n Alan Baró, defensa de l'Olot, va néixer a Darnius, a l'Empordà, però el futbol el va dur a Austràlia. Va jugar a Peralada i Figueres en els seus inicis però el 2007, amb només 22 anys, va deixar la seva terra per signar amb l'Alacant. A l'equip valencià hi va estar dues temporades i a l'any 2009 va marxar a Pamplona per jugar al filial d'Osasuna, equip amb el qual va tenir l'oportunitat de debutar a Primera de la mà de José Antonio Camacho. Després d'un breu pas per l'Albacete a Segona A (2010-2011), la temporada 2011-12 el jugador de Darnius va signar amb el Ponferradina, club amb el qual va assolir l'ascens a Segona A i on va ser peça important en les cinc temporades que va estar a l'equip. En la seva última temporada a El Bierzo (2015-16), Baró només tenia l'opció de renovar amb el club castellà si evitaven el descens, però no van aconseguir l'objectiu. Va ser llavors quan el gironí, a l'Olot des de l'estiu passat, va emprendre la seva aventura a Austràlia. «Un representant espanyol que treballava amb un company australià va contactar amb mi i em va comentar que a l'A-League buscaven centrals i em va convèncer per presentar el meu nom», recorda.

Alan Baró havia coincidit a Ponferrada amb Isaías Sánchez, jugador sabadellenc que juga a l'Adelaide United d'Austràlia des de la temporada 2013-14, i amb Alberto Aguilar, que va estar una temporada (2015-2016) jugant al Western Sydney Wanderers. «Com que ells van signar per equips australians i havien estat companys meus al Ponferradina, jo ja seguia una mica la lliga. A més vaig parlar amb ells i ens van convèncer a mi i a la meva família d'iniciar aquesta aventura», assegura el de Darnius, que després de tenir diverses ofertes d'Austràlia va decidir apostar pel Melbourne Victory, l'equip amb més títols nacionals del país.

Segons el jugador de l'Olot, una de les grans diferències que hi ha entre la cultura futbolística espanyola i australiana és l'actitud dels aficionats. «La gent no va als estadis a patir, sinó que busquen gaudir de l'esport. Per ells és com anar al cine o al teatre», detalla. També assegura que això és a causa que el futbol no és l'esport referència sinó que està igualat en importància amb d'altres com el bàsquet, el rugbi, el criquet o el futbol australià.

Un dels aspectes que més criden l'atenció de l'A-League és el format. «És molt atractiu. Hi ha 10 equips i es juguen 3 rondes contra cada un d'ells. A vegades jugues dos a casa i un a fora o al revés. Cada jornada només té 5 partits i a final de temporada hi ha un play-off amb eliminatòries en el qual participen els 6 primers classificats per decidir el campió. Això fa que sigui una lliga molt atractiva», valora l'empordanès, al qual també el va sorprendre com regulen els pressupostos i els salaris allà. «Tots els equips tenen el mateix pressupost i compten amb un límit salarial. És com a l'NBA, que entre el salari de tots els jugadors no poden traspassar el límit establert. Això sí, cada equip pot tenir dos marquee players, que són jugadors que poden cobrar més del que estableix el límit salarial», explica Baró. De fet, un dels marquee players del Western Sydney Wanderers d'Austràlia és Oriol Riera, el jugador vigatà format a la pedrera del Barça i que va jugar a Primera Divisió amb Osasuna i Deportivo.

Alan Baró va estar a punt de guanyar la lliga en la seva primera temporada Austràlia jugant al Melbourne Victory, però van perdre la final als penals davant el Sydney FC. Quan va finalitzar la temporada, l'empordanès va acabar el seu contracte amb l'equip de Melbourne i van decidir no renovar-lo malgrat fer una molt bona temporada. «Només tenia un any de contracte a Melbourne i com que ens vam classificar per a la Champions Asiàtica, on només poden jugar tres extracomunitaris, jo vaig ser un dels descartats de l'entrenador, que preferia utilitzar un jugador d'atac per ocupar aquesta plaça», recorda. Tot i això, Alan Baró tenia bon cartell a l'A-League i diversos equips de la lliga es van interessar en ell. Finalment, l'escollit va ser el Central Coast Mariners, equip de Gosford, una ciutat costanera d'uns 3.500 habitants, situada a 76 quilòmetres de Sydney. «Vaig apostar pel Central Coast Mariners perquè està situat en una zona molt maca, l'entrenador que hi havia em va convèncer per anar-hi i els jugadors que estaven signant eren molt bons».

La temporada de l'equip col·lectivament no va ser bona i van ser els últims classificats a la lliga (no hi ha descens), però Alan Baró va ser una peça important de l'equip, fins al punt que en va ser el capità a la seva única temporada al club. Baró s'hi volia quedar, però una sèrie de circumstàncies van fer que decidís tornar a Catalunya: «L'entrenador que havia apostat per mi en el Central Coast Mariners no va renovar i el seu substitut va preferir portar un altre central en el meu lloc, així que vam arribar a un acord per rescindir». Decidit a tornar a casa, quan va rebre la trucada de l'Olot no va voler escoltar res més. I a la Garrotxa ja és un dels líders de l'equip de Garrido.