El cronòmetre ja ha començat a córrer. I a només cinc dies de la tornada a les aules (i, en conseqüència, al tret de sortida a les activitats de lleure educatiu previstes per les tardes de setembre per a compensar la jornada compactada), encara hi ha moltes incògnites. I encara més a Figueres, on 9 de les 10 escoles públiques s’han negat, de moment, a signar el contracte menor entre la direcció del centre educatiu i l’empresa proposada pel Departament d’Educació per a prestar el servei.

En la decisió, però, no hi ha consens estratègic. I és que el Consell Escolar de cada centre educatiu, de manera independent, ha decidit no donar-hi llum verda. «Coincidim en que hi ha buits legals i logístics per part de l’empresa prestadora del servei derivada de la manca d’informació que no ens convencen del correcte desenvolupament de l’activitat», assegura el director d’una de les escoles, que prefereix mantenir l’anonimat. La inexistència de formació (ni titulacions) en l’àmbit de l’educació en el lleure per part dels monitors (l’únic requisit que se’ls demana és que siguin majors de 18 anys) és un dels condicionants que genera més desconfiança entre la comunitat docent. «Molts dels nostres alumnes tenen necessitats educatives especials i requereixen una vetlladora, però si als monitors no se’ls exigeix cap formació ni experiència prèvia, tenim la sensació que no estem deixant els nostres alumnes en bones mans», confessa la directora d’un altre centre educatiu, que també vol restar en l’anonimat. Una sensació que assegura que també comparteixen amb les famílies, que «tampoc ho veuen amb bons ulls», manifesta. Amb tot, lamenta que les empreses del lleure han buscat personal «amb un to desesperat» i això provocarà, afirma, l’arribada de monitors «gens preparats». Aquí, però, també s’hi suma una preocupació afegida: «no sabem ni qui són, com a mínim haurien d’aportar un certificat negatiu de delictes sexuals», assegura un altre director. Una altra direcció, a més, s’ha trobat amb què li han retallat a la meitat els monitors assignats perquè «han volgut donar prioritat a l’empresa que ens presta el servei de menjador», lamenta. «Volen que firmi un contracte per la meitat de l’assignació quan som les direccions les que coneixem la realitat del nostre centre», lamenta, i afegeix que «el més greu» és que «el Departament d’Educació argumenti que aquesta hora de lleure al dia ha de beneficiar l'alumnat més vulnerable però se’ns retalla el nombre de monitors per a poder-los atendre».

Un altre dels motius, al·lega el director d’un altre centre educatiu, és la manca de rerefons pedagògic. «No hi ha una aposta seriosa per l’educació, és una irresponsabilitat tirar endavant aquestes activitats sense cap base pedagògica que les fonamenti», lamenta. I sosté que amb el pressupost invertit «s’haguessin pogut construir dos nous instituts».

A més, s’hi suma la manca de coordinació. I és que les empreses candidates a prestar-los el servei, assegura un dels directors, no han accedit a reunir-se «ni un dia abans de l’inici de les activitats» amb l’equip directiu per a «conèixer el projecte educatiu de l’escola i les instal·lacions», lamenta.

Aquest divendres, les direccions dels nou centres educatius es reuniran amb els Serveis Territorials d’Educació a Girona, però ja avancen que «només» signaran si els garanteixen unes «condicions mínimes», defensen a l’uníson.