Era l’any 2002 quan, per darrer cop, la trenca criava als Aiguamolls de l’Empordà. I ara, vint anys després, aquesta espècie ornítica ha tornat al parc natural, i ho ha fet de la mà del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida i la Fundació Trenca, amb la col·laboració del Zoològic de Barcelona.
Aquest és un fet destacat, i és que és un intent actiu de recuperar un ocell que es troba «en situació crítica» pel que fa a la seva desaparició. «Amb aquesta acció, fem un gran esforç per intentar recuperar una espècie que es troba en perill màxim d’extinció, no només a Catalunya, sinó també a Espanya», afirma Josep Espigulé, tècnic d’educació ambiental del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La trenca ha tornat a terres empordaneses gràcies a nou pollets d’uns vint dies que s’han portat des de Lleida —on es troba el darrer refugi d’aquesta espècie— i que durant set dies estaran tancats en una gàbia instal·lada prop d’una closa de la zona de Torre d’en Mornau, «al nord del Parc, on van criar l’última vegada», diu Espigulé. Afegeix: «Durant aquest temps, els hi donarem menjar, com per exemple grills i cucs. I després ja sortiran de la gàbia per volar. Ara bé, durant un mes, continuarem proporcionant-los menjar de suport». El tècnic detalla també que la gàbia s’ha instal·lat «en una zona on també hi ha insectes perquè ells puguin aprendre a caçar-los».
Alhora, des del Parc Natural dels Aiguamolls s’explica també que la gàbia, que s’ha fabricat expressament per a les trenques, ha estat creada amb doble filat, «perquè els ocells no piquin contra els ferros quan estiguin a dins», i a la part de fora «s’ha posat una reixa molt resistent perquè els depredadors, com la geneta i l’esparver, no se’ls mengin».
Així mateix, aquest any és l’ornitòleg empordanès Miquel Hidalgo qui es fa càrrec de la cura de les trenques, i qui «vetllarà pel seu benestar», diu Espigulé. Alhora, enguany es compta amb el suport del Celler Espelt de Vilajuïga, «que té unes vinyes en les quals els ocells poden anar a alimentar-se i menjar insectes», esmenta el tècnic Josep Espigulé.
A la quarta va la vençuda
Va ser el 2019 quan, per primer cop, la trenca va tornar als Aiguamolls. Cada any, el procediment ha estat el mateix: ha arribat, l’han cuidat, i després, ha marxat cap a Namíbia seguint el seu cicle migratori. «Cada any porten una vintena, i en total, en quatre anys, se’n deuen haver deixat anar una vuitantena», especifica Espigulé. «Ara bé», afegeix, «de moment no ha tornat cap», la qual cosa ha impedit que la trenca torni a habitar als Aiguamolls. «Esperem que algun any tinguem èxit, i es quedin al Parc», confia Josep Espigulé.
Val a dir que la trenca, històricament, criava a Lleida, a l’Alt Empordà i a Osca, però, a poc a poc, s’ha anat extingint.
