La literatura popular té algunes obres reconsagrades. Una d’elles és Els pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, escrita l’any 1916 amb la intenció d’entretenir el públic amb les peripècies d’en Lluquet i en Rovelló durant els dies anteriors al naixement de Jesús. Aquesta representació, emblemàtica i divertida, ha esdevingut amb els anys un dels textos més representats arreu de Catalunya, amb molts canvis, afegits i retocs respecte de l’obra original.

Cada escena genera situacions divertides Jordi Callol

Ben poc es devia imaginar Josep Maria Folch i Torres que el seu text tindria una variació tan peculiar com la que ofereixen des de l’institut Narcís Monturiol. Cada any, quan s’acosten les festes nadalenques, els professors del Monturiol es vesteixen de rabadans, gent humil, forces diabòliques –o sat-aznàriques– i pecats capitals per a fer riure de debò els més grans i els més menuts; i ofereixen des del minut zero una atrevida i renovada versió d’un text que va néixer sobretot per a entretenir.

El vestuari i l’esceneficació estan ben treballats Jordi Callol

Qui no s’ho passaria bé veient una obra com aquesta? El director de l’institut fa el paper del rabadà Lluquet, el cap d’estudis bromeja sobre l’actualitat política ja en el pròleg i la cap d’estudis actua com a pecat capital de la ira. I què me’n direu d’en Rovelló, interpretat per un professor de literatura que passa de la contenció a l’aula a l’enginyós bon humor a l’escenari? Aquests són només uns pocs exemples de la gràcia d’aquests Pastorets del Monturiol, que entretenen el públic ininterrompudament durant més de dues hores.

Entre moltes altres coses, a Els pastorets del Monturiol hi ha ball i coreografies, hi ha rimes i moments eloqüents, hi ha cançons acompanyades del piano i del violí; i hi ha, de rerefons, el missatge bíblic del naixement de Jesús. Riure és possible i és necessari, encara que el context de la pandèmia intenti que la nostra felicitat fracassi. Les rialles no han de faltar.

Els personatges són uns «mestres» del diàleg Jordi Callol

Aquest any, doncs, tornem a riure com mai als escenaris de Cistella, Fortià, el Teatre Jardí de Figueres i Navata. El bé triomfa sobre el mal; el nen Jesús triomfa sobre Sat-Aznar; i la rialla triomfa sobre l’angoixa.

Els pastorets del Monturiol, a més, fan molt més que simplement entretenir. Ajuden a entendre altres coses molt difícils d’aconseguir. Per exemple, que, entre els companys de feina, el bon ambient és possible. Només així, amb bona sintonia i amb un grapat d’humor, es pot remar cap a un objectiu comú.

Els pastorets del Monturiol es van estrenar, el desembre del 2014, a la Societat de Sant Climent Sescebes. Des d’aleshores, cada any s’han representat a diferents pobles de l’Empordà i de la Garrotxa. El 2020 es van mantenir ben vius amb una celebrada versio 3.0.