13 de novembre de 2018
13.11.2018
Figueres

L'eufòria de les 5.000 arribades a la Cursa de la Dona figuerenca

La tercera edició de l'esdeveniment organitzat pel Grup Iris va batre rècord d'inscripcions

13.11.2018 | 18:07
La cursava començar al carrer Nou i va acabar a plaça Catalunya.

Poc abans de les 10 del matí, la multitud emocionada feia vibrar el carrer Nou de Figueres. El passat diumenge 5.000 dones vivien amb alegria i impaciència els moments previs al tret de sortida de la tercera edició de la Cursa de la Dona. A primera línia, les membres del Grup Iris no paraven de somriure. Després de tants mesos organitzant aquest esdeveniment estaven orgulloses de sentir el caliu i l'energia positiva de tantes persones.

Cada participant encarava els cinc quilòmetres solidaris de la cursa a la seva manera, ja fos corrent o caminant, sol o acompanyat, amb música o sense callar. El bon temps que venia amb l'estiuet de Sant Martí va permetre que la jornada de festa, compromís i lluita comuna brillés més que mai. La sensació de veure la marea rosa avançant poderosa pels carrers de Figueres provocava emoció. Hi havia rosa a tot arreu: a les samarretes, als llaços del cap, a les flors pintades a la cara i als vestits dels gossos que acompanyaven els seus amos. És el rosa que simbolitza el compromís de la ciutadania amb la lluita contra el càncer de mama, que afecta les dones en un 99% dels casos.

S'hi veien tota classe de participants. Hi havia dones empenyent cadires de rodes i altres que empenyien cotxets –en un d'ells hi anava la Berta Batlle, que amb un mes i mig era la participant més petita de la cursa–; mares, àvies, tietes, cosines, companyes de feina i grups d'amigues; dones corrent amb mocador al cap; bebès a coll i una filera de tres generacions de dones que caminaven agafades de la mà. D'altres, com la lladonenca Joana Auquer, feliç d'assegurar que no hi havia millor manera de celebrar el seu aniversari que no fos corrent aquesta cursa.

A primera línia, també hi havia Lídia Albert, la presidenta del Grup Iris, i Fina Saurina, la coordinadora de l'Institut Català de les Dones de Girona.

Una cursa no competitiva

Quan les últimes corredores tot just emprenien la sortida, que va ser una mica lenta, Sònia Bassas ja encarava els últims metres del recorregut. Després d'ella arribava la gent que havia decidit fer la cursa corrent, ja fos sense entrenaments previs o amb les sessions que organitzava el Grup Iris els diumenges anteriors. A continuació, va ser el torn del grup de gent que va decidir fer la cursa caminant. Val a dir que no es tractava d'una cursa competitiva sinó que tothom la feia al seu ritme. Quan els ànims defallien, els crits d'ànims dels espectadors animaven a seguir endavant uns metres més. A la part baixa de la Rambla s'emprenien els últims metres de la marxa, amb una arribada més festiva que mai a ritme de batucada, les paraules de l'speaker i la zumba per a tothom en acabar.

A la meta la gent es trobava, s'abraçava, reia i es mostrava satisfeta de contribuir a la causa. Era bonic veure com la felicitat envaïa la plaça Catalunya en una jornada en què, més que mai, se celebrava la vida.

De cara a la quarta edició, l'organització espera poder ampliar el nombre d'inscrits per superar el sostre de les 5.000.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook