Més de la meitat de les explotacions agràries han desaparegut en 40 anys

La concentració progressiva del sector agrari a Catalunya ha reduït a més de la meitat les propietats que hi havia fa 40 anys. Segons el darrer cens agrari de l’INE disponible (2020), s’ha passat de 127.285 unitats el 1982 a 54.972 instal·lacions agrícoles i ramaderes, un 10% de les quals han desaparegut durant l’última dècada. Repartida en menys mans, el 36% de la terra cultivada es concentra en el 3,5% de les explotacions, que tenen 100 hectàrees o més d’extensió. Tot i així, l’explotació més habitual segueix sent la petita (2 a 5 hectàrees) i més de la meitat no arriben a les 10 ha. D’altra banda, l’arrendament ja és el règim majoritari de tinença de la terra, amb un 55%, mentre la propietat ha caigut del 70% al 38% de les explotacions.

El nombre d’explotacions agràries segueix davallant els últims anys, de 60.839 el 2009 a 54.972 el 2020. En paral·lel han crescut les propietats més grans i s’ha concentrat la producció: les grans explotacions, de més de 100 hectàrees de cultiu i/o activitat ramadera, han passat de 526 a prop de 2.000, segons reflecteix el darrer cens agrari. Aquest nombre representa tot just el 3,5% de totes les explotacions, però per la seva grandària gestionen el 36% de la superfície cultivada. Les propietats que més han proliferat els últims vint anys són les d’entre 50 i 100 hectàrees, que ara s’ocupen del 32% del terreny cultivat quan el 1999 gestionaven tan sols el 16%.

I tot i que han perdut pes, la majoria d’explotacions agràries de Catalunya segueixen sent conreus petits i mitjans. Més de la meitat del total de finques no arriben a les 10 hectàrees, i les més habituals (un 23%) són les que disposen d'entre 2 i 5 hectàrees. Pel que fa a les més petites, de menys d’una hectàrea, s’han reduït a la meitat passant del 15,5% al 7,4% del total.

 Mentrestant, l’extensió del territori agrícola català es manté força estable i suposa el 25,6% de la superfície del país a 2022, segons dades del departament d'Acció Climàtica. És a dir, un petit retrocés de menys d’un punt respecte una dècada enrere. En aquest sentit, el cens agrari del 2020 reflecteix que la superfície agrícola utilitzada (SAU), 1,09 milions d’hectàrees, no dista gaire de la que es cultivava l’any 1982 (1,08 milions).

L’arrendament supera la propietat

L’arrendament ja és el règim de tinença majoritari en les explotacions agràries. Històricament les terres eren treballades majoritàriament pels seus propietaris (fins a un 70% del total es gestionaven així l’any 1982), però el lloguer a tercers ha anat guanyant terreny i ha passat en aquest període d’un escàs 11,9% a més de la meitat de les explotacions: un 55% d’arrendaments que ha situa el règim de propietat en el 38%. La parceria i altres règims d’explotació minoritaris també han davallat, de l'11% al 6,36%.

Cal dir que moltes finques combinen parts del terreny en règim de propietat i altres en règim d’arrendament. En aquest sentit, tot i l’augment de l’arrendament, si es mira per explotacions encara n’hi ha un 80,7% que mantenen alguna part del terreny en règim de propietat, i es fa notar l’augment de les que n’arrenden, del 19% al 44%.

Pel que fa a la propietat de les terres, segueix dominada per persones físiques (individu o grup de persones) en un 86,8% dels casos, hi ha un 7,3% de societats mercantils i un 5,8% d'altres fórmules, com les explotacions de titularitat pública o les cooperatives. Es manté doncs el model que ha imperat històricament al camp català, tot i que comparat amb el tombant de segle les societats mercantils han passat d'un marginal 0,59% a l'esmentat 7,3% i també han guanyat pes les altres fórmules de propietat, d'un 1% al 5,8%.

Homes majors de 60 anys al capdavant

En un altre ordre de coses, el perfil més habitual dels caps d’explotació, responsables del conreu o l’explotació ramadera, és el d’un home major de 60 anys. Els llocs de responsabilitat al camp segueixen sent masculinitzats, amb un 76% de caps homes per un 23,8% de dones, per bé que el percentatge de dones caps ha anat creixent, ja que el 2009 eren encara el 17,1% .

Més granges d’aviram, menys de boví

El nombre d'explotacions estrictament ramaderes també ha caigut en els últims anys. Segons dades del departament d'Acció Climàtica, més recents que les del darrer cens agrari, el conjunt d'instal·lacions dedicades al bestiar era de 29.502 el 2008, i ha baixat un 12,7% en l'última dècada i mitja fins a les 25.736 l'any passat. De fet, la tendència anava lleugerament a l'alça fins el 2020, quan es va arribar a les 31.260, però després de la pandèmia, una sisena part de les explotacions han desaparegut.

Les de gallines i pollastres, i les de porcí sumen pràcticament la meitat del total de granges a Catalunya, amb 6.165 i 5.736 explotacions el 2023, respectivament. Amb tot, mentre que les primeres han augmentat en un 38% respecte el 2008, les de porcs van a la baixa (-14%). Pel que fa a les de bous i vaques, fa 15 anys ocupaven el primer lloc, però ara han caigut al tercer, amb una baixada del 31%, que s'ha accentuat en els dos últims anys. Les granges d'ovelles ronden les 3.000, mentre que les de cabrum es queden en 2.452, les de cavalls, en 2.142 i, les de conills, en 1.224. Tots els tipus han caigut des del 2008, en especial, el de bestiar cunícola (-46%).

Les places de bestiar, és a dir, la capacitat màxima d'aquestes explotacions, també ha anat a la baixa en l'última dècada i mitja, amb un retrocés del 4% fins a les 74 milions de places – gairebé totes les categories d'animals, en especial conills i èquids, van a la baixa i només pugen les places de bestiar de gallines i pollastres, i porcí.

 Quant a la capacitat mitjana de cada explotació, les d'aviram s'ha reduït a una quarta part. Si l'any 2008 hi cabien unes 13.000 gallines i pollastres a cada granja, ara la xifra està a la ratlla de les 10.000. Es tracta d'una proporció contrària a la dels porcs, que creixen un 50%, de 1.100 a 1.700 places, així com els de boví, en menor proporció (de 147 a 210 per cada granja).

44 milions de caps de bestiar, la majoria aviram

També segons dades de la conselleria encapçalada per David Mascort, de les més de 70 milions de places disponibles, unes 44 milions estaven ocupades entre el maig i el novembre del 2021. La majoria de caps de bestiar a Catalunya són aviram – gallines ponedores, pollastres, guatlles i galls dindis –, amb 32,9 milions d'individus el 2022, una xifra que s'ha mantingut força estable l'última dècada. No és el cas dels porcs, que el 2023 eren aproximadament 8,5 milions, i amb un creixement del 26% des del 2010, i del 73% respecte els prop de 5 milions que hi havia l'any 1997.

Els conills que es troben a les explotacions catalanes són poc menys d'un milió, amb dades del 2021, una tendència que no para de baixar, com a mínim des dels dos milions que es van registrar l'any 2011. Els bous i vaques censats arreu del país es queden a les portes dels 600.000, uns 100.000 menys que les xifres del tombant de segle passat, i les ovelles també estan esvaint-se dels camps catalans: al voltant de l'any 2000 n'hi havia més d'un milió, mentre que el 2023 se n'havien censat 413.538. La caiguda del nombre de cabres no és tan pronunciada, passant de les prop de 80.000 el 1997 a les 66.522 el 2023.