Format com a mestre, el fet de treballar a l'escola de Navata el va portar l'any 1991 a l'Alt Empordà, on s'ha establert. Va canviar l'escola per l'institut, on va exercir de professor de català. A l'institut Narcís Monturiol de Figueres va ser un dels professors que va engegar Els Pastorets del Monturiol, que porten vuit anys trepitjant els escenaris de la comarca per Nadal. A més, també ha participat en diversos certàmens de poesia, ha publicat dos llibres d'aquest gènere i té el seu llibre de debut en prosa preparat per a publicar-se.
«Soc un empordanès d’Anglès». Ernest Pibernat és empordanès d’adopció. De mestre, va passar a ser professor de català d’institut, quan setè i vuitè van convertir-se en primer i segon d’ESO, i així va ser com va arribar a l’institut Narcís Monturiol de Figueres, on hi va estar quinze anys.
Pibernat admet que, quan va arribar a Navata, el va sobtar el sentiment empordanès dels habitants de la comarca. «Sempre dic que els que som nascut a la comarca de la Selva no hem tingut mai consciència comarcal. L’empordanès és molt empordanès, i el garrotxí és molt garrotxí, però, als de la Selva, una mica tant ens és. Quan vaig venir a l’Empordà em va sobtar com la gent se sent del territori. Està bé que la gent se senti del territori».
«Els Pastorets del Monturiol»
Allà, a l’institut, és on va engegar Els Pastorets del Monturiol, una adaptació de l’obra de Folch i Torres on actua el professorat dels centre. Fan, aproximadament, quatre funcions anuals a diversos pobles de la comarca, sempre amb un èxit rotund. La idea va sortir d’un «i per què no fem alguna cosa els profes?». Pibernat comenta que «portava una assignatura optativa de teatre. L’assignatura era amb alumnes, i anàvem molts anys a la Mostra de Teatres d’Instituts de Blanes, que els últims anys no s’ha pogut fer per la pandèmia. I un dia va sortir el tema de “i per què no fem alguna cosa els profes?”. Vam buscar alguna cosa nostrada i tradicional i algú va proposar Els Pastorets. I ho vam provar. Això era el 2014. Nosaltres ens pensàvem que duraria un any, fer una o dues funcions i ja està. I aquí estem. Fa vuit anys i esperem arribar als deu».
Ernest Pibernat destaca el paper dels professors i professores del centre perquè Els Pastorets tiressin endavant. «El capital humà de l’institut Monturiol és increïble. Són gent que de seguida que es proposa alguna cosa d’aquest tipus s’involucra fins al moll de l’os. S’engresquen ràpid i això va fer que l’inici fos relativament fàcils».
Tot i això, explica que la principal dificultat amb la qual es van trobar a l’inici, i es troben en l’actualitat, és la de coordinar un equip de vora 30 persones que viuen a municipis de tot el territori. «Venen des de Girona, Olot, Ripoll o la Bisbal», matisa.
A més, cada any actualitzen el guió de l’obra per posar-hi tocs d’humor centrats en l’actualitat del moment, i sempre que poden fan participar personatges il·lustres o membres de l’ajuntament del poble que visiten. Per exemple, l’any 2019 a Figueres, l’alcaldessa Agnès Lladó va fer de Maria i Jair Domínguez va interpretar Josep.
Tot i l’èxit d’Els Pastorets, Ernest Pibernat adverteix que és un grup amb data de caducitat: «Estem encantats de la vida. Tot i això, tenim molt clar que tenim data de caducitat. Així que hi hagi gaires canvis a l’institut, o els personatges principals no puguin ser-hi, serà molt difícil tornar-ho a arrancar, perquè no som una companyia estable, som un institut. No tenim ni els recursos ni els espais que té altra gent. I ho assumim. Ara bé, mentre la gent respongui i nosaltres ho puguem fer, ho farem».
Pibernat va ser l’encarregat d’actualitzar Els Pastorets per adaptar-los a l’actualitat, i encara que el professorat del Monturiol s’ha plantejat «diverses vegades» adaptar altres clàssics, no s’ha pogut acabar duent a terme. «No som una companyia. Ens trobem fora d’horaris de classe, hi ha gent de llocs molt diferents i és molt complicat poder fer assajos. Ens havíem plantejat fer una versió de La Passió, però no es fa perquè moure gent és molt complicat. Estem molt contents que Els Pastorets puguin continuar, i no fa falta estirar més el braç que la màniga perquè a vegades és impossible».
La seva faceta poètica
A part d’Els Pastorets, Ernest Pibernat també escriu poesia. «També “em dedico” a escriure poesia. He publicat un parell de llibres i participo en diversos concursos, certàmens i revistes. Des de l’institut vam publicar el primer llibre l’any 2017, i més tard em vam publicar un altre». Tot i això, com a lector no sap si escollir poesia o prosa: « Això és com preguntar-li a un nen si estima més el pare o la mare, a mi m’agrada tot». Admet que li agrada llegir la lírica de Verdaguer i la prosa d’Espinàs i Josep Pla a nivell català, i de Baudelaire i Hölderlin a nivell internacional. No obstant això, no es considera devot de cap autor, sinó que «vaig llegint, i alguns m’agraden més que d’altres».
El seu propi viatge a La Alcarria
Properament publicarà el seu primer llibre en prosa. Serà un llibre d'un viatge que va fer amb la seva dona a La Alcarria. No obstant això defuig completament de la comparació amb el llibre de Camilo José Cela. «No em vull comparar amb ningú, i molt menys amb Cela, però vaig decidir provar-ho. No pretén ser un llibre res de l’altre món». El llibre ja està escrit, fruit de molta dedicació durant el confinament. Encara que no té pressa per publicar-lo, la seva intenció és que surti publicat abans de Sant Jordi.
