El desembarcament de Vox a Figueres arriba emmarcat amb la convicció de la formació ultradretana que, a set mesos de les eleccions, la seva marca pot sortir beneficiada de l’embranzida que han agafat els populismes arreu d’Europa. La recent victòria de Georgia Meloni a Itàlia ha estat la notícia que ha despertat l’interès mediàtica a nivell global, però els bons resultats de partits amb plantejaments anti immigració o contraris a les polítiques d’esquerre no són cap excepció arreu del continent. Al setembre, l’extrema dreta ja va ser el segon més partit votat a les eleccions de Suècia i partits d’aquest perfil formen part dels governs de Polònia, Hongria o Eslovènia. I, anteriorment, havien estat en els d’Àustria, Finlàndia o Holanda.
Més seguretat, barreres a l’arribada d’immigrants, retallada d’ajudes socials a qui no hagi nascut al país... Les idees són semblants a tots els partits i, segons molts analistes, les causes del seu èxit també. «L’augment de l’extrema dreta revela que molta gent sent que l’estat del benestar no els està donant el que tenen dret a esperar», explicava l’escriptora escandinava Elisabeth Asbrink després que Demòcrates de Suècia, amb un programa centrat en l’antiimmigració, es convertís en la segona força més votada al seu país. Aquest sentiment de desprotecció que ha anat creixent entre les classes treballadores, fins i tot en un país com Suècia, que dibuixava Asbrink concorda amb el que, just abans del seu nomenament com a doctora honoris de la Universitat de Girona, argumentava la sociòloga Marina Subirats. «La gent a qui se li ha desfet el seu món està furiosa; i si surt algú que va contra l’establishment s’hi apunten. S’ha vist als Estats Units, a França amb gent decebuda, desanimada... És un perill brutal, perquè si no es reconstrueix un món més solidari, podem tenir uns feixismes terribles».
