Homenatge

El record de l'empordanès Quim Vallmajó continua ben viu trenta anys després del seu assassinat a Ruanda

El reaparegut GEES, els ajuntaments de Figueres i Navata, l’escola que porta el seu nom i altres entitats, organitzen actes commemoratius

D’esquerra a dreta, Josep Lluís Tejeda, Josep Frigola, Josep Maria Bernils i Lluís Armengol. | SANTI COLL

D’esquerra a dreta, Josep Lluís Tejeda, Josep Frigola, Josep Maria Bernils i Lluís Armengol. | SANTI COLL / SANTI COLL. FIGUERES

Santi Coll

Santi Coll

Ara fa trenta anys que el genocidi de Ruanda ens va colpejar a tots plegats per la cruesa de les imatges. Centenars de milers de persones mortes en un conflicte africà que encara perdura amb variants violentes i en altres països d’aquest continent. Entre les víctimes d’aquesta massacre, hi va haver el missioner empordanès Joaquim Vallmajó Sala (Navata, 1941-Ruanda 1994). Pertanyia a la comunitat dels Pares blancs i era conegut per tothom com a Quim Vallmajó.

Per recordar la seva persona i la seva obra, un col·lectiu d’entitats i d’administracions han preparat un extens programa d’actes commemoratius. Al capdavant hi ha el Grup d’Empordanesos i Empordaneses per a Solidaritat (GEES) que ha reaparegut expressament per a l’ocasió. També hi són els ajuntaments de Figueres i Navata, l’escola pública que porta el seu nom, Justícia i Pau, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Diòptria, Agenda Llatinoamericana i Elisabet Vallmajó.

Els actes començaran aquest divendres, 19 d’abril, a la plaça de la Solidaritat i continuaran la resta d’abril i el mes de maig a Figueres, Navata, Girona i Arbúcies.

El cartell amb el programa d'actes

El cartell amb el programa d'actes / Empordà

Per al tinent d’alcalde figuerenc i vicepresident del Consell Comarcal, Josep Maria Bernils, es tracta d’«actes de memòria, re record i de solidaritat». Lluís Armengol admet que «l’empremta de Quim Vallmajó és tan forta que ha fet reviure un grup que s’havia mort, com és el GEES. Hem de mantenir viu el record d’una persona molt valenta, exemplar» i que «estén la seva mirada tant entre la gent que creu com la que no».

Tal com va deixar dit poc abans de morir assassinat en el darrer reportatge publicat en vida a l’EMPORDÀ el gener de 1994, Vallmajó «era conscient d’on anava i aquell poble, era el seu poble. Ens fa mal quan es diu que estava on no havia d’estar. Va defensar pau i justícia amb una potència enorme», afegeix Armengol.

Llegeix aquí el darrer reportatge publicat en vida de l'empordanès Quim Vallmajó (gener de 1994)

Llegeix aquí el darrer reportatge publicat en vida de l'empordanès Quim Vallmajó (gener de 1994)

Per Josep Lluís Tejeda, Vallmajó «era un home bo». Explica que els actes del 30è aniversari generaran tres documents: «Una auca feta pels escolars de Navata, la reedició d’Una vida per un poble i una síntesi del llibre Àfrica al cor per part de Josep Valls. El capellà i missioner Josep Frigola, amic personal de Vallmajó, recorda que «el doble genocidi va començar el 1990 i encara no s’ha acabat».

Actes Oferiment floral, missa i taula rodona a l’abril

Aquest divendres, 19 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre, hi ha una ofrena floral dedicada a Joaquim Vallmajó i Joan Alsina a la plaça de la Solidaritat, amb una lectura de cartes i música africana amb Tocamons i la coral de Lladó. El divendres 26 d’abril, se celebrarà una missa a Sant Pere (10 h). Al matí, a l’escola Joaquim Vallmajó de Navata, hi haurà un acte commemoratiu. A dos quarts de vuit del vespre, a La Cate, és prevista una taula rodona. El programa continua durant el mes de maig amb presentacions d’un nou llibre de Rosa Moro i el documental Prisión Ruanda. La lista negra de Kagame.