La memòria històrica perviu a les aules i en els seus escenaris, a Figueres

Coincidint amb el 85è aniversari del final de la Guerra Civil a l’Alt Empordà, la ciutat ha acollit dos actes simbòlics

Representants de les entitats que van participar a l’homenatge als exiliats de 1939.

Representants de les entitats que van participar a l’homenatge als exiliats de 1939. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

Coincidint amb el 85è aniversari del final de la Guerra Civil a l’Alt Empordà, Figueres ha acollit dos actes simbòlics que mantenen viva la memòria d’aquell fet històric que va marcar la vida de milers de catalans. Per un costat, el dijous 15 de febrer, el Govern de la Generalitat va oferir un reconeixement públic al Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, en un acte en el Centre de Recursos Pedagògics que va ser presidit per les conselleres de Justícia i Educació, Gemma Ubasart i Anna Simó.

Per l'altre, aquest diumenge, 18 de febrer, a l’avinguda de Perpinyà, va tenir lloc l’homenatge anual als exiliats que van passar per allà el 1939, convocat pel Triangle Blau amb la complicitat de l’Ajuntament, els quals van compartir ofrenes florals amb l’Amical francesa dels antics guerrillers i el Grup de Treball.

Moment de l'homenatge.

Moment de l'homenatge. / Santi Coll

Durant el seu parlament, el regidor de la Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, va proposar que, «per tal de fer créixer aquests actes commemoratius i sensibilitzar encara més les noves generacions, fora bo unir esforços, unir sinergies entre tots i potser unificar les celebracions, la formativa o pedagògica i la institucional, per tal de donar-hi més rellevància». També van parlar Lluís Fontané i Lluís Obis, en nom dels organitzadors i de l’Amicale, per a denunciar que encara avui «els exilis són a l’ordre del dia» i l’existència «d’un revisionisme» contra el qual cal lluitar.