Propera i loquaç, oberta a qualsevol pregunta, generosa i explícita en les seves respostes, Agnès Marqués va atrapar amb la seva simpatia i amb la claredat del seu discurs els 105 assistents a la setena sessió del cicle Punt de Lectura d'Agullana, la penúltima d’enguany.

Marquès va comentar que –“malgrat el privilegi que suposa el fet que el periodisme et permet entrar en vides que no has viscut gràcies al fet que hi ha gent desconeguda que et facilita l’accés al seu món i deixa que li facis d’altaveu, jo també volia explorar el fet d’explicar històries en un registre literari. Vaig decidir escriure una novel·la.”-

El resultat és Ningú sap que soc aquí, un relat que, sota l’aparença de poca acció, ofereix una aproximació a la biografia de quatre personatges, que ratllen la quarantena, una edat que sembla que ja no permet tenir dubtes i que no pretén ser una novel·la generacional sinó una reflexió sobre la condició humana.

“Perdre’s, a vegades, és la millor manera de trobar-se”- va comentar i va afegir que l’ambient d’un festival propiciava que el seu personatge central que es perd –“ s’hagi de deixar guiar per l’instint i acabi descobrint que som capaços de fer coses que no ens imaginàvem”.-

Sobre la presència de diferents narradors i del pas del diàleg al pensament sense cap avís, Agnès Marquès va comentar que ha estat una estratègia per poder explicar la vida íntima d’aquests personatges, aquella que és només seva i on no deixem accedir al 100% ningú.

En el relat la música esdevé un personatge més de la novel·la. També hi apareix el consum de drogues abordat amb molta naturalitat i sobre aquest aspecte Agnès Marquès va comentar que es parla del tràfic de drogues, del consum, quan és extrem i problemàtic. Però no s’aborda mai el consum social de drogues que, tot i ser una realitat, sembla que fa por parlar-ne perquè no sembli que s’està legitimant, però cal que se’n parli.

La sessió va acabar amb una anàlisi del moment actual del periodisme i de la tragèdia que suposa el fet que els periodistes i els seus caps visquin en una situació de precarietat laboral que els fa menys lliures i més vulnerables.