Creix l’índex de la no-escolarització

Segons el Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) de Figueres 2019-2023, la ciutat incrementa en sociodemografia «un 35% més entre els anys 2000-17», passant per sobre de la mitjana catalana que «representa un 22% més» de la població. Així mateix, la capital altempordanesa destaca per la seva segregació social per barris, en què coincideix amb zones amb alts nivells d’immigració. Segons l’estudi, «es produeix una clara segregació territorial entre la ciutat i la resta d’àrea urbana». En aquest sentit, l’informe aporta dades dels principals indicadors educatius de la ciutat, en què la distribució de l’alumnat estranger en els diferents centres educatius mostren desigualtats, els centres privats un 12,7% escolaritzat, mentre que la xarxa pública compta amb un 30,5% d’escolaritzats. D’acord amb dades de l’IDESCAT, l’any 2020 el nivell de formació general assolit a Figueres, en educació primària o inferior representa un 21,8%; la primera etapa d’educació secundària un 38,4%, mentre que la segona etapa d’educació secundària es redueix a un 22,1% i, finalment, l’educació superior suma 17,7%. En relació amb el 2018, entre les diferents etapes educatives, ha disminuït considerablement el nivell d’estudis. De fet, tal com s’exposa en l’anàlisi del pla, entre el 2015/16 el percentatge de joves no graduats en ESO era del 20,2%, per sobre la mitjana de l’Alt Empordà (16,5%) i de les comarques gironines (14,9%). Així mateix, Figueres és considerada d’alta complexitat, a causa dels fluxos migratoris i la segregació social de la ciutat. Encara que en l’últim document Zero Abandonament de la Fundació Bofill, informa que «Catalunya continua al capdavant de l’abandonament escolar prematur (AEP) amb 16,9%», en relació amb Espanya en un 13,9% i a la mitjana europea que suma 9,7% el 2021. A més, explica que l’AEP té correlacions «entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants». Per aquest motiu, des de la fundació plantegen l’abandonament com a gran repte educatiu i social de Catalunya, ja que es calcula que «el 2022, més de 97.000 joves havien deixat el sistema educatiu sense haver arribat a finalitzar estudis postobligatoris». Tanmateix, diu que hi ha relació entre l’exclusió social i l’educativa en situació prematura, a més que genera conseqüències socials, econòmiques i de salut molt negatives.