Un «pla B» pot anticipar un brot d’ansietat en persones TEA

Una xerrada al Centre Cívic Joaquim Xirau de Figueres destaca la importància de «conèixer les reaccions i la sensació de perill» per reconduir-les

La xerrada del divendres passat al Centre Cívic Joaquim Xirau acollí diverses famílies.

La xerrada del divendres passat al Centre Cívic Joaquim Xirau acollí diverses famílies. / JORDI BLANCO

Joana Pradell

Joana Pradell

Començar per entendre el funcionament del cervell de les persones amb autisme, per conèixer les seves possibles reaccions davant situacions imprevisibles.

El divendres 31 de març, el Centre Cívic Joaquim Xirau de Figueres, com cada divendres de final de mes, acollí una xerrada sobre l’ansietat a l’autisme, organitzada per TEA Alt Empordà. Cristina Blanquer i Judit Garcia, psicòlogues de Somni Psicologia i especialitzades en el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme en les diferents etapes del cicle vital, exposaren les diferents parts del cervell que afecten el manifest de l’ansietat en algunes circumstàncies concretes. Explicaren també recursos i maneres de preveure o actuar en conseqüència d’un brot d’ansietat.

Una de les qüestions és prevenir l’ansietat abans que aflori. En aquest sentit, una de les mares explicava que «el meu fill parla molt, i a part de preguntar-li si el puc ajudar, ell mateix intenta controlar-ho, aferrant-se al joc amb cotxes, que és quan es calma». La mateixa mare afegeix que en algunes èpoques en concret l’ansietat s’eleva, així com, «quan hi ha expectativa de vacances, com ara la Pasqua compta els dies que falten». Aquest fet coincideix amb una altra mare, «el meu fill ho compta tot, fins i tot, quan verbalitzo que anirem a jugar amb un nen d’aquí a uns dies: queden set dies, queden sis dies», detalla.

Tanmateix, l’ansietat és un «sentiment que apareix quan hi ha un estímul que genera una por» i apareix amb un detonant, manifesta Blanquer. «És una reacció normal que podem sentir totes i tots i també és adaptativa», sosté. En aquest sentit, l’ansietat és l’expressió d’una situació que alerta d’un perill, i es pot detectar a través de «senyals físics, emocionals o conductuals», diu. Segons declara Garcia en els infants i adolescents TEA l’emoció té unes particularitats, «processar i integrar la informació sensorial del seu entorn», en què la informació rebuda es categoritza i es tradueix en un impuls nerviós que «hem d’entendre». Un exemple és «un nen va deixar de dutxar-se després d’educació física perquè l’aigua li cremava», però arribar a comprendre el motiu va requerir indagar fins a descobrir que «van canviar la regularització de l’aigua a l’escola», sosté Garcia.

L’ansietat pot sorgir en prendre una decisió, «escollir un joc, pot generar ansietat», ja que dins seu s’obre un gran ventall de possibilitats. A més, les Cèl·lules Purkinje estan menys presents en el cervell d’una persona TEA, i això impedeix el recàlcul, és a dir, «trobar recursos, davant d’un imprevist». Evitar i preveure situacions de perill és el pas per controlar l’ansietat. Una mare preveu l’imprevist «intento tenir sempre un pla B» i, una altra, «anticipo esdeveniments amb molta gent, com dinars familiars». L’anticipació i l’alternativa són les eines que ajuden al control d’aquesta emoció.

Particularitats. El cervell i l’ansietat

Segons l’especialista Judit Garcia, les persones amb TEA «el creixement del perímetre cranial és una mica més gran i presenten un nombre més elevat de plecs cerebrals», cosa que genera una entrada més gran d’informació i més aguda, provocant així un increment de l’ansietat. Dins aquesta part, «apareixen ramificacions més estretes» i susciten el naixement de les «hipersensibilitats», ja que és la part on rebem els impulsos nerviosos.