Fa deu anys, Joanjo Bosk va sorprendre a tothom amb Cançó per Elna, un treball molt personal sobre la memòria històrica i on, per primera vegada, la maternitat d’Elna prenia protagonisme de forma musical. Ara, una dècada més tard, hi ha retornat, per iniciativa del festival Barnasants, amb una gira de concerts que la setmana passada el va dur fins a la Jonquera i que va tenir una acollida molt càlida entre el públic. És aquest un impàs en una trajectòria en constant evolució.
Joanjo Bosk reconeix que Cançó per Elna «no és la transcendència que va tenir» quan va aparèixer fa deu anys, però que «va ser molt positiu dins l’àmbit compositiu» perquè coincidia amb un moment personal creativament molt bo. «Venia de fer En el temple del vent, on musicava poesia, però a Cançó per Elna ja vaig compondre lletra i música, va ser un bon treball, sí, que va tenir la seva acceptació dins el circuit de la cançó d’autor», rememora.
El músic i cantant figuerenc reconeix que ha retornat a aquestes cançons d’una manera diferent perquè ell mateix, com la seva música, ha evolucionat. «Difícilment tornaré a fer aquestes cançons, és probable que les toqui en directe en el futur, però d’aquesta manera amb un repertori tan centrat en aquesta temàtica tan intensa no crec que es torni a donar», assegura tot afegint que «aquestes cançons impliquen un compromís físic, mental, musical i artístic» molt fort. Bosk confessa que ara té ganes de fer altres coses –el darrer serà a Elna el 10 de maig– tot i que no amaga que tenia ganes de recuperar aquestes cançons i fer aquests concerts on, evidentment, inclou altres temes sobretot de l’últim disc en directe o el darrer d’estudi, Camí d’aigua (2017).
Nous projectes rockers
Just abans de l’esclat de la pandèmia, Joanjo Bosk havia decidit «agafar distància del vestit de cantautor» que havia portat els darrers anys i retornar als orígens, al rock dur. Durant aquests darrers dos anys i amb tot allò viscut, l’intèrpret ha reflexionat profundament. «Hem tingut temps de pensar, compondre i buscar-nos la vida d’altres maneres i m’ha fet recapitular i ni una cosa ni l’altra: he tornat a fer concerts en solitari com a Joanjo Bosk en el format de cantautor, que en tenia ganes, i el projecte de rock dur no el tiraré endavant», comenta. Les ganes, però, de continuar són ben vives i ja està embastant un projecte de rock que veurà la llum a mitjà termini. «Tenia ganes de fer-ho, però no d’anar-me’n a aquells sons de fa quinze anys, sinó al que em demana el cos ara mateix», se sincera tot reconeixent que cal anar «renovant la il·lusió».
