"Tots els grups estem obligats a arribar a acords pel bé de Castelló i la seva gent"

Antonio Martín Teniente (Hoyos, Càceres, 1961) és fill de la migració dels anys seixanta però se sent castelloní «de cap a peus». El seu pare Antonio va venir a l’Empordà per treballar en la construcció del Pantà. Va morir jove, deixant la seva dona Carmen vídua i amb sis fills. «La mare és una lluitadora», diu Antonio. Militant socialista de soca-rel. Va treballar durant anys com a flequer, pastisser i, també, en el sector nàutic. Va ser regidor entre 1999 i 2007. També conseller comarcal.

Hem superat els primers cent dies del nou govern a tres bandes que el seu grup, el PSC, comparteix amb ERC i Demòcrates. L’entesa, fins ara, és la prevista?

La col·laboració entre els tres partits és molt fluida. Ja vam dir que era un pacte de govern transversal i valorem en positiu l’entesa que tenim. Tots perseguim el mateix, el benestar de la gent del nostre municipi. De moment, no tinc cap mena de dubte que seguim el camí adequat.

Durant la campanya electoral va manifestar la necessitat de fer un canvi de rumb en la manera de gestionar l’Ajuntament, amb la mirada posada més enllà del mandat que quedava enrere.

Sí, per això mateix. El pacte va tirar endavant amb la idea de canviar coses per millorar-les. Vam tenir l’ocasió de posar-nos d’acord els tres grups i no vam dubtar que calia tirar endavant. Els resultats electorals ens van permetre participar en la governabilitat de Castelló. Vam creure que els socialistes podíem aportar maneres de fer diferents en polítiques que ens semblava que no eren del tot encertades.

El fet de governar en minoria els obliga a tenir molt de diàleg amb els grups de l’oposició, sobretot en el moment de prendre decisions i portar-les al plenari. No és un camí fàcil. Ara tocarà negociar el pressupost del 2024, per exemple.

Per això existeix la política, per parlar, debatre i arribar a acords. En tenim molts exemples en l’àmbit del govern de l’Estat, de la Generalitat, de les diputacions, en els consells comarcals i, sobretot, en els ajuntaments. No serem una excepció. Tots els grups estem obligats a arribar a acords pel bé de Castelló d’Empúries i la seva gent. Posar pals a les rodes, també és posar-los als veïns i veïnes del nostre municipi. Els castellonins coneixen prou bé quina ha estat la trajectòria del partit socialista aquí.

Com a castelloní, en l’àmbit personal, quina visió té del seu poble, del conjunt el municipi, ja ben entrat el segle XXI? Si mirem la dicotomia sempre present entre Castelló i Empuriabrava, avui sembla que hi ha un cert equilibri. És així?

Ha estat una transformació brutal. Un ja té una edat, però encara recordo quan hi havia les vaques pel carrer. Res a veure amb ara. Els canvis hi han estat i han passat a la vista de tots. I no ens hem d’enganyar, el municipi ha hagut de fer un esforç econòmic molt gran des de la recepció de la urbanització d’Empuriabrava, perquè ens va arribar sense serveis. Només cal recordar les fosses sèptiques, no hi havia xarxa de clavegueram. Ha calgut muntar moltes infraestructures i equipaments que no existien. La transformació ha estat immensa, tant a Empuriabrava com a la vila. L’Ajuntament ha treballat molt per tenir el municipi que tenim ara, en conjunt. Tots els membres de l’actual consistori tenim l’obligació de continuar treballant en aquesta transformació, millorar encara més el benestar de la gent. Tant a la marina com en el nucli antic queda molta feina per fer.

«El municipi ha patit una transformació brutal aquests darrers anys, però encara recordo quan hi havia les vaques al carrer»

En el nou govern, vostè és el responsable d’habitatge, segurament una de les àrees que més fa perdre la son als responsables polítics de totes les administracions. Procurar que els joves no hagin de marxar, que l’allotjament turístic no sigui un problema, resoldre les necessitats habitacionals, les ocupacions delictives… Molts de fronts en un sol tema.

Ben cert, l’habitatge és un dels problemes principals del nostre país. La Constitució ens diu que tothom hi té dret. Com a regidor, m’he marcat diversos objectius en aquesta legislatura. Un d’ells és disposar d’habitatge social per a la gent que ho necessita. L’Ajuntament té diversos projectes engegats i que, a la llarga, donaran els seus fruits. Pel que fa als apartaments turístics, les àrees de Turisme i Habitatge estem treballant en una regulació que ens permeti aturar situacions que no són bones. A la marina hi havia alguns barris obrers que oferien allotjament assequible a la gent treballadora de la mateixa marina i la seva transformació en pisos turístics no fa res més que fer-nos mal a tots. No ho podem permetre.

Amb vista d’ocell, o de satèl·lit, la taca urbanitzada més gran de la comarca és la de Castelló amb Empuriabrava. Això són molts metres de carrers, places i zones verdes. Com a regidor de Manteniment no li envejo la feina.

És ben cert això que dius. Mira, a la gent li agrada molt criticar allò que en diem els serveis públics i aquests, són els que són. L’empresa municipal Castelló 2000 ens presta un servei enorme, amb grans professionals atents a tot en el dia a dia, però mai n’hi ha prou. Són quilòmetres d’enllumenat, embornals, zones verdes, voreres, senyals…

L’empresa està prou dimensionada per atendre totes les necessitats del municipi?

Segurament, és el meu punt de vista, caldria fer un pas endavant més.

La plantilla, per exemple, es deu haver ressentit de les restriccions de contractació de personal que han afectat les administracions locals aquests darrers anys.

I ho està encara, arrosseguem les imposicions del ministre Montoro que venen de lluny. Quan hi ha una baixa, la cobreixes, una jubilació, també, però quan estudies un servei i veus que amb la gent que tens no arribes, contractar-ne de nova està molt acotat i això arriba a ser un problema. S’ha de justificar molt bé.

«Extrema dreta? Hi ha gent que va a votar sense saber quina ha estat la realitat del nostre passat»

Les quatre flors rebudes en la darrera convocatòria de Viles Florides és un premi a la feina feta. Hi ha tingut res a veure l’empresa mixta Teveca que gestiona el reciclatge dels residus vegetals des de Castelló d’Empúries?

Érem cent seixanta-quatre municipis avaluats pel comitè de Viles Florides i té mèrit el guardó amb la gran quantitat de zones verdes i vegetació que tenim i que hem de tenir en ordre. I sí, vam ser pioners amb la iniciativa de Teveca, sorgida de l’empresari Pere Duñach, per a la recollida de brossa de jardineria i la seva posterior reutilització. Ara Teveca treballa amb molts altres municipis. El nostre Ajuntament hi participa en una petita part de l’accionariat i n’estem molt contents.

La pujada de costos de molts serveis té el seu punt àlgid en el tema de les escombraries i la neteja en general. La situació a Castelló respecte de l’empresa mixta Cenet06 quina és?

La concessió està prorrogada des de l’any 2021. Va caducar i estem treballant per a posar el tema al dia. No és gens fàcil, sobretot perquè, com dius, els costos són els que són, estem parlant de molts diners. La ciutadania hauria de ser més conscient de quant valen els serveis que rep. Un exemple simple: un contenidor de recollida val uns mil cinc-cents euros. Quan se’n crema un o es fa malbé pel que sigui, cal reposar-lo, i passa sovint. Tot s’ha de pagar, ningú regala res. Hem d’acabar de definir quin model de neteja i de recollida volem en el municipi: cent per cent privat, concessió mixta com fins ara o plenament municipalitzat. És una decisió molt complicada i que s’ha d’estudiar molt bé per no caure en errors.

Vostè és militant socialista de pedra picada...

I tant, militant des de fa trenta-cinc anys!

Veure el seu company Martí Sans presidint la mesa d’Edat del Senat el deuria emocionar.

Només puc dir una cosa: Ja li tocava a n’en Martí! Mereix un fet així, sempre ha estat fidel al PSC.

Sou un partit que presumeix d’apostar pel diàleg i la negociació.

Els catalans hem estat sempre gent de seny. Com a militant socialista de base, veig que des de la Transició cap aquí va costar molt posar ordre a la societat i que aconseguir-ho va ser un mèrit de tots, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. El diàleg es va trencar quan no es va respectar la voluntat dels votants que havien aprovat la reforma de l’Estatut en el seu moment. L’única manera d’arreglar-ho és fent política i parlant. És el que fem ara, encara que hi hagi partits que són molt reaccionaris i es pensen que el país és seu. No soc independentista, però respecto molt aquells que ho són.

Essent com és, l’ha xocat haver de compartir el plenari amb representants de l’extrema dreta?

M’ha xocat perquè hi ha gent que vota sense saber quina ha estat la realitat del nostre passat. Falta molta pedagogia. Els joves que voten l’extrema dreta hauria de saber d’on van venir els seus avis. La meva mare, que té 82 anys i que va arribar aquí des d’Extremadura quan jo tot just tenia un any, sempre em diu «aquests no saben el que és això». El meu pare va venir per treballar a la construcció del Pantà i va morir quan jo era molt jove. La mare va haver de tirar endavant sis fills, aviat és dit.

Va ser pastisser i flequer, va treballar a can Mallol i amb Esteve Ripoll. Què pensa quan veu que els oficis artesans es perden?

Quins records. L’Esteve Ripoll va ser com un pare per a mi, un gran pastisser i un gran alcalde. Hem de lluitar per evitar que es perdin aquests oficis i jo faré tot el possible per aconseguir que el de flequer no es perdi. M’emociono i tot. Ara, a Castelló, el poble que produeix cereals per a fer farina de la bona, no hi ha cap fleca que faci pa de veritat.

Vostè que és fill de la migració dels cinquanta i seixanta, quina diferència veu en la rebuda constant de migrants que tenim ara?

Una de molt important: abans, la gent que arribava aquí ho feia amb una mà a cada butxaca i res més. Van prosperar sense cap ajut, amb el seu esforç. Ara tothom qui arriba rep ajuts d’una manera o altra. És la veritat.