Lídia Noguer i Sabà (Cadaqués, 1866-Agullana, 1946) es va convertir en un mite en imaginar-se que el llibre d’Eugeni d’Ors 'La ben plantada' estava inspirat en ella, i, tant s’ho va creure, que artistes de la talla de Salvador Dalí i Federico García Lorca li van acabar dedicant dibuixos i textos. Ara s’han complert 75 anys de la mort de la popular cadaquesenca, que va passar l’últim tram de la seva vida internada a l’asil Gomis. El poble on està enterrada li ha dedicat un homenatge que ha mobilitzat una quarantena d’artistes. L’historiador de l’art Enric Tubert, gran coneixedor del món que envolta Lídia de Cadaqués, va aconseguir reunir a la sala d’exposicions d’Agullana una peça de cadascun d’aquests pintors, i totes tenen com a denominador comú el nom de Lídia i una versió pròpia creada a partir d’un dibuix en què apareix l’homenatjada.

Cada un d’ells, amb el seu traç característic, ha donat la seva visió particular sobre una dona que va rebre l’admiració dels més cèlebres. Dalí i García Lorca no van ser els únics en convertir-la en musa. També apareix en algunes obres de Josep Pla, va ser esculpida per Eloisa Cerdà i va ser inspiradora de peces musicals per al mestre Xavier Monsalvatge. De fet, el dia del seu enterrament al cementiri d’Agullana, Carles Coll al piano i Claudi Arimany a la flauta van interpretar la Serenata de Lídia de Cadaqués, escrita pel propi Xavier Montsalvatge. El 6 de febrer, l’exposició Lídia, que fou i nou fou La ben plantada ha tancat portes a Agullana, però està tot preparat perquè es pugui tornar a instal·lar al poble natal de Lídia Noguer, el maig pròxim.

Els artistes: Alfonso Alzamora, Josep M. Ametlla, Ricard Ansón, Wellen Arvon, Laia Bedós Bonaterra, Carles Bros, Mònica Campdepadrós, Gustau Carbó Berthold, Quim Domene, Miquel Duran, Ignasi Esteve, Pilar Farrés, Quim Farrés, Antonio Federico, Jaume Geli, Jordi Gispert, Nobuko Kihira, Koyama, Claude Lambert, Daniel Lleixà, Assumpció Mateu, Josep Ministral, Ramon Moscardó, Xavier Casellas Patxé, Esther Pi, Laia Pol, Jonathan Principal, Mercè Riba, Lluís Roura, Dolors Rusiñol Masramon, Carme Sanglas, Tura Sanglas, Sebi Subirós, Núria Surribas, Anne Velghe, Robert Vilallonga, Alícia Viñas i Juanjo Viñuela.

Enric Tubert ha analitzat cadascuna de les peces que formen part de l’exposició i que, si totes les previsions es compleixen, es podran recollir en un catàleg. De la mateixa manera, ha contagiat el seu entusiasme per aquests treballs pictòrics en dues visites guiades que han resultat ser un gran èxit. L’historiador de l’art agraeix la bona predisposició que han mostrat els pintors, els quals, en un temps rècord, van acceptar la proposta de donar forma a l’obra d’art encarregada, seguint tots ells els mateixos paràmetres, però, això sí, donant ales als seus estils personals. D’aquí, ha sorgit una col·lecció de quadres extraordinària que, de ben segur, hauria agradat veure a la mateixa Lídia Noguer i Sabà, una dona que sovint repetia la frase: «Es parlarà de mi».