Coia Valls teixeix un relat de sororitat i amor entre dones a la Barcelona del segle XIV

L’escriptora Coia Valls (Reus, 1960) manté una relació molt especial amb Figueres. Tots els llibres que publica els ve a presentar a la capital de l’Alt Empordà. El darrer, El llegat de les cendres (Navona), no podia ser diferent. Just acabat de sortir del forn, amb tan sols tres dies de vida, i flanquejada del seu amic, el també escriptor Martí Gironell, Coia Valls va desgranar, la setmana passada al Cercle Sport, les interioritats d’aquesta història ambientada a la Barcelona del segle XIV, que segueix el fil deixat per un anterior llibre seu, El mercader, ara protagonitzat, però, per Alèxia Miravall, la filla d’aquell mercader, i tot un nodrit elenc de «dones que tenen fusta d’heroïnes» i que descobreixen «noves formes d’estimar».

Coia Valls, a qui Gironell va qualificar «d’artesana de paraules», és una autora molt prolífica –publica quasi cada any– i també molt interessada pel gènere històric, sobretot el món medieval que coneix a bastament. En aquest cas, a banda dels coneixements de sèrie, també va submergir-se en diferents arxius històrics, portes obertes a mons que aporten més versemblança en aquesta «història inspiradora, feta amb sensibilitat, traça i constància», com va descriure Gironell. Valls va confirmar que a El llegat de les cendres –que ja té versió també en castellà– «l’essencial «és l’amor, en el sentit més ampli de la paraula: cap a l’altre, cap a un mateix, cap a la terra, cap a una feina que t’hi dediques amb plenitud, és l’amor de construir plegats».

La història arranca just quan està agonitzant la pestilència, a un pas de la implementació del dret romà, que va suposar una pèrdua absoluta de drets per a la dona. «El 2012 vaig deixar una Alèxia empoderada, que el pare li deixa el testimoni del negoci a ella i no als germans, però jo volia mostrar-la com queia i s’arremangava i que ho fes al costat de les vençudes», va comentar l’autora. Dones de diferents edats i creences com l’esclava Romia, la monja Genebre, l’aprenenta de pintora Caterina, la vídua d’un vidrier Llorença, la filla d’un teixidor Marta i la capellera Sança. En aquest univers de dones, també hi juguen un paper, potser més secundari, els homes, que hi són «com a companys». És el cas del germà d’Alèxia, en Narcís, deixeble del pintor Ferrer Bassa. També hi apareix una nena, com sempre passa a les seves novel·les, reminiscències de l’ofici que ha fet Valls al llarg de quaranta anys i que l’han fet estar envoltada d’infants amb necessitats especials. «De l’Anna m’interessava la seva mirada, com puja a la teulada i des d’allà observa la vida, com interpreta, com representa el futur». «Aquesta és una novel·la molt de personatges i els he treballat molt amb la psicòloga Rosa Barceló per copsar quina és la mirada que aporten i les fases del dol», detallà l’autora tot descobrint que Alèxia, després de superar «una situació duríssima» fa un viatge físic i interior i d’aquest «no torna igual, ja és una altra, descobreix un amor no previst».