La cerimònia de lliurament dels honors i distincions de Figueres en el Dia de Ciutat, celebrada aquest diumenge passat a El jardí, va tenir tots els ingredients d’emotivitat necessaris per a evidenciar l’oportunitat dels homenatges a les persones i entitats protagonistes.
La festa ciutadana va arrencar amb el parlament de l’alcaldessa Agnès Lladó, per a qui les persones i les entitats reconegudes «engrandeixen la ciutat i la fan millors», i que en la majoria dels casos sorgeixen de «tasques vocacionals i voluntàries». A la primera autoritat municipal no se li va escapar que les distincions als escriptors Maria Àngels Bosch i Vicenç Pagès ho eren a títol pòstum. «Ens ha de saber greu arribar-hi tard», va reconèixer abans d’anunciar que l’Ajuntament està «refent el reglament» d’honors i distincions per tal que «la joventut dels candidats no sigui impediment».
Els primers a pujar a l’escenari, entrant des del fons de la sala, van ser el col·leccionista de cartells de cinema Lluís Benejam Bohigas (Figueres, 1954) i el periodista i home de teatre Alfons Gumbau Massó (Figueres, 1955). Benejam va agrair el guardó com «un impuls molt important a la tasca que estic fent». Durant la seva intervenció va recordar diferents accions dutes a terme per a mostrar el cinema fet a la comarca i per a divulgar la diàspora dels refugiats. Va acabar destacant el suport obtingut pels successius presidents del Menestral, Marta Subirós i Eduard Ayats.
Gumbau va relatar la seva vinculació amb l’ofici d’escriure i amb el món teatral. «Aquest Nadal farà cinquanta anys que faig els Pastorets», va dir. Va ser generós en reconèixer que el premi arribava després d’haver completat moltes activitats «sense haver-les fet mai sol» i va acabar recordant que «sense públic no hi ha teatre».
Alícia Bramon Bosch, va recollir el títol de Ciutadana d’Honor que Figueres ha dedicat a la seva mare, l’escriptora i professora Maria Àngels Bosch Castelló (Figueres, 1943-Llançà, 2022). «La mare se sentia molt orgullosa de ser figuerenca. Estimava profundament la ciutat, la comarca, la seva gent», va explicar.
El ciutadà d’honor Sebastià Delclós Suñer (Figueres, 1948) va ser el Pitruc de sempre. Deixeble de Deulofeu, treballador incansable en favor de la natura i el patrimoni empordanès, va insistir en «el potencial enorme» que tenen «les quaranta esglésies romàniques i cent cinquanta monuments megalítics de la comarca i als quals no se’ls fa cas». Txe Arana va llegir un text de Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963-Torroella de Montgrí, 2022) per acompanyar la seva distinció de fill predilecte. Carlos Díaz Capmany (Figueres, 1933), militar i historiador, es va penjar al coll la Medalla de Plata amb orgull i emoció: «Figueres ha estat el pal de paller sobre el qual ha girat la meva vida. És un gran honor que agraeixo».
Anna Maria Velaz Sicart (Figueres, 1948) i el centre de lleure el Dofí (fundat el 1997), representat pel seu president Joan Amoedo, van rebre la Fulla de Figuera de Plata. La professora i escriptora, ànima d’Atenea, va ser ben explícita, fent servir una frase ben empordanesa: «Porto Figueres en el moll de l’os». Amodeo va agrair la distinció posant èmfasi en «el gran pas fet en obrir-nos i fer activitats» a la recerca «de sinergies per rebre les coses positives de la ciutat i que la ciutat rebi les coses positives del Dofí». L’acte es va acabar amb un refrigeri a la plaça i va continuar a la tarda amb el concert de la JOF i l’orquestra Versatile del Casino.
Economia i integració han de ser presents
La posada en escena dirigida per Agustí Custey i Xavier Valentí, amb la conducció de Txe Arana, va generar l’ambient necessari per fer de cada lliurament un veritable reconeixement ciutadà per part d’una platea que presentava una molt bona assistència de públic, tot i tractar-se d’un festiu a mig matí. El lliurament va estar acompanyat d’uns vídeos que perfilaven la trajectòria dels protagonistes, editats per Pere Toro i Marçal Escobedo.
Tots els guardons van ser ben rebuts pels assistents, però, no obstant això, tots ells estaven vinculats a la vida associativa, la cultura i l’activisme social. L’absència de reconeixements als sectors econòmics i dels valors dels casos d’èxit d’integració social són el repte que s’ha de marcar aquest Dia de Ciutat que, diumenge, va ser quasi rodó.
