Reviuen l’esperit del «Dalí Rock»

Rockson, el primer grup de rock català i empordanès, és convidat per Thomas Spiker a actuar el 12 d’abril de 1981 al primer aniversari d’una discoteca llegendària: el Chic de Roses. Els seus integrants es vesteixen per a l’ocasió. Andreu Bassagañas, amb un uniforme «estil domador de lleons», com el descriu la seva dona Paloma Gómez. Ara aquest vestit s’exhibeix a l’entrada de la biblioteca de Figueres juntament amb una munió de vinils, fotografies, samarretes, llibres i cartells de locals de nit i discoteques que en el seu temps atreien masses i que ara ja són història de la música empordanesa. Aquest fons, que preserva l’equipament, dona vida a l’exposició 1989: Empordà elèctric que es pot veure fins al 13 de setembre, amb motiu de la presentació que es farà el divendres 8 del llibre Empordà elèctric (Cal·lígraf) de Francesc Galí qui també formava part d’un d’aquests grups, Los Carbónicos.

La tècnica auxiliar de la biblioteca, Núria Bassagañas, coneix en profunditat el tema, ja que no només va formar part d’un dels grups -Hobbie, concretament- sinó que és una gran especialista sobre la música comarcal que perpetua a través del blog Sonabé.cat. Fa anys que recopila i cerca material que la biblioteca preserva en el seu fons conscient que es tracta d’un tros de la història de la comarca que pot desaparèixer ben aviat. «La mostra serveix per referenciar tot el que Francesc Galí explica al llibre, però també com a crida perquè la gent que tingui material com aquest a casa seva, que són la memòria local d’un moment molt concret, inèdit, vinguin i el comparteixin amb nosaltres perquè aquí guardem la memòria històrica», comenta. El periodista Carles Pujol, una font imprescindible d’informació i testimoni de primera mà, ja ha cedit material, com també ho ha fet el mateix Galí i Alfons Gumbau. El que Bassagañas creu serà més complicat serà recuperar enregistraments o maquetes. D’entre el material, ella destaca alguns vinils que la biblioteca va recuperar quan Ràdio Ser Empordà es va desfer del seu fons musical. «Va ser una sort saber qui era qui, que era local i que tenia valor».

Francesc Galí reconeix que totes les bandes que van sorgir als 80 van ser fruit «de la sortida del franquisme, l’entrada d’influències europees i l’obertura del país». També, remarca, hi havia moltes ganes d’escoltar música en directe i, a diferència d’ara, moltes sales a cada poble que els anaven a buscar. «Es van adonar que el rock venia», diu Galí. Uns dels protagonistes d’aquella petita història van ser els Hobbie, un grup quasi familiar, integrat per Andreu Bassagañas (guitarra, baix i programador de ritmes), que ja venia de Rockson, el seu amic Conrad Solà (guitarra), la seva germana Núria Bassagañas (teclats) i, qui seria la seva dona, Paloma Gómez (veu). Com la resta de grups, s’emmirallaven en grups estrangers, que escoltaven amb un casset, però feien els seus temes propis, cadascun «amb estils i personalitats molt diferents: des de molt pop al rock fins al tecno». «També col·laboràvem entre nosaltres, hi havia bon rotllo», recorda Gómez. El fet fronterer també va ser important. Així, el primer festival de rock es va muntar a Portbou el 1981 i de la Jonquera va sorgir Sangtraït.

Andreu Bassagañas explica que la majoria d’integrants d’aquelles bandes no eren músics, «érem afeccionats amb una necessitat de reunir-nos per fer música». A més, «la majoria érem amics que vam començar a l’escola amb aquelles referències musicals externes per veure què érem capaços de fer i portar-lo al nostre territori». I tocaven amb el que trobaven i plegaven, sobretot, quan els nois anaven a fer la mili. En els Hobbie va ser el 1994.

Tots ells no poden obviar un nom, el de Salvador Torres, la persona que des de l’Ajuntament de Figueres va creure i va fer possible el projecte que el músic Carles Garcia li va posar sobre la taula: fer un homenatge musical a Salvador Dalí enregistrant un disc col·lectiu, El gran masturbador, produït per Frank Vila, i fent un concert a la plaça de Braus davant mil cinc-centes persones, Dalí Rock. Hi van participar onze grups, quasi tots presents a l’exposició: Locura de Amor, Hobbie, Apátridas, Doctor Chivato, Digit Arts, La Cripta, No sé, Imprevisibles, Código de Barras, Los Carbónicos i Tremendos. Una de les idees que suggereix Andreu Bassagañas seria ara retrobar als «supervivents de l’Empordà elèctric» i reeditar aquell treball.

Francesc Galí recupera la "moguda empordanesa" amb dotze bandes dels 80