20 de abril de 2021
20.04.2021
L'Empordà
Castelló d'Empúries

L'excavació a la basílica de Castelló descobreix 500 bales de la Guerra Gran

La intervenció arqueològica també localitza restes de les esglésies romànica i preromànica i d'unes tombes

20.04.2021 | 12:02
Les peces de munició de la Guerra Gran.

Les excavacions a l'interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries han descobert un antic amagatall de la Guerra Gran amb unes 500 bales de plom. La troballa, que s'ha fet gairebé per "casualitat", s'ha localitzat enmig de runa a la zona del cor de l'església.

Els treballs, que s'emmarquen en la quarta campanya del projecte de recerca promogut per l'Institut d'Estudis Empordanesos, també han permès localitzar restes –algunes molt maleses- dels temples anteriors. En concret, de l'església romànica i la preromànica i unes tombes. A més, s'han trobar els fonaments que es van fer per aixecar la basílica gòtica, els pilars i, fins i tot, forats de bastida.

A principis d'abril, l'equip d'arqueòlegs dirigits per Anna Maria Puig van començar les excavacions de la quarta campanya del projecte de recerca impulsat per l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) i finançat per la Generalitat, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, l'Institut Ramon Llull i el Museu d'Història de Catalunya. Es tractava de la campanya més esperada perquè, per primera vegada, es podia inspeccionar el subsòl de l'interior de la basílica de Santa Maria, un temple gòtic.

L'objectiu: estudiar l'evolució de la basílica al llarg de la història. En concret, explica Puig, perseguia "localitzar les restes que l'estudi amb georadar realitzat l'any 2007 detectava al subsòl". "Tot dibuixava una possible església romànica, de l'any 1064, i una església preromànica, també coneguda almenys des de mitjan del segle X", assegura l'arqueòloga. També es preveien localitzar, fins i tot, restes anteriors perquè les excavacions realitzades en un solar exterior plantejaven una possible ocupació entre finals dels segles VII i principis del VIII.

La intervenció arqueològica ha posat en relleu, per una banda, que l'obra per aixecar la basílica va ser molt "imponent" i va obligar a desmuntar les estructures que hi havia anteriors. Malgrat això, hi han localitzat restes de murs, que s'han d'acabar de datar, però que correspondrien a l'església romàtica i també d'uns murs encara més antics, a banda de restes d'unes tombes que correspondrien a l'edifici preromànic.

A més, l'excavació ha posat al descobert els fonaments que es van fer per aixecar l'església gòtica, els pilars de la nau i, fins i tot, forats de la bastida. Però no només això.

Durant els treballs, han recuperat el cor de l'església gòtica –una estructura que se situava al centre de la nau- i les restes d'un amagatall de munició de la Guerra Gran.

El conflicte, també conegut com la Guerra dels Pirineus, la Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, va ser un conflicte bèl—lic que va tenir lloc entre el 1793 i el 1795 i que va enfrontar la corona espanyola i al república francesa.

"El cor era una estructura que sabíem que existia, que tenia una part d'obra i una part de fusta on s'asseien els preveres i sabem que amb la Guerra Civil es va desmuntar totalment", explica Puig. Tot i això, enmig de la runa han localitzat les restes d'una caixa de fusta amb unes 500 bales de plom. "Suposem que es devia amagar perquè quedava sota d'un dels bancs del cor", detalla Puig.

Amb tot, l'arqueòloga es mostra satisfeta amb els resultats i diu que la campanya ha permès confirmar l'evolució cronològica de les "successives fases de culte" amb una troballa "excepcional", que gairebé han fet per "casualitat".

La campanya es tancarà en els propers dies i es tornarà a tapar per deixar l'espai tal i com estava. De fet, durant les setmanes que ha durant la intervenció, el temple no ha deixat de fer missa. El seu rector, Joan d'Arquer, defensa la importància de la intervenció i diu que després de les actuacions que es van fer a l'exterior de la basílica només "faltava" actuar dins per localitzar "la base romànica de la basílica". Puig ja ha avançat que preveuen presentar un nou projecte arqueològic quadriennal.
Text

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook