El Barcelona va tornar a conquerir el Santiago Bernabéu, castigant amb futbol la garreperia del Reial Madrid de José Mourinho, amb un plantejament defensiu que va trobar el premi del gol de Cristiano Ronaldo però que va acabar derrotat en una nit màgica d'Alexis Sánchez. Els gols dels defenses Puyol i Abidal van decidir un nou clàssic que va acabar en rondo blaugrana (1-2).
Són tants clàssics que la capacitat de sorpresa es redueix. Però no s'esgota. Les circumstàncies van obligar a José Mourinho a innovar. I va apostar per l'equip més afí als seus ideals. Amb la seva guàrdia pretoriana al camp. Recuperant a Ricardo Carvalho que no jugava des del setembre. Apostant per Altintop com a lateral. Pep a la medul · lar. Un plantejament que va sorprendre a tots.
Guardiola és fidel a un estil i als seus ideals. Els que el porten a apostar per Pinto a la Copa, conscient de l'abismal diferència de qualitat amb Víctor Valdés. La resta, els mateixos que van conquistar el Bernabéu a la Lliga. Amb Alexis de fals nou. Igual de brillant.
Naixia una batalla per al Reial Madrid. Un partit per gaudir per al Barcelona. Apoderat de la pilota des del primer segon. Amb un rival repetint el mateix concepte que aquella semifinal de Lliga de Campions. Tancat en el seu terreny. Com si d'un equip menor es tractés. Però amb tres 'punyals' capacitats per destrossar a qualsevol: Cristiano, Higuaín i Benzema.
Va ser el dia en què Cristiano es va treure de cop la seva ansietat en els clàssics. Més associatiu i generós amb els seus companys. Desgastant en tasques defensives. Multiplicant-se en cada contraatac. Als onze minuts va trencar la baralla. No podia ser d'altra manera. A tota velocitat. Amb una passada a l'espai de Benzema. Aprofitant el forat que va deixar Dani Alves per trencar amb una bicicleta a Piqué i superar per baix amb un potent xut a Pinto.
Era el moment de decidir on ubicar la línia de pressió. Mai va estar alta però els errors en la sortida de pilota de Altintop, Coentrao i Carvalho la va anar retardant. El Reial Madrid ja tenia el botí desitjat. El Barcelona un estil que li aniria donant les oportunitats. Era qüestió de paciència.
Es va despenjar massa de l'atac Leo Messi. La seva ombra era Lass. Li va incomodar sempre en el moment en què arrenca la jugada. Va ser Alexis l'encarregat d'embogir a la defensa blanca. Amb Ramos multiplicant davant les mancances dels seus companys i Casillas salvador. Li va treure una a Iniesta baix. Una altra per veure repetida Messi enganxada al pal. I sempre amb el factor sort dels pals. El travesser repel · lir un cop de cap de Alexis.
El pla de Mourinho es trontollava però es mantenia en peu. I això que Pepe sembla obsessionat a trencar-lo. Una nova puntada a deshora. Una trepitjada a Busquets el va fer jugar condicionat per una targeta 67 minuts. No hi va haver més notícies per Pinto. Abidal va estar salvador en els moments en que els seus companys perdien una pilota i es trobaven amb una contra abans de donar-se compte.
La simfonia blaugrana funcionava. Només li faltava afinar la rematada. Iniesta, que tenia el xollo d'enfrontar-se a Altintop, va perdonar una altra clara davant Casillas. Un mal control va condicionar. Va xutar amb l'esquerra al lateral de la xarxa. A Guardiola se li veia tranquil. Sabia que el gol havia d'arribar. I ho va fer de la forma menys pensada. L'equip dels baixets va marcar a pilota parada.
Només començar la segona part una distracció en la marca de Pepe ho va aprofitar Puyol. Un cop de cap a la xarxa amb la potència amb la que va marcar a Alemanya per ficar a Espanya en la final del Mundial. Inapel · lable. Descol · locar el Reial Madrid. Atordit. Tancat en el seu terreny i punt de caure enderrocat.
La imaginació de Cesc i Iniesta es va associar. Passi picat i rematada en carrera. De nou el pal va salvar Casillas. Mourinho havia d'actuar. En la seva banqueta tenia a Marcelo, Özil o Callejón. Mentre pensava, Benzema deixava una rematada per aixecar l'ànim al Bernabéu. Un centre de Altintop el va estavellar al pal de Pinto.
Va ser quan Mourinho es va decidir a canviar i recuperar el seu dibuix. Va tornar a un 4-2-3-1 amb l'entrada de Özil i Callejón. En ple xou de Pepe. Exagerant accions en les que no li tocaven i repartint fora de temps. Va fingir un cop de mà a la cara de Cesc. Va trepitjar la mà de Messi quan era a terra.
Quan es retreia el duel el futbol va sortir premiat. En la nit d'Alexis va aparèixer Messi. Com sempre ho fa en partits decisius. Va picar la pilota al desmarcatge d'Abidal que va controlar amb el pit i va xutar creuat. El gol d'un lateral a domicili. El fidel reflex d'una superioritat blaugrana que alimenta l'obsessió blanca. Ni amb plantejaments valents, ni amb ultra defensius pot al seu etern rival. Només li queda l'heroica al Camp Nou.
