Manel Alaió: «La repressió va ser l’univers del sense raó, la destrucció jurídica i de la moral»

Per a l’historiador Manel Alaió és clar que la repressió derivada de la Guerra Civil Espanyola, quan moltes penes no s’ajustaren als delictes suposats, va conduir a «l’univers del sense raó i a la destrucció jurídica i de la moral». Alaió recordava així la pensadora alemanya Hannah Arendt i el seu concepte de la banalitat del mal i en posava exemples viscuts a molts pobles de l’Empordà recollits al llibre La repressió franquista (Gorbs), presentat divendres passat al Cercle Sport Figuerenc amb el també historiador Alfons Romero, autor del pròleg, i que recull les més de set mil víctimes empordaneses d’aquell conflicte.

Durant l’acte, l’historiador va descriure nombrosos consells de guerra, que podien durar una hora com a màxim, entre aquests el judici d’una noia d’Agullana davant cinquanta-nou persones. També les estades a les presons «amb humiliacions tremendes» o les condicions inhumanes de la llibertat vigilada. «Tot el país era una enorme presó», confirmà Alaió qui reconegué que «les dones van ser les que van patir més». En el llibre, Manel Alaió publica el nom de les cinquanta-sis dones represaliades. Val a dir que només una dona, una mestra vídua de Vilaür, va ser sotmesa a pena de mort. L’historiador va recordar que a la comarca hi ha tretze fosses comunes amb prop de mig miler de persones i va reclamar-ne la dignificació, encara pendent a excepció del cementiri d’Espolla en la tomba de dos maquis.

Les més de set mil víctimes del feixisme a l'Alt Empordà