La gent no va a Fontajau perquè no sap el que és perd amb partits com el d'ahir. I el club no troba cap patrocinador perquè cap empresa és conscient que la professionalitat que demostren els impagats jugadors del Sant Josep és un valor que qualsevol marca hauria de voler que s'associés a ella. El Lleida es va acabar emportant ahir la victòria a la pròrroga, però els ?menys de mil espectadors que van anar a Fontajau es van emportar el premi de veure un gran partit on l'equip de Tabak, ple de jugadors del planter, va anar moltíssims minuts per davant, estant a punt de guanyar amb un genial Nacho Ordín (21punts en el darrer quart). Només va acabar claudicant en el darrer minut de la pròrroga quan un parell d'errades en atac i els tirs lliures de Feliu i Ramsdell van permetre respirar a Ricard Casas. El Girona no va guanyar, però els jugadors que continuen a Fontajau, igual que els tècnics i els empleats, es mereixen molt més que l'aplaudiment dels fidels que encara s'acosten al pavelló.

A menys de tres minuts per acabar el partit Jonathan Kale avançava el Lleida amb dos tis lliures (66-67). L'equip de Ricard Casas no anava per davant en el marcador des del triple de Feliu en els primers segons (0-3) i, tot i el prodigiós darrer quart anotador de Nacho Ordín fent tots el punts del seu equip, el Lleida semblava que s'emportaria el partit convertint en estèril el brutal esforç del Sant Josep. Però Ordín estava allà. I, per molt que Ricard Casas es deixava la veu en demanar als seus jugadors el canell de l'aragonès va clavar un nou triple a catorze segons del final. Empat i pròrroga. Cinc minuts extra que començaven amb quatre punts de Middleton (77-73), però, molt desgastat, el Sant Josep no va arribar prou sencer al final per evitar un parell d'errades que li van acabar costant el partit en el cara o creu final del darrer minut. Dues pilotes perdudes van acabar amb el Lleida a la línia de tirs lliures, on primer Feliu i després Kale van donar la victòria als visitants.

Zan Tabak era molt conscient de la inferioritat física del seu equip. Tant en el joc interior on només tenia dos pivots del primer equip (per molt que Acosta i, especialment, un físic Gatell van donar la cara) com en el joc exterior on Feliu i Detrick eren de molt mal defensar al pal baix. Calia reduir les possessions del Lleida, evitar defensar molts minuts un atac ordenat, i per això el croat va apostar per una defensa molt agressiva a tota la pista que va treure el Lleida del partit en el primer quart (19-8). El Sant Josep tenia el Lleida on volia i, de fet, va estar a punt de trencar el partit en el segon quart quan, just després d'una tècnica a Ramsdell, va disposar de quatre lliures. Si hagués entrat el Sant Josep hauria marxat de setze puns en el marcador, en aquell moment guanyava 30-18, però els va fallar i ja mai més agafaria una renda per sobre dels deu punts.

Amb tot, el Girona va anar seguint sempre per sobre del Lleida, que, aleshores, bàsicament impulsats pel físic de Kale i sobretot de Miquel Feliu, ja havia començat a defensar i deixar la sensació que volia guanyar el partit. Els de Casas, amb molts més recursos a la banqueta com el veterà Paco Vázquez i el seus triples, no varen aconseguir donar la volta en cap moment en el marcador. Quan més "tocat" semblava el Sant Josep va aparèixer Ordín, en un últim quart increïble va fer tots els 21 punts del Sant Josep, però el partit va anar a la pròrroga, on el cara o creu va caure del costat visitant.