El serial de l'estiu sobre el futur de Zouhair Feddal s'ha tancat després que el futbolista figuerenc debutés, divendres passat, amb el Fath Union Sport de Rabat marroquí. Després d'apropar-se al Nordsjaelland (Dinamarca), Sheffield Wednesday (Anglaterra), Wydad (Marroc), Reial Madrid B, Numància i Hèrcules, de Segona A, el defensa empordanès ha decidit tornar, 16 anys després, al seu país d'origen per seguir la seva carrera professional.

Zou s'ha desvinculat de l’Espanyol, que en un principi el volia cedir, però el club barceloní té una opció de recompra a final de temporada en cas que “Pochettino o l'entrenador que hi hagi vulgui comptar amb mi, ja que la junta directiva sí que em té en compte”, afirma el central, que tot i que la temporada passada va ser convocat pel primer equip al camp de l'Ahletic de Bilbao, el tècnic argentí mai el va arribar a fer debutar a Primera Divisió. Alhora, i tot i assolir l'ascens a Segona Divisió B amb el filial, l'Espanyol ha preferit que es foguegés en un altre lloc.

L'estrena de Zou a la primera divisió del Marroc, coneguda com a Botola Pro 1, va ser amb derrota (2-0) al camp del Hassania Agadir, tercer classificat. El FUS de Rabat, vigent sotscampió de la lliga i amb qui ha firmat un any de contracte, és un dels “candidats a guanyar la lliga” tot i que després de tres partits només ha sumat un punt. La temporada passada, es va deixar prendre el títol per l'Atlético de Tetuan, l’equip dels seus amors juntament amb l’Altético de Madrid per la influència i afecte que ha tingut el club madrileny sobre el seu poble natal.

Un dels altres punts que ha fet decidir Zou per escollir el seu nou destí, a part de la suculent fitxa econòmica, és la de poder jugar la Champions d'Àfrica, en què el campió participa en el Mundial de clubs. Així, el jugador figuerenc no es quedarà sense Lliga de Campions, ja que amb el Norjdsjaelland danès, que va descartar a última hora, també hi hauria jugat, però en aquest cas a Europa.

Tradició futbolística a la família

Zou Feddal va néixer a Tetuan l'1 de gener del 1989 i hi va viure fins als 7 anys, moment en què es va traslladar a Figueres amb els seus pares i el seu germà, Omar Feddal, exjugador del Sant Miquel, Maçanet de Cabrenys i Vilamalla, i que aquest estiu va estar entrenant amb el Llers. Des del gener passat Zou té la dobla nacionalitat marroquina i espanyola i ara té la intenció de retornar la seva família de Figueres al Marroc, encara que la distància entre Rabat i Tetuan sigui de 300 quilòmetres.

“Sóc marroquí de cor i de ment, però he crescut a Espanya. La meva terra em tira molt pels meus orígens i mai hi renunciaria”, deia Zou aquest estiu abans de marxar als Jocs Olímpics de Londres amb la selecció del Marroc. Per al defensa, la possibilitat de jugar a la lliga marroquina també el pot afavorir de cares a jugar amb la selecció absoluta, ja que el tècnic li pot fer un “seguiment” més proper.

Deixa enrere els passos per la comarca

Als seus 23 anys, Zou Feddal s’ha fet un tip de voltar -sempre amb la base a Figueres- després de jugar al San Roque, Terol, Terrassa, Mataró i Mònaco juvenil. La seva petjada futbolística a l'Alt Empordà la va obrir amb la Penya Blanc-i-Blava poc després d’arribar a l'Empordà i la va tancar la temporada 2008/09 en el Miapuesta Vilajuïga, el qual li va servir de trampolí. Entremig, Peralada i Vilamalla, en futbol base, també el van preparar. “Tinc molt bons records de la infància, he crescut al carrer i me'n recordo molt del meu primer club, la Penya Blanc-i-Blava. Crec que en aquell equip només hi havia tres o quatre espanyols i la resta érem marroquins, altres africans i gitanos del Culubret, els quals molts d'ells segueixen sent amics meus actualment”, recorda Zou, que també “mantinc contacte amb molts dels meus companys d'aquests anys, com Joan ­Sán­chez, Ismael El Ghacham, Jordi Vicens o Richard Gutiérrez”.

Pel que fa als tècnics que l'han dirigit, el defensa esquerrà explica que a l'equip del Càmping Pous “vaig tenir d’entrenador en Cabalga, en pau descansi, i en Pitu; en el Vilamalla, en Quim i en Moha; i en el Peralada en Rodri, que ara és a l'Olot i que em va marcar molt com a futbolista”. Té un record especial per a Napo Cayuela, que el va descobrir l’estiu del 2008 en un torneig de futbol-7 amateur a la Vinyassa de Roses i se'l va endur al Vilajuïga de Tercera Divisió.