Entre Valdemoro i Figueres, una història d’integració dels Lee Hsing

Aquesta no és una història qualsevol, ni qualsevol història té els ingredients transcontinentals que té aquesta. És un capítol transcendent de Letícia Hsing i Pablo Lee, dos figuerencs coneguts i reconeguts per haver estat els fundadors, el 1973, de l’emblemàtic restaurant Shang-Haï del Corriol de les Bruixes. Tothom sap que poden lluir amb orgull el fet d’haver estat pioners a la província pel fet d’haver obert el primer establiment de cuina oriental que hi va haver a tot Girona, però no tanta gent coneix que la seva és una història de superació personal. Van arribar, per separat, a Espanya als anys seixanta. Procedien de Taiwan. Eren i són dos xinesos emprenedors, catòlics i intel·lectualment preparats. A Madrid, van acabar els seus estudis de Filosofia i Lletres. En Pablo es va doctorar mentre exercia de periodista, «una feina que sempre m’ha apassionat i que m’ha portat a llegir diaris cada dia per intentar estar al cas de tot». Lectura, escriptura i hemeroteca, ja que és un empedreït arxiver de retalls i records, ben ordenats.

Letícia va estudiar fort per a aconseguir el seu títol acadèmic i, per això, avui és una persona reconeguda i famosa a la localitat madrilenya de Valdemoro. Aquest passat 8 de març, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, l’Ajuntament la va destacar en el seu programa d’actes entre els personatges que han marcat la seva història. La culpa la va tenir la seva tesi universitària, que el 1971 va permetre treure a la llum el paper destacat del jesuïta Diego de Pantoja, a la Xina... quatre-cents anys enrere. El treball de Letícia Hsing va fer obrir els ulls a Valdemoro, on no hi havia ni rastre d’aquest personatge que va ser pioner en l’evangelització del país asiàtic, amb maneres que la jove estudiant va descobrir «com a molt diferents» a les d’altres missions religioses marcades pel ferro de la imposició.

El treball va donar peu a un llibre considerat l’origen de tot plegat, perquè des d’aleshores Valdemoro ha fet del pare Diego de Pantoja un fill destacat. El 20 de maig de 1971 hi va haver una gran festa al poble. Les autoritats de l’època es van vestir de gala per a descobrir la placa que recordava els quatre-cents anys del naixement del jesuïta. L’acte va tenir moltes connotacions diplomàtiques amb l’assistència d’una nombrosa delegació de la República de la Xina, encapçalada pel seu ambaixador.

Aquest 8 de març, l’Ajuntament de Valdemoro ha recordat públicament aquest fet excepcional, explicant des dels seus mitjans de comunicació que «la iniciativa surgió gracias a la labor de investigación de una joven estudiante taiwanesa, Leticia M. Hsing, quien se encontraba en España desde finales de los años 60 completando su tesis doctoral sobre la labor misionera de España en Oriente durante el siglo XVI. El tesón de la doctoranda impulsó los contactos entre el cuerpo diplomático chino y los principales representantes de la política y la cultura del municipio».

Aquell dia, Pablo Lee també era present a l’esdeveniment i apareix en algunes fotos de la trobada. Letícia destaca que el pare Diego de Pantoja «es va preocupar de parlar i escriure xinès. Va seguir un model d’integració molt clar, canviant la metodologia de treball en un país diferent. Seguia l’ideari de Confuci, abans d’entrar en un poble, preguntava i s’interessava pels seus costums, intentava relacionar-se amb els lletrats per introduir l’Evangeli amb arguments».

En el currículum de Letícia Hsing d’aquella època hi ha tres anys de treball com a locutora de Radio Juventud i la relació amb la gent de Valdemoro que ara ha recuperat aquella història amb la complicitat de l’arxivera Maria Jesús López.

«El 1973 vam venir a Figueres per estar-nos-hi poc temps... i aquí hem consolidat el nostre projecte de vida», diu Pablo, mentre Letícia reforça la idea de la importància de la família: «Vam arribar dos i ara som molts». Just un any després naixia el seu fill Dídac. Després vindria Simón. Germans, parelles, nets, consogres... «Ara tenim una gran família, som figuerencs, fa molt temps que ens sentim figuerencs», diuen mentre passegem pel seu hort, afectat per una sequera que no existeix en el cas de les amistats que els envolten.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint