Montserrat Segura s’inspira en la noia de Portbou per escriure «Bàrbara»

«Tant de bo hagués pogut fer-hi alguna cosa més». Aquestes paraules del metge forense Narcís Bardalet, pronunciades en una xerrada i referides a l’intrigant cas de la noia de Portbou, van quedar-se-li gravades amb foc a l’escriptora Montserrat Segura. A poc a poc, aquell succés, que, de tant en tant, encara apareixia a la premsa, va esdevenir una mena d’obsessió que, durant la Setmana Santa del 2018, va començar a prendre forma de peça teatral. Després d’un any de repòs necessari al calaix, de revisions i retallades quirúrgiques i d’un intent fallit de dur-la a escena, Bàrbara pren forma de llibre i es converteix en la primera obra teatral que signa l’escriptora empordanesa.

La primera idea de Segura perquè «aquesta història no s’acabés d’oblidar» va ser fer-ne un conte. Sense saber com, però, va anar sorgint el llenguatge teatral, un camí nou que ella emprenia i que, afirma, li ha complagut de fer. Li ha calgut, diu, tenir en compte «al públic que el rebrà, però també al possible actor que l’interpretarà». L’obra, a més, s’ha enriquit de l’intent de Taller de Teatre de dur-la a escena, frenat per la pandèmia. «Veure’l actuat ha estat un punt. Tot i que no van arribar a posar-se el vestuari, a polir els personatges, jo els veia, eren de carn i ossos», rememora emocionada.

Bàrbara és una tragicomèdia en dos actes i sis personatges, on la Mort parla en primera persona. L’acció arranca el setembre de 1990 a la sala d’autòpsies del cementiri de Figueres on el forense titular Gabriel Sinyol, personatge inspirat indubtablement en la figura de Narcís Bardalet, es troba sobre la taula el cos inert d’una jove vestida de núvia trobada penjada d’un pi a Portbou. Sinyol és un personatge sensible i respectuós davant la mort, però alhora turmentat després d’haver viscut el suïcidi de la seva pròpia filla, la Bàrbara, tres anys enrere, per un engany amorós. De fet, ell anomenarà a la noia morta que té al davant amb el nom de la seva pròpia filla, Bàrbara, creant una mena de dualitat entre els personatges. Com a contrapunt perfecte apareix Toni Pou, l’ajudant del cementiri a l’acte primer i metge forense, a l’acte segon, quan ja han passat uns vint-i-cinc anys i l’acció s’ubica a la casa del forense.

Al seu costat apareix Joan Bernat, inspector de policia i gendre de Sinyol, i Lina, una periodista alemanya que tindrà un paper rellevant. També el té la Mort, amb un cert to barroer i sarcàstic, que només sent i veu el forense Sinyol i que, a voltes, actua sota una forma femenina –es fa dir Ema– i d’altres masculina, convertit en Manel. «Volia que la Mort fos una cosa definida amb qui es pogués parlar», confirma l’autora qui assegura que «tenia ganes de posar-hi una mica d’humor per alleugerir i sempre tenint en compte el tema del suïcidi, que és delicat». Segura és conscient que no ve a «proposar cap solució ni cap lliçó, però és un tema que existeix». El fet de partir d’un cas real i que la identitat de la noia de Portbou que l’ha inspirat hagi sortit a la llum tants anys després l’alegra, sobretot per la família «que podrà descansar, per més dolor que hi hagi».

Debat amb lectors

Quelcom del que se sent molt satisfeta l’autora és que la biblioteca de Figueres, concretament la seva directora, Nati Vilanova, i Magda Bosch, a qui descriu com «la gran dama del teatre figuerenc» i de qui també va recollir suggeriments durant el procés d’escriptura, hagin escollit la seva peça per incloure-la dins el llistat de lectures del Club de Llegir el Teatre. El debat a l’entorn de Bàrbara, on no faltarà l’autora, es fa aquest dimecres a les 7 de la tarda a la sala d’actes on cada mes es reuneixen els integrants del club. Val a dir que Segura inclou altres agraïments en el llibre. En destaca les paraules experimentades de Narcís Bardalet i els consells constructius de veterans del teatre com Jaume Alsina, Alfons Gumbau, Eloi Falguera i Jordi Martí, així com a la companyia Taller de Teatre, entre altres.

El llibre, amb una portada de Pau Bahí, es pot adquirir a les llibreries Edison, La Ploma i la Bookman de Figueres. També a través d’Amazon.