Maria Corbairan (Vila-sacra, 1958) és mestra jubilada i va encapçalar la llista de Junts del 2019 a petició expressa de l'antiga alcaldessa. Considera que governar el poble conjuntament amb el grup d'Units per Vila-sacra és un bé comú per als ciutadans. La manera de governar el poble amb la segona tinent d’alcalde Sílvia Bayona al costat és treballar conjuntament amb els grups que es van presentar a les darreres eleccions. Junts va treure quatre regidors i Units per Vila-sacra tres.
Sosté que el seu mandat consisteix a col·laborar amb altres partits del poble. Com el valora?
Ni la Sílvia ni jo teníem res a veure amb temes polítics, fins que ens van demanar una col·laboració per a presentar-nos a l’alcaldia. Així doncs, vam treballar, vam participar, vam fer un projecte pel poble i vam guanyar les eleccions, d’una manera inesperada. Tanmateix, considerem que una cosa és la política i l’altra és la política d’un poble, és a dir, un servei al poble, que és el que fem nosaltres. Anem tots a una mateixa direcció, per no perjudicar-lo.
Referent els serveis del poble, com funciona el transport públic?
La Sarfa té un horari preestablert, però no sempre compleixen.
En aquesta mateixa línia, Vila-sacra no té escola i els infants es traslladen a altres indrets. Quin ús fan del transport?
Els nens del poble tenen plaça al Joana d’Empúries de Castelló i disposen de transport escolar fins allà, i, a més tenen el dinar gratuït.
En quin punt es troba la participació juvenil al poble?
El fet que no hi hagi escola en un poble fa molt, perquè és un punt de trobada per als infants i també per a les famílies, en què estableixen lligams i vincles que, si no els fan aquí, els exerceixen allà on van. De fet, enguany vam fer un intent de crear un espai jove perquè sabem que hi són, però no els veiem i vam obtenir una resposta lamentable: poca participació.
Aleshores, quines associacions teniu?
Vam tenir una associació de joves que després es va derivar a una associació cultural, perquè els joves no eren tan joves. Però, a causa de la pandèmia, es van deixar de fer activitats i no es va poder mantenir econòmicament. Per tant, es va tancar. Així i tot, sí que hi ha una associació de dones que fan diverses activitats: l’últim dilluns d’octubre van celebrar «la Nit de les Ànimes» i, ara que s’apropa Nadal, també s’hi dediquen, entre altres accions que fan.
Què creu que falta per mantenir l’associació viva?
Són apostes personals i crec que hi ha una manca de compromís general. Llavors, les persones que estan al capdavant, tot i l’alegria i la il·lusió que els faci estar-hi, se’n cansen. I, a banda d’això, és complicat mantenir una entitat si no té activitat: hi ha una part burocràtica que ofega.
Quant a població i els moviments migratoris actuals, Vila-sacra n’ha tingut?
Hem tingut algunes acollides d’ucraïnesos, però res més. La immigració no afecta aquí, entre altres coses, perquè no tenim habitatges de lloguer i, les construccions d’habitatges nous, tenen un cost de més de tres-cents mil euros.
A més, som un poble amb pocs serveis. Per exemple, no tenim botiga de queviures.Però, en canvi, sí que organitzeu un mercat.
Estem al costat de Figueres i també dels espais comercials de Vilatenim, però aquí viu molta gent gran. Aleshores, fa tres anys venia un noi de Blanes a vendre fruita i verdura, però amb la pandèmia, va haver-ho de deixar. Després d’uns mesos aturats i d’un altre intent, vam trobar una noia interessada que, des de llavors, cada divendres ven verdura i fruita, productes de proximitat. A més, s’ha proposat que els dimarts vingui un noi a vendre peix de Roses. Per tant, no tenim botiga, però tenim aquests serveis que voldríem que fossin molts més, però és el que hi ha.
Parlant del col·lectiu , heu celebrat la Festa de la Vellesa.
Sí, i és fantàstica. És un dels actes que crec que animem més des de l’Ajuntament i la veritat és que és molt bonic per tres coses: pel que representa, per com funciona i per com es valora. L’homenatge el va iniciar l’Amadeu Pujol, un antic alcalde del poble i l’hem continuat. De fet, l’any que ve incrementarem el reconeixement de les persones grans, obsequiant l’home i la dona més gran del poble. En aquesta festa, sí que hi ha voluntaris i participació.
Un altre tema d’actualitat és el camí cap a la sostenibilitat. Vila-sacra té previst realitzar projectes concrets?
D’una banda, el que fem és que les famílies que es posen plaques fotovoltaiques, se’ls fa un descompte en els impostos. D’altra banda, des de l’Ajuntament, hem demanat poder posar plaques a través de la convocatòria de Madrid, de la qual ens diuen que en la segona aportació econòmica ens tocaria i ho posaríem a tots els edificis municipals.
Sobre això, vau fer un pressupost participatiu per a la millora urbanística.
Per primer any i per primera vegada, vam reservar 25.000 euros per la millora urbana, a través d’una circular en què la gent podia participar anònimament per proposar idees o necessitats del poble per invertir aquests diners. Van participar seixanta de tres-cents i escaig d’habitants i, després de portar a votació les tres propostes més demanades, tenim previst construir una pista de pàdel el 2023.
Teniu alguna altra previsió de millora per al pròxim any?
El nostre principal objectiu és continuar amb les activitats culturals que anem preparant un cop al mes. Per exemple, aquest novembre, hi ha previst un concert amb Carles Coll. També, reprendrem les Festes de Nadal amb el Pessebre Vivent i, en definitiva, tenim la voluntat de continuar amb la vida, entre cometes, normal. Ara sí, sobretot, un aspecte molt important és arreglar l’entorn d’aquest edifici, la Torre de l’Abat, la casa s’ho mereix i el poble encara més, i també el carrer del darrere que ja s’està reconstruint. En resum, treballo pel meu poble i l’ajudo tan com puc.
