Entrevista | Paula Hernández Camps Estudiant i autora de la novel·la «Ganks. aprendiendo a luchar»

«M’agrada molt submergir-me en les històries i aprendre’n coses»

Paula Hernández, de dotze anys, publica la seva primera novel·la i la presenta a Castelló

Paula Hernández Camps, amb el seu primer llibre.

Paula Hernández Camps, amb el seu primer llibre. / JUDITH BARCELÓ

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Paula Hernández acaba de publicar la seva primera novel·la, Ganks. Aprendiendo a luchar que, divendres, a dos quarts de vuit del vespre, presenta amb Rosa Iglesias a la capella del convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries. Allò que fa singular aquesta presentació és que la Paula té només dotze anys i està acabant sisè de primària al Ruiz Amado.

El pas previ a escriure és sempre llegir. Recordes com neix en tu l’interès per la lectura?

Doncs, la meva àvia, quan jo era petita, sempre m’explicava i em llegia moltes històries i contes clàssics. I va fer que m’agradés molt llegir i escriure.

El pas a l’escriptura també va sorgir en aquell moment?

Sí, vaig començar amb set anys. Llegia molt i volia fer el que veia. I en llegir molts llibres, doncs, jo també volia escriure’n un.

Així, amb set anys vas posar-te com a fita fer un llibre?

Sí (riu).

Et vas iniciar amb relats curts?

Sí, amb set anys vaig escriure La desaparició de la Paula i tot seguit, vaig començar altres intents.

Que han culminat en aquesta novel·la que presentes ara.

Des de petita sempre m’ha agradat Harry Potter. He llegit tots els llibres i he vist les pel·lícules, i la meva novel·la s’hi inspira. De Harry Potter m’agrada la màgia, els amics que estan molt units i lluiten junts.

I Ganks té tocs de Potter?

Al principi volia fer una escola de màgia, però al final vaig canviar-ho una mica afegint uns monstres que atacarien la ciutat de Storybugs.

La protagonista és una noia.

Sí, Aradia té disset anys i l’he escollida perquè, com que és una noia, entenc millor què pensa.

Què li passa a Aradia?

Es troba a un senyor un dia que va d’excursió i la porta a una ciutat màgica perquè sap que ella ha de salvar el món d’aquests monstres.

Dels Ganks. Què són?

Estan inspirats en els zombis, amb pell de color lila i els ulls del tot blancs. I són molt ràpids.

Quan vas començar el llibre?

Als vuit anys i ha anat evolucionant.

I ara es publica.

Quan la vaig acabar no tenia pensat fer-ho, però la meva mare em va animar i em va semblar una molt bona idea.

A part de llibres màgics, què més llegeixes i per què?

Llibres d’astronomia i astrofísica, perquè m’agrada molt submergir-me en les històries o aprendre coses que m’agraden.

Si haguessis de recomanar un llibre als amics...

Tom Sawyer.

Quin llibre devores ara?

Royalty Witches de Laia López i Alena Pons.

Potser ja estàs escrivint de nou?

Sí, just acabar Ganks, vaig apuntar totes les idees pel següent en una llibreta que tinc i quan ja tenia el que volia, vaig començar a escriure a l’ordinador. (La Paula treballa amb tres llibretes: en una desenvolupa els personatges amb les seves característiques i la personalitat; en una altra, idees, i, a la tercera, tota la documentació que recull per donar context i veracitat a la seva història).

Tens ganes de dedicar-t’hi?

Sí, m’agradaria viure d’escriure.