Entrevista | Josep Bofill Alcalde de l'Escala

«Volem consolidar l’Escala com a referent d’aquesta microcomarca entre els dos Empordà»

Josep Bofill Testart (L'Escala, 1985) és diplomat en Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica i Màster de Materials i Estructures. Va substituir Víctor Puga a l'alcaldia el 2022 i ha estat reelegit amb una àmplia majoria de nou regidors a les darreres eleccions municipals

Josep Bofill. | SANTI COLL

Josep Bofill. | SANTI COLL / SANTI COLL. L’ESCALA

Santi Coll

Santi Coll

Al capdavant del govern municipal de l’Escala, a més de l’alcaldia, Josep Bofill també gestiona les àrees d’Hisenda, Urbanisme i Secretaria. Amb ell repassem els temes d’actualitat municipal i projectes de futur.

Què ha suposat per a vostè revalidar la majoria absoluta amb la Candidatura de Progrés-PSC a l’Escala i, de passada, arribar a l’alcaldia com a cap de llista?

Sobretot crec que ha augmentat la meva responsabilitat, que ja era molt gran. Vaig arribar a l’alcaldia en l’anterior mandat per substituir Víctor Puga i ara he estat escollit encapçalant un projecte de govern amb un gran equip que m’acompanya. Però és ben cert que després de les eleccions de maig, en l’àmbit personal, noto més càrrega de responsabilitat, com no podria ser d’una altra manera.

Arriba en un moment de canvi? Aquests darrers anys, l’Escala ha fet un salt endavant important, en molts aspectes. S’han creat nombrosos equipaments i infraestructures i ara tocaria consolidar el projecte i fer un pas de vila a petita ciutat?

És ben cert que hem fet molts salts endavant, potser més que alguns altres municipis del voltant i així ens ho reconeixen. I sí, tens raó, crec que ha arribat el moment de consolidar coses. Durant la campanya ja vam explicar que volien posar molts esforços en els serveis i els equipaments. Sabem que encara ens en falta algun, que intentarem aconseguir dins de les nostres possibilitats. I és veritat que ha arribat l’hora de potenciar alguns dels que tenim. L’objectiu que tenim és consolidar-nos com a referent d’aquesta microcomarca situada entre els dos Empordà, oferint serveis a la resta de pobles del voltant.

Ho diu pensant en la població de residència fixa, tant els escalencs i escalenques com en la resta de gent del voltant.

Exacte. Entenem que l’Escala funciona com una petita capital de subcomarca, com ho demostra el fet de tenir el CAP de l’Àrea Bàsica de Salut, la comissaria dels Mossos o els centres docents. Molta gent dels pobles veïns venen a treballar aquí i, encara que no hi resideixen, viuen el dia a dia entre nosaltres, utilitzant els nostres equipaments: la piscina, el pavelló, la biblioteca, el camp de futbol o participant de les activitats de les nostres entitats com un membre més. Aquesta presència ens enriqueix i hem de tenir en compte tota aquesta gent per dimensionar els equipaments i la seva gestió no només pensant en els deu mil habitants de l’Escala.

El repte també inclou la mobilitat, com arribar i sortir de l’Escala, com aparcar-hi, com transitar pel seu interior?

La mobilitat és important en tots els sentits i fa temps que treballem, des de l’equip de govern, per anar trobant l’encaix. Però crec que el repte important és el manteniment dels equipaments, crec que són adequats per la quantitat de gent que els fa servir, però mantenir-los en condicions és complicat, per això hem creat la regidoria d’Equipaments. Aquests darrers mesos hi ha hagut coses que han caigut, com va ser el cas de la gestió de la piscina i això no ens ho podem permetre, hem de ser previsors.

«Volem consolidar l’Escala com a referent d’aquesta microcomarca entre els dos Empordà» | SANTI COLL

«Volem consolidar l’Escala com a referent d’aquesta microcomarca entre els dos Empordà» | SANTI COLL / Josep Bofill assegut en un banc entre les places de l'Església i de l'Ajuntament. | SANTI COLL

Tenien previst un gran equipament cultural amb biblioteca i auditori a la plaça de les Escoles. Havia d’estar fet aquest 2023, però el projecte va quedar aturat per prudència inversora durant la pandèmia. Preveuen reconduir el tema? L’Escala necessita un auditori.

El 2019 es donaven tots els condicionants per tirar-ho endavant, era un gran projecte que permetia cobrir necessitats com la que esmentes. Ara és inviable, econòmicament parlant. Ja hem mantingut contactes amb l’equip redactor, el qual també veu el mateix. L’increment de costos és molt gran i hi ha hagut prioritats que han passat al davant. No renunciem a avançar en aquest tema. La biblioteca que tenim a l’Escala continua essent petita i no pot oferir tot el que ofereixen les altres biblioteques públiques. A la sala auditori li hem de donar una volta per acabar-la de definir amb paràmetres actuals. Hem d’estudiar el nivell de prioritats per veure quina d’aquestes dues coses hem de tirar endavant en aquest mandat i quina pot esperar una mica més, sabent que totes dues són necessàries.

«Hem demanat a Endesa reiteradament que faci les inversions que hi ha pendents des de fa anys»

En l’àmbit econòmic, l’Escala, com passa arreu, té sectors que funcionen i altres que estan en declivi. El turisme continua sent un pal de paller, necessita aprofundir més en sostenibilitat?

El turisme ha d’oferir els valors que té el nostre territori, gaudint-los i respectant-los. Els tenim ben identificats i, per sort, n’hi ha molts. El patrimoni local, històric i arqueològic, és molt gran. Empúries, Vilanera, el nucli antic... no tenen preu i ens identifiquen com a un poble amb arrels profundes, amb un clar relat de mar vinculat a la salaor i la pesca tradicional. També hi ha el valor paisatgístic i ambiental, impagable. Estem envoltats de parcs naturals de primer ordre i gaudim d’unes platges molt apreciades. Hem d’afegir un tercer aspecte que massa sovint passa desapercebut i que també té la seva importància econòmica i turística, com és el comerç. Parlant amb els alcaldes dels pobles del voltant, veuen que l’Escala ha fet un pas endavant en l’oferta comercial, la que està oberta tot l’any, inclòs els diumenges. Fa deu o quinze anys enrere, això era impensable, els caps de setmana de tardor i hivern era un poble mort. S’ha fet un pas endavant, gràcies a l’empenta de comerciants i empresaris, amb el suport de l’Ajuntament en nombrosos aspectes que estan al nostre abast. Aquestes tres potes són essencials i hem de procurar que el seu aprofitament sigui de la manera més sostenible possible.

Si mirem enrere, imatges d’abans de la platja de les barques o no gaire llunyanes de la llotja i el port, ens adonarem que el declivi de la pesca es fa notar. El preocupa com a alcalde? Hi poden fer res des de l’Ajuntament?

Quan el sector pesquer ens ha necessitat, sempre l’hem acompanyat i ho continuarem fent, per descomptat. Hem anat amb ells a la conselleria de la Generalitat, hem fet venir representants del govern des de Madrid per a explicar les seves problemàtiques i ens hem implicat de ple en projectes com el Viure en Blau, que d’una manera o altra mobilitza gent al costat de la pesca. I ara estrenem la Fira del Peix Blau. Ens amoïna la situació del sector del peix blau, com no podria ser d’una altra manera. Estan molt i molt tocats, amb restriccions noves i constants, com la darrera llei aprovada recentment que els impedeix pescar sardina durant quatre mesos i, també, uns mesos d’anxova. Ells viuen d’això i la situació precària acaba afectant el poble. Les tres teranyines que queden donen feina, en conjunt, a quaranta o cinquanta persones directament i no oblidem les empreses de salaor, també molt importants i que donen prestigi a l’Escala amb un producte tan nostre i històric, d’excel·lència gastronòmica, com és l’anxova. Incidirem en tot allò que estigui a les nostres mans, els pescadors i les factories sempre ens tindran al seu costat.

La Comissió de Territori ha aprovat definitivament el projecte de la nova planta potabilitzadora d’aigua. Una bona notícia.

Qualsevol cosa que ens permeti millorar la gestió de l’aigua ho és. El planejament de l’obra ja té el vistiplau i el Consorci de la Costa Brava també té el projecte constructiu a punt d’aprovar. Entre l’aprovació inicial i la licitació poden passar uns quatre o cinc mesos. Crec que l’any vinent poden començar les obres. La previsió és que durin uns dos anys i mig. Si tot va bé, arribarem a final de legislatura amb la nova ETAP acabada. Serà el salt qualitatiu que necessita l’Escala en aquest tema.

«Amb Costes, la comunicació no acaba de ser prou fluida. Tenim coses encallades»

I el subministrament serà amb gestió pública o privada?

Partim de la situació actual, amb uns pous d’extracció d’aigua i una xarxa que la trasllada fins a diferents dipòsits, des d’on es fa arribar a les cases amb una gestió subcontractada. Quan l’ETAP estigui acabada, hi haurà dues gestions. Una, la de l’abastament, serà gestionada pel Consorci d’Aigües de la Costa Brava, que és qui finança la construcció de la nova estació. L’altra, la distribució final, que ens haurem de plantejar a veure si fem una gestió directa amb personal de l’Ajuntament o si continuem fent una contracta de serveis com fins ara. Cal estudiar-ho bé, però crec que ens podem arribar a plantejar una gestió directa o semidirecta.

Allà on no poden fer res, directament, és amb la distribució del servei elèctric, molt qüestionada des de fa temps i que ha generat problemes molt importants els darrers estius.

És un problema molt seriós, hi estem molt a sobre. Les queixes sempre cauen del costat de l’Ajuntament i, encara que no tenim cap competència al respecte, tenim l’obligació de buscar solucions. Hem demanat a Endesa reiteradament que faci les inversions que hi ha pendents des de fa anys. Les poques que s’han fet, no han resolt els problemes, és evident. A més a més, també tenim sobre la taula el problema de les plaques fotovoltaiques, a veure si ens en podem sortir d’una vegada. Portem més d’un any amb dues instal·lacions fetes, molt grosses, al pavelló i a la plaça de Catalunya, amb 100 KW cadascuna i encara no les hem pogut posar en marxa. Els fets demostren que no hi ha prou voluntat de l’empresa per tirar endavant aquesta compensació d’energies. Hem contactat amb altres municipis que estan en la mateixa situació, com el Prat de Llobregat, que ja ha iniciat vies judicials per a resoldre el tema. Hem de poder aprofitar l’energia que produïm sense entrebancs!

«A l'auditori li hem de donar una volta per acabar-lo de definir amb paràmetres actuals»

Recentment, la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va visitar l’Escala. Li va traslladar, entre altres coses, la inquietud per l’impacte del canvi climàtic i la previsible regressió de les platges.

Fa temps que parlem amb Costes d’aquest tema. Amb motiu de l’arribada de la Flama del 1992 es va fer l’espigó de la platja de Sant Martí. Costes va apostar per aquesta obra hidràulica per a retenir la sorra. Des d’aquí sempre hem cregut que no era la solució més adequada, com també ha passat en altres indrets del litoral. Volen mantenir l’espigó i recuperar platges amb sorra dragada. No hi estem d’acord, els costos energètics i mediambientals no es poden justificar. Hem de trobar alternatives millors. Potser reduir l’espigó o fer-ne un altre de semi submergit... Amb Costes, la comunicació no acaba de ser prou fluida. Tenim coses encallades, com la platja del Moll Grec, les esllavissades d’Illa Mateua, la piscina del Voramar.

Els projectes d’aprofitament de l’eòlica marina a la badia de Roses l’amoïnen?

M’amoïna que es vulguin fer coses d’esquena a l’opinió del territori i que estem parlant de macroparcs de grans dimensions. Primer cal escoltar bé els científics sobre les conveniències i les repercussions d’aquest aprofitament en una zona d’alta rellevància per la seva biodiversitat.