La modernització dels recs i el canvi de cultius, alternatives per plantar cara a la sequera

Francesc Camps expert en cultius al centre de recerca IRTA explica que «el regadiu actual està pensat per funcionar en plena dotació d’aigua»

Un dels recs de Vilanova de la Muga evidencia la sequera. | NÚRIA NOGUERA

Un dels recs de Vilanova de la Muga evidencia la sequera. | NÚRIA NOGUERA / joana pradell. castelló d’empúries

Joana Pradell

Joana Pradell

A la jornada tècnica celebrada el passat dilluns a Castelló d’Empúries sobre com afrontar la menor disponibilitat d’aigua per regar en els cultius anuals d’estiu, Francesc Camps, expert en cultius extensius sostenibles de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), exposà alguns escenaris per fer front aquesta sequera.

La sequera general ha generat que l’aigua, bé públic administrat per l’Agència Catalana de l’Aigua, es troba en situació d’emergència «estem amb moltes concessions en els embassaments, no hi ha prou aigua», especifica Francesc Camps. El pla de sequera, segons explica Camps «delimita el districte Conca Fluvial de Catalunya i està en situació d’excepcionalitat, els aprofitaments d’aigua de l’aqüífer Fluvial-Muga», afecta a tots els usos agraris. D’acord amb l’expert «d’aquest aqüífer, les concessions d’aigua es redueixen en un 40%», encara que fa uns mesos en aquest mateix setmanari s’obtingueren declaracions de dos joves pagesos, el llersenc Jordi Juan i el marzanenc Joan de Tena, qui manifestaven «reduccions de l’aigua a quasi la meitat» ja des del passat estiu.

Francesc Camps sosté que les concessions que té la Muga a l’embassament de Darnius-Boadella també «està amb excepcionalitat». Fins i tot, segons informa, «en qüestió de pocs mesos, pot entrar en emergència». Encara que les concessions han reduït, com a mínim un 40%, pot incrementar la restricció abans de la temporada de rec «en un 80%», detalla. Així doncs, davant la dràstica restricció de la majoria de conreus agrícoles, Camps i el centre de recerca, tenen la voluntat d’aconsellar als agricultors, per fer front a la situació actual. La problemàtica rau en l’agricultura, però l’impacte serà significant «arreu del territori», expressa.

Modernització dels recs

El pla dibuixa una sèrie d’escenaris que quan es compleixen implica la posada en marxa de les restriccions gestionades per l’ACA des del comitè de sequera. La comunitat de regants està en sequera, els marges no tenen aigua i, precisament, fa dos dijous, «la dotació de l’embassament es va veure reduïda en un 10 o 20%», contempla Camps. «No hi ha solucions, hi ha alternatives», determina el mateix i canviar el tipus de producció per una que requereixi menys aigua és l’adaptació que ja han començat a posar en pràctica els agricultors de la zona, així com, «substituir el blat de moro per gira-sol». Un cultiu que fisiològicament està més ben preparat per suportar períodes de sequera i assegura una producció. Els efectes de la crisi seran múltiples, però per fer-hi front, «la millor manera que tenim d’adaptar-nos amb les conques internes, és la modernització dels recs». Assegura que els actuals «estan pensats per funcionar en plena dotació d’aigua» i ara obliga a gestionar l’aigua «amb menys dotacions», concreta. El seu finançament és costós i Camps posa en manifest que «els agricultors no poden assumir-lo a llarg termini». En definitiva, el regadiu no està preparat per administrar l’aigua en situació de sequera i en aquests dos últims anys la capçalera de la Conca de la Muga, lloc on s’emmagatzema l’aigua de la pluja, «el dèficit ha estat de 550 litres per m²», concisa.

Ara bé, totes aquestes mesures evidencien conseqüències econòmiques directes. Amb la nova forma de cultiu, es disminueixen els ingressos dels agricultors i suposarà un major impacte en la rendibilitat de les explotacions agrícoles. Encara que l’abastament urbà també patirà conseqüències «per les problemàtiques de l’abastament», precisa. Des de la perspectiva agrícola la resiliència als canvis es tradueix, tal com ho defineix Camps, en «modernització dels regadius», ja que sense aquests, els pagesos no podran mantenir els camps i suposarà abandonar-los. Camps buits, comporta increment dels boscs en els embassaments, cosa que impedirà que s’omplin amb l’aigua de la pluja. «És un cercle perniciós», conclou Francesc Camps.