El tercer poemari de Montserrat Cufí, Pensaments blaus, «parteix de l'experiència vital i l'amor pel llenguatge, que traspuen en tots els versos,» destaca l'escriptora Núria Esponellà, autora del pròleg del llibre. Impregnats del pas del temps, del motor vital de l'ànima i de la veu de la terra, a Pensaments blaus, Montse Cufí mostra una veu pròpia, conscient en tot moment que la poesia s'estén pertot, que impregna la vida i permet cantar el misteri, el mateix misteri, i fer-lo extensiu als lectors. «Abraçar la poesia és abraçar l'esperit universal», com diu ella mateixa.

Carregat d'emocions intenses, paisatges i idees profundes, Montserrat Cufí proposa un viatge ple de vida. Al llarg d'aquest poemari es fa present la idea de l'exili, del sentiment d'exili vital que experimenta la poeta, un dol arrelat en la malaltia que l'acompanya des de fa temps i que ella sap transformar i traduir en paraules, tot revestint-se de resiliència i fent ús de la capacitat catàrtica que atorga l'art de la poesia. La mateixa autora en parla com a «present diàspora de béns immaterials d'exili. Perquè els exilis prenen moltes formes; però, de totes elles, només se'n pot extreure una textura inerme, fortuïta del passat», segueix Esponellà.

Cufí diu que aquest llibre «està especialment dedicat a la meva àvia i al seu germà: Maria i Ermengol Salip Casademont, com una manera de fer justícia a tants anys d'exili del seu pare, el meu besavi Josep Salip Sardà», amb la intenció de «fer justícia ter-renal a tants anys d'exili que va patir i que tots hem patit d'una manera o una altra». De Pensaments blaus emana una tendresa que l'autora considera necessària per poder sanar les ferides. Però Cufí parla de tots els exilis possibles «amb aquell punt d'esperança, en un viatge que proposo a través de les meves percepcions, de la meva experiència vital, dels meus avantpassats i de la veu de la ter-ra»

Sorgit des del confinament, i amb més de 80 poemes, Pensaments blaus se sustenta en un doble símil: la imatge d'una flor -pensament silvestre- i la idea d'una determinada tipologia de pensaments que ens condueix al llarg dels versos. El poemari estén les ales per sobrevolar conceptes i espais físics i eteris en la part dedicada a «Pensaments blaus de la consciència». Transcorre per la solitud necessària i el pas del temps, contempla l'ànima com a motor vital i la multiplicitat de la vida i, finalment, recala en la pau i el desig de viure. Més endavant, la poetessa ens endinsa en versos que parlen de la veu de la terra; hi trobem homenatjada des d'una trobairitz a la Mare de Déu del Mont, i lloats els aiguamolls i l'oli d'oliva verge. El recorregut poètic prossegueix amb poemes dedicats al sentit de pertinença i culmina en una sèrie de poesies visuals d'exili entre les quals destacaria «Islàndia», «Columnes d'hores» i «Plomes d'esperança», per cloure's finalment amb poemes que giren entorn de la temàtica de la mort.

En molts d'aquests versos apareixen nombroses referències al món clàssic -les deesses Àrtemis i Persèfone, Rhodes, Cicerone, la biblioteca d'Alexandria... D'altra banda, l'autora ens sorprèn amb mots de creació pròpia i jocs de paraules i, aquí i allà, deixa sorgir ressons de poetes clàssics i actuals -de Jacint Verdaguer a Enric Casasses. L'autora ret també homenatge a Maria Àngels Anglada, a la terra empordanesa i a l'essència de l'art, tal vegada perquè tots «som història de xarop/ d'una memòria...». En tot plegat, l'ànima hi juga un paper important, ja que «tot ve de dins» i ho afinem «entre el desfici i el cor».

Pensaments blaus arriba amb pròleg de Núria Esponellà i disseny i il·lustració de la coberta de Sònia Estévez. Ha tingut la col·laboració de la Diputació de Girona i el Servei de Biblioteques de Catalunya.

L'autora vol fer un especial agraïment a Jordi Masquef Creus, Toni Fàbrega, Lluís Bosch Sánchez, Georgina Torra, Núria Esponellà, Sonia Estévez i Aida Susacasa, que també han ajudat al fet que aquest llibre sigui possible.