Martí Armadà i Pujol (Vilabertran, 1956) va començar a dirigir l’Ajuntament de Vilabertran l’any 2007. Si no hi ha res de nou, Armadà té intenció de repetir com a candidat en les pròximes eleccions municipals. Han passat dos anys que ha alterat molt el dia a dia del govern municipal que dirigeix el republicà Martí Armadà a Vilabertran. No obstant això, es veu amb energia per continuar lluitant pel futur del poble.

Com han començat el 2022 des d’aquest ajuntament?

Aquesta és la fase final de la Covid, que ens ha trasbalsat a tots i ens ha alterat tant a escala institucional com privada, familiar i laborable. Han sigut dos anys molt durs i, ara, encetem l’inici de reprendre el que havíem deixat el 2019.

Recentment, tenia una reunió amb el conseller d’Educació per continuar lluitant per la nova escola. Satisfet de com ho porten?

Sí. Al llarg de tots aquests anys, m’he reunit amb tots els consellers. Venim que el 2010 teníem un acord de Govern explicitant la construcció d’una escola nova a Vilabertran. Fins i tot es va licitar presentant-s’hi 35 empreses i, al final, va venir el canvi de Govern, amb la crisi econòmica i va quedar encallat. Lògicament, nosaltres també som un dany directe d’aquella crisi. Després, tot darrere, va venir una llarga crisi econòmica. Sortosament, els temps van canviant, malgrat la crisi de la Covid, i hem tornat a accelerar fort. Avui tenim un solar millor que no teníem en aquell moment.

Com ha anat això?

El solar que teníem llavors era a la zona esportiva i ens va sorgir l’ocasió de poder adquirir 6.000 metres quadrats just a la zona urbana. Vam aprofitar per adquirir aquest sòl i fer tota la tramitació urbanística. En temps de crisi, no hem estat aturats, sinó que l’hem aprofitat. Ara estem en posició de recuperar l’acord de Govern. La visita del conseller Gonzàlez Cambray va anar bé, perquè ell té el mateix compromís que l’escola de Vilabertran és una prioritat.

Vostè veu alguna data per estrenar la nova escola?

La data és complicada. Som en el camí, després del compromís del conseller. A causa d’aquesta gestió, ja hi ha una part dels serveis tècnics d’Educació que han vingut a visitar el solar i s’està posant fil a l’agulla.

Parlant de reptes, a part de l’escola, quin és el més important que tenen?

Com a poble, indubtablement, el centre escolar nou. Necessitaríem, també, un sostre cobert, semblant a un pavelló, per a tot l’esport escolar i que pogués tenir la funció social. Dic això perquè assolir un centre cívic va ser un gran què, però ens cal molta més superfície de sostre cobert i multifuncional. L’esport de sostre cobert és una activitat que va a l’alça i nosaltres no disposem de sostre cobert. Com a poble, tenim aquest repte.

La proximitat amb Figueres els és positiva? Com ho veuen, això?

És positiva. Tenim una proximitat tan propera amb Figueres, però, a la vegada, estem distanciats de Figueres. En comparació amb altres municipis del voltant de la ciutat, nosaltres tenim tots els avantatges de ser un poble que no està proper a la ciutat. En dos quilòmetres, ets a Figueres, però ets ben bé lluny de la ciutat. Per tant, estem bé. No hi ha riscos urbanístics, no hi ha riscos demogràfics que ens puguin alterar, ara com ara.

Quines inversions tenen previstes en el pressupost d’aquest any?

Ara començarem la segona fase de reurbanització del carrer Pau Casals, que és al Centre Històric, i la primera fase d’un nou vial. En tercer lloc, reurbanitzar l’entrada al poble, venint des de Peralada. Això és al calendari d’inversions per als pròxims divuit mesos. Entremig, hi haurà altres gestions, que, si fructifiquen, seran fets sobrevinguts a favor del municipi. Ens faria falta agafar més musculatura civil, per desenvolupar el planejament. Hi ha dos sectors pendents de desplegar i una manera d’evitar problemes seria desenvolupar un dels dos sectors. El sector de Llevant ja està en camí, perquè és a Urbanisme. Això permetrà posar prop de cinquanta parcel·les per a edificar habitatge. Hi ha molta demanda.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), l’estiu passat, va presentar un recurs d’alçada contra aquest Ajuntament per la prohibició de la caça...

Per cert, això està resolt. Vilabertran té un terme molt petit, és a dir, el final de terme és allà on acaba l’àrea urbana. Ser zona de caça, per tant, genera alguna dificultat, que algun dia podria arribar a ser greu. Vam fer la proposta a la Generalitat que el terme, atès que queda tan petit, quedés alliberat de cacera. L’associació de caçadors va fer una al·legació i nosaltres vam convocar els veïns per trobar la solució per donar cobertura a la demanda local. Això no afectava les batudes de senglars i la societat de caçadors no perdia hectàrees.