21 de octubre de 2018
21.10.2018
L'Empordà

Ter Stegen atura Machín i l'assemblea, Bartomeu

21.10.2018 | 06:30
Ter Stegen atura Machín i l'assemblea, Bartomeu

'explicaven ahir al vespre que en un dels bars d'Arbúcies on es podia veure el partit per televisió, algú va entrar tot preguntant: «A qui hem d'animar avui?». I que la resposta va ser, més o menys, un: «collons noi!». Sembla que la resposta anava en direcció a seguir animant l'equip de sempre, tot i que segur que ahir a Arbúcies algú anava amb Jordi Guerrero, de la mateixa manera que, a Lloret de Mar, hi havia gent, més pendent que mai del Sevilla i de Jordi Balcells.

Mentrestant, a Can Barça, la jornada havia tingut dos precedents a tenir molt en compte, l'assemblea de compromisaris havia obligat Josep Maria Bartomeu a fer-se enrere en el projecte del nou escut i per altra banda el Real Madrid havia perdut a primera hora de la tarda a casa contra el Llevant. Dues accions que tenien entretinguda la parròquia blaugrana abans del partit.

Però tornem al que ens interessa, perquè, més enllà de tot això, ahir hi havia, evidentment a Girona, molta gent pendent de Pablo Machín i de la seva arribada al Camp Nou amb el Sevilla líder, malgrat que l'Alabès li hagués tret temporalment aquesta primera posició amb la victòria de divendres al camp del Celta.

A l'hora de la veritat, Machín, mudat com mai l'havíem vist a Montilivi, va saltar a la zona tècnica per saludar primer Valverde de manera molt afectuosa i per situar-se, després, a la seva banqueta, on ja s'havien assegut abans Balcells i Guerrero, aquest últim, com sempre, amb un feix de papers a la mà.

El sorià es va desesperar per les facilitats de la seva defensa en el gol matiner de Coutinho. I va tornar a embogir amb el carril que va tenir Messi en el 0-2. Evidentment havia maleït el pal d'Arana i entre una cosa i l'altre el seu habitual paper d'anotacions anava constantment de la butxaca a la mà i viceversa.

El descans havia de servir a Machín per etzibar els seus jugadors, però en realitat el que va passar en els primers minuts del segon temps és que el tècnic va embogir amb la doble aturada de Ter Stegen quan el propi tècnic, la seva banqueta i tot el Camp Nou veia el 2-1 en una doble rematada que va aturar de manera més que meritòria el porter alemany.

Machín acotava el cap un minut després amb el penal fet sobre Suárez, que transformava en el tercer del Barça el mateix jugador uruguaià. A partir d'aquí el tècnic va quedar apagat i tot el que li passava pel cap anava directe a la seva enciclopèdia de butxaca.

Per ajudar-lo, o qui sap si consolar-lo, Guerrero va sortir a mitjans de la segona part a parlar una estona amb ell. Conversa curta mirant tots dos el camp, potser reflexionant que el 3-0 era excessiu pels mèrits del seu equip. Una situació que va quedar una mica pal·liada amb el 3-1 de Sarabia, que Machín pràcticament no va ni celebrar.

Però encara no s'havia acabat el capítol de bogeria desbocada de Machín, li quedava l'episodi de la de nou doble aturada de Ter Stegen a boca de canó. Aquesta va arribar al minut 85 i Machín va saltar, córrer i desesperar-se com poques vegades ha fet en un camp de futbol. 120 segons després, Rakitic, amb el quart gol blaugrana, deia a Machín, Guerrero i Balcells que ahir no era la seva nit.

Encara faltava el 4-2 de Muriel, ja en el temps de descompte del partit, que seria definitiu i davant el qual Pablo Machín va obrir els braços per dir en el seu sorià més autèntic: « ¿ahora?».

El resultat final deixava unes quantes coses clares: de moment, al Barça, l'escut i Valverde no es toquen. Machín, per suposat, tampoc a Sevilla, malgrat la derrota d'ahir. Ben diferent de Julen Lopetegui, de qui curiosament ahir tothom va parlar al Camp Nou. Més d'un es preguntava: «vindrà diumenge que ve?». Aquesta seria la pregunta i preocupació de la setmana, si no fos que el protagonista del dia va ser Messi, en tots els sentits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook