El cost més greu de la violència de gènere és, sens dubte, el personal, que impacta les víctimes i les persones del seu entorn. Però també hi ha un cost econòmic, que ara ja té xifres concretes. En el marc del dia 25 de novembre, l’Associació Micropobles de Catalunya (AMC), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), amb la campanya elaborada pel Col·lectiu Flora Tristán, volen difondre a escala municipal l’impacte econòmic que les violències masclistes tenen per a la ciutadania. A Catalunya suma, de mitjana, 212 milions d’euros a l’any. A l’Alt Empordà el cost anual és de 3.900.956,40 euros.

El cost de la violència contra les dones a part de les conseqüències directes que comporta per a elles i els seus éssers estimats, també en comporta per a tota la societat. Des de l’any 2019 ja es pot quantificar amb xifres aquest altre gran impacte de la violència masclista per a la societat: l’econòmic. L’any passat, el Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad va publicar l’estudi El impacto de la violencia de género en España: una valoración de sus costes en 2016 que posa xifres al cost econòmic de la violència contra les dones per a cada un dels municipis de Catalunya. El càlcul menys restrictiu eleva el cost a 184 euros per persona i any, el més restrictiu a 28 euros.

Aquests diners no surten dels pressupostos municipals, sinó dels pressupostos de les diferents administracions implicades (justícia, penal, salut, serveis socials, serveis d’ocupació, etc.) i hi sumen les pèrdues que aquesta violència causa a les empreses.

L’estudi permet, per primera vegada, quantificar els recursos econòmics que es drenen del conjunt de la societat i i estimar els guanys potencials que es derivarien d’una reducció significativa dels nivells de violència de gènere. Per obtenir les dades, primerament, s’han extret de l’estudi de l’impacte de la violència de gènere a Espanya, els costos estimats, directes i indirectes tangibles (laboral o productiu, d’assistència sanitària, legal i altres) i els costos intangibles com el dolor i el patiment de les víctimes.

En segon lloc, s’ha fet el càlcul sobre quantes dones de cada municipi de Catalunya han patit violència masclista en algun moment de la seva vida. Es basa en les dades de la Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019 on s’ha extret el resultat que el 57,3% de les dones de més de 16 anys han patit violència masclista en algun moment de la seva vida. En tercer lloc s’ha fet el càlcul de quants homes reconeixen utilitzar «sexe de pagament», és a dir, van a prostíbuls a Espanya. Segons l’estudi sobre Trata con fines de explotación sexual d’APRAMP (Asociación de Prevención, Reinserción y Atención a la Mujer Prostituída), el 39% dels espanyols reconeix haver pagat, almenys en una ocasió, per serveis sexuals. L’estudi parla principalment d’homes d’entre 35 i 50 anys. Finalment, s’han creuat les dades amb les xifres del padró del 2019.

L’estudi presenta també per a cada municipi català, el nombre de dones que han patit violència masclista en algun moment de la seva vida i el nombre d’homes que han consumit sexe de pagament. El recull va acompanyat de tres cartells per a cada municipi de Catalunya amb les dades que els afecten a nivell municipal: sobre l’impacte econòmic, sobre les dones que han patit algun tipus de violència masclista en algun moment de la seva vida i sobre els homes que reconeixen haver consumit sexe de pagament.