El Festival Còmic inunda Figueres de bon humor

Un ramat de xais il·lustren la portada del llibret i el material promocional del 16è Festival Còmic de Figueres. Recorden, explica el codirector Xavier Valentí, «la sensació de ramat que hem tingut des de la pandèmia, però també la de pertànyer a una tribu». I aquesta tribu ja està esperant delerosa per assaborir els catorze espectacles –cinc d’ells gratuïts a la plaça Catalunya i amb un fort protagonisme per les produccions catalanes– més les activitats paral·leles, que es despleguen des de dijous i fins diumenge. La gran novetat és disposar de l’espai del Casino Menestral per viure «les nits golfes».

Xavier Valentí remarca «la línia expansiva de l’humor fet en català» molt centrat en els monòlegs i arrelat a la capital. Sense voler donar-hi l’esquena, i sempre interessats a promoure la llengua, el festival aposta per reflectir-ho i incloure nous formats d’humor, en aquest cas, els podcast, de la mà dels líders actuals, el programa La ruïna, però en versió catalana i amb els còmics i guionistes Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull. La decisió d’obrir el festival amb ells ha estat encertada tenint en compte l’excel·lent resposta del públic a l’hora de comprar entrades.

Valentí admet, però, que per a ells és essencial seguir mantenint «la qualitat en les propostes gratuïtes» que es fan a la plaça Catalunya. «L’humor ha de ser també per la gent que econòmicament no hi pot accedir», afirma rotund. Així, afegeix, «portem molta dinamita», tant de casa com de l’estranger: clown a capella On està la Mercè?, de les valencianes Bandada (dissabte, a les 18 hores), amb una sessió matinal a l’Hospital; l’homenatge a la gent gran fet des de la sensibilitat i l’experimentació, Jamais en retraite de Gioia Zanaboni i Anja Eberhart (divendres, a les 18 hores) i Salon Desastre de la italiana La Tanik (diumenge, a les 12 i 18 hores). També, el festival esdevé promotor d’estrenes de la mà de companyies locals, en aquest cas, el muntatge itinerant En campanya de Solucions escèniques on els actors emulen personatges amb màscares creades per Ettore Battaglia. Serà divendres a les 12 hores, a la plaça Josep Pla i plaça de l’Ajuntament. El segon espectacle d’estrena ve de Pocacosa Teatre de Celrà amb L’ou, dissabte a les 12 hores. «Seguim alimentant el sector», confirma Valentí qui no oblida tampoc com enguany aposten per obrir franja horària, a les 11 de la nit. «Tot i que no és un humor del tot dissident, hi ha propostes divertides», remarca. D’entre aquestes destaca la darrera, Ejaculant diarrea de Roger Pelàez, «un dels espectacles més punkies que haurem portat en tota la nostra història».

El festival, però, manté la seva vocació internacional, la d’oferir al públic l’oportunitat de gaudir de muntatges únics, «perles» com el Nautilus de Trygve Wakenshaw, un còmic que retorna després del Mad Office del 2019 i ho fa amb aquest muntatge que ja ha recollit nombrosos premis i l’entusiasme del públic d’arreu. «És una obra mestra, per aquells que volen viure el festival d’una manera diferent», reconeix sense embuts el codirector.

El programa es completa amb altres propostes interessants com els monòlegs Camping, Caravaning Cubelles d’El Soterrani (dissabte, a les 21 hores) i l’art de la improvisació de llarga durada, altament divertida, amb dues mestres, Judit Martín i Mónica Ballesteros i el show Pongo (divendres, a les 21 hores). Aquest muntatge exigeix la complicitat absoluta del públic al qual s’anima a dur pongos de casa, perquè les actrius construeixin aquest artefacte fantàstic d’humor. «És únic i antològic», descriu Valentí. Per complementar el festival hi haurà altres delicatessen: la projecció del film Mandíbules al Catcines, dimarts i dijous; una sessió de risoteràpia amb Rocío Martín, divendres al Parc Bosc i, finalment, ioga del riure amb Gemma Mogas, diumenge, a les 11 hores, a l’escola Parc de les Aigües. Enguany no faltarà el concurs de vídeos i mems en català, obert a tots els instituts d’ensenyament i conduït per joves col·laboradors.