Cent anys del cop d’estat del general Primo de Rivera

El 13 de setembre fa cent anys del cop d’estat encapçalat pel general Miguel Primo de Rivera, aleshores capità general de Catalunya, dient que «anava a salvar el país de les mans dels ‘professionals de la política’». En principi, només va ser secundat a Catalunya i Aragó i només el capità general de València es va manifestar en contra, la resta va dir que farien el que el rei els ordenés. El dia 14 va dimitir el president del Govern, Manuel García Prieto, i Alfons XIII convoca Primo de Rivera a Madrid. Una vegada reunit amb el rei, acorden una fórmula de govern que «guardi les aparences», així, Primo de Rivera seria nomenat «Cap del Govern» i «ministre únic», assistit per un directori militar, format per vuit generals i un contraalmirall.

Un canvi polític d’aquesta classe generava canvis en cadena a tots nivells, també en el municipal, així el Consistori que regia Figueres en aquell moment, elegit democràticament, va ser destituït i en varen nomenar un altre a dit. El dia 30 de setembre, Primo de Rivera va promulgar un Reial decret que va fer arribar a tots els comandants militars perquè, en les seves respectives places, destituïssin els ajuntaments i en nomenessin de nous a partir dels Vocals Associats (majors contribuents). A Figueres, es va constituir la Comissió Militar presidida pel coronel governador militar accidental d’aquesta plaça, Luis de Eugenio y de la Torre, que va comunicar per escrit a l’alcalde i als regidors, als seus domicilis, la seva cessació, i va convocar a les tres de la tarda del dia 1 d’octubre els Vocals Associats a la sala de plens, on varen ser nomenats els regidors i d’entre ells es va votar al nou alcalde, que fou elegit, Juli Margall Colls.

Com va afectar això a Figueres? És evident que un canvi de règim passant d’una democràcia a una dictadura afectà enormement a tot l’estat i, naturalment, també a Figueres. La ciutat venia d’uns anys de govern local de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb els alcaldes Marià Pujulà Vidal i Vicenç Ros Marisch, en què s’havien fet grans avenços, convertint Figueres en una ciutat europea, fent un gran salt endavant. Destaquem l’ampliació de la Rambla; el monument a Narcís Monturiol; la compra i municipalització de la companyia d’aigües, fent instal·lació per a portar-la a tots els carrers; la construcció d’una xarxa de sanejament amb clavegueram per a tots els carrers; l’empedrat amb llambordes als principals carrers i places i l’asfaltatge d’altres; es fan voreres; es cobreix un bon tram de la riera Galligans; es fa la biblioteca pública al carrer Ample; es construeix el Parc Bosc... però n’hi havia d’altres que estaven en marxa, en el procés de preparació, i que varen quedar interromputs per aquest fet i no es varen poder realitzar o es varen fer molts anys després.

Tenien la previsió de cobrir la riera Galligans des de l’Escorxador fins al final del que ara és la plaça Tarradellas, cobriren entre 1920 i 1921 la part final quedant pendent la part de la plaça de l’Escorxador i el carrer Pella i Forgas. També quedava pendent una part a la plaça del Sol. Ja no hi va haver temps de fer-ho, el cop d’estat ho va paralitzar tot. No es va poder completar fins als anys 1933 i 1936, durant l’ajuntament republicà.

Les escoles de primària estaven repartides en diferents pisos de la ciutat i varen preveure construir-ne unes on agrupar tots els alumnes, que en dirien «escoles graduades». Varen aconseguir que la Mancomunitat de Catalunya ho construís i aprovaren la cessió de terrenys per a fer-ho. Amb tot negociat, acordat i a punt, amb la primera pedra col·locada, mentre es preparava el projecte de construcció per part de la Mancomunitat, pressupostos, plec de condicions per a la subhasta… tot indicava que ja era una realitat i que Figueres tindria una escola graduada que solucionaria els problemes de l’ensenyament primari a la ciutat, però no va ser així, perquè va arribar el cop d’estat del general Primo de Rivera i ho va parar tot. Es varen fer al cap de 14 anys, inaugurant-se el setembre de 1934, en època de la República. Se’n varen dir Escoles Nacionals i ara Col·legi Sant Pau.

El governador militar del castell de Sant Ferran va ser l’encarregat de cessar l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de Figueres, capital de comarca i plaça estratègica del país

L’edifici de l’Ajuntament, que ocupava una part del solar de l’actual, s’havia quedat petit i era molt vell, presentant problemes operatius per a l’administració local i, en l’ànim de modernitzar la ciutat, calia tenir una casa de la vila en condicions, així que varen preparar fer-ne un de nou. Varen comprar les cases veïnes, del carrer Besalú, per tenir el solar complet. Ja tenien el projecte, fet per l’arquitecte Ricard Giralt, el finançament a punt i tot previst per fer la subhasta i adjudicar les obres, però tampoc va poder ser a causa del cop d’estat. Aquest projecte, iniciat el 1921, es va acabar el juny de 1937, durant l’ajuntament republicà.

Figueres venia d’una època brillant, amb molts canvis positius, situant-la per davant del seu temps, i hauria continuat així veient el que tenien preparat i en marxa, però el cop d’estat ho va estroncar tot. Curiosament, molts d’aquests projectes interromputs durant la dictadura, es varen reprendre en arribar la República i tornar a l’Ajuntament en Marià Pujulà, en Vicenç Ros i alguns dels regidors que ja els havien iniciat.