É

s sabut que l'esport femení està menystingut. El creixement mediàtic de l'esport rei sembla que només atén el seu vessant masculí, beneït pels inversors privats i els mitjans de comunicació, que corren seguint el seu rebuf. Mentrestant, el futbol femení prova de sobreviure a través de patrocinadors locals i un discutible suport de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que també s'adscriu a la llei de mercat oblidant, tot sovint, les responsabilitats que li deu al sector femení.

Sembla lògic, en el context actual, que els inversors privats (marques publicitàries, mitjans de comunicació, etc.) apostin al cavall més fort. Allà on, a previ estudi, veuen una garantia d'excedència. Doncs, com a ens empresarials, responen als interessos inherents a la seva naturalesa. És a dir, fan el que s'espera que facin, que no és altra cosa que alimentar el millor garrí de la granja perquè en tregui la millor carn. Les federacions, però, que a priori es deuen a altres objectius, sembla que actuen d'igual manera, o si més no, amb mecanismes similars. En aquest marc, el futbol femení és assatjat pels afers econòmics que l'envolten, i al capdavall, s'ha de conformar amb la morralla sobrant.

Tot plegat fa que el futbol femení no gaudeixi d'un espai on projectar-se, i que, per tant, no s'adobi un terreny on poder créixer. Maria Eugenia Ibáñez, periodista especialitzada en el tractament informatiu de gènere, així ho explica. "L'esport femení en general i el futbol en particular, no assolirà millors nivells d'audiència a Espanya fins que els mitjans informatius no apostin per ell".

El paper dels mitjans sembla ser crucial per persuadir l'audiència que faci un consum variat de l'oferta esportiva per tal de captar la seva atenció i fidelitzar-la en altres camps. Però aquest espai és un parcel·la massa cara, i malgrat que alguns mitjans fan ressò de l'esport femení, sempre ocupa un darrer lloc en les seves agendes. Ibáñez recalca que "no és suficient que els mitjans hi dediquin unes línies o uns segons. S'ha de fer un seguiment i que l'activitat esportiva femenina arribi a casa dels aficionats". En un exercici de perspectiva, Ibáñez ens proposa una reflexió. "Hi ha esports que fa un temps eren totalment desconeguts en aquest país, com la Fórmula 1, fins que algú va decidir omplir la graella d'aquest esport i la gent el va començar a veure", explica, i afegeix que "l'esport femení no millora el que hauria de millorar perquè els patrocinadors no aposten mai pel cavall perdedor, i qui no apareix per televisió, ho és", conclou.

Amb tot, sembla que l'últim Mundial de Futbol Femení, que es va celebrar aquest juliol a Alemanya, ha despertat una expectació inusual. En la sisena edició que es celebra, ha esdevingut en el primer mundial que es retransmet íntegrament. Tanmateix, la televisió alemanya ARD va arribar a registrar un 60% d'audiència, sobretot per l'acollida que ha rebut la selecció amfitriona de la seva afició, ferida d'orgull després que Alemanya caigués eliminada en el seu propi mundial de futbol masculí, l'any 2006. Aquest mundial femení ha gaudit d'una atenció mediàtica arreu del món que potser caldria estudiar més detingudament.

Un dels acèrrims defensors del futbol femení, el president de l'UE Estartit Carles Nugué, creu que el Mundial ha gaudit de "molta repercussió a nivell mundial" i que és un "bon símptoma i un indicador" d'on s'està dirigint el futbol femení. "El Mundial s'ha retransmès per a tot al món, encara que aquí només s'ha emès per un canal privat", lamenta Nugué, que va anticipar a Diari de Girona que s'ha arribat a un acord amb la RFEF per emetre, a partir del 4 de setembre i cada dissabte a les 12h, un partit de la Primera Divisió Femenina. Els clubs no en treuen més benefici que el de disposar d'un espai televisiu on fer-se veure i esperonar els futuribles patrocinadors. I encara gràcies.