Els casos de violència masclista continuen creixent i les demandes d’atenció de les dones que en són víctimes no cessa. Des de la seva obertura, ara fa un any, el SIE Alt Empordà (Servei d’Intervenció Especialitzada en l’atenció de les Violències Masclistes) s’ha convertit en un espai de referència que treballa la prevenció, atenció, reparació i recuperació del dany . «L’objectiu és proporcionar una atenció integral i terapèutica especialitzada i continuada en relació amb el procés de violència viscut; adequar la intervenció a escala social, legal i terapèutica a les necessitats de cada persona atesa, sigui dona, jove o infant» destaca la directora del SIE Marta Ballester.
Es tracta d’un servei públic i gratuït del Departament d’Igualtat i Feminismes gestionat per l’entitat SUMAR. Està dirigit a dones, joves, adolescents i infants que estiguin o hagin estat en situació de violències masclistes. En el seu primer any de vida, el SIE ha atès més de 150 dones en situació de violència masclista i una trentena d’infants i joves. El servei està situat al carrer Vilallonga, 5 de Figueres.
El SIE compta amb un equip multidisciplinari format per nou professionals del dret, el treball social, la psicologia, i l’educació social. Treballa coordinadament amb els serveis existents al territori i potencia el treball comunitari de sensibilització i prevenció de les violències masclistes. En aquest apartat es desenvolupa el taller Brodant les violències, que s’ha posat en marxa conjuntament amb el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de Figueres fa poques setmanes per sensibilitzar la població sobre aquesta xacra social.
Ballester recalca que l’accés a aquest servei es pot fer per iniciativa de les mateixes dones o a través de la xarxa d’atenció i recuperació integral per a dones en situació de violència, els serveis de salut d’atenció primària, els serveis socials i les organitzacions i grups de dones. «Les dones venen per voluntat pròpia. Es tracta de processos llargs en els quals cal un compromís a llarg termini».
Actualment hi ha setze SIEs a tot Catalunya. «Són serveis ben valorats perquè poden oferir un servei integral a les víctimes i per aquest motiu quan vam arribar nosaltres fa un any vam tenir molt bona acollida per part dels altres serveis. Això va permetre descongestionar el SIAD de Figueres, i per part nostra assumir casos que requereixen una intervenció més intensiva i/o de llarga durada». La manera de treballar és integral: «La dona pot venir aquí i ser atesa per la psicòloga, rebre l’assessorament jurídic que necessiti, i rebre suport de la treballadora social».
La tipologia de casos que arriba al SIE és molt variada. Ballester recorda que «som un servei especialista en recuperació de les violències masclistes sigui dintre de l’àmbit de la parella o altres i siguin actuals o s’hagin produït en el passat: abusos sexuals en la infància, agressions sexuals que s’hagin treballat mai. Entenem per violència masclista tots els supòsits que preveu la llei: assetja ment laboral, matrimonis forçats, mutilació genital, agressions sexuals al carrer o dins la parella o violències digital, que abans no existia». En aquest sentit Ballester apunta com «els dispositius digitals faciliten el control d’una altra persona si algú ho vol fer. Si pateixes violència digital segur que hi haurà altres tipus de violència psicològica, sexual, econòmica, perquè la violència és un instrument de submissió i de control».
Es constata que «hi ha molta violència contra les dones en general, de molt tipus, ara es denuncia més i surten més casos a la llum, però tot i això creiem que és un tant per cent molt petit del que en realitat existeix, perquè molta queda soterrada». Una de les característiques és la normalització d’aquesta violència per part de qui la viu i la seva invisibilització. «Si estàs molt atrapat, la mateixa violència et fa minimitzar-la i no reconèixer-la».
L’abast del SIE és territorial i des de Figueres ofereix atenció a l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany. L’atenció al públic s’ofereix en un horari ampli: de 2/4 de 10 a les 2 del migdia i de les 4 a 2/4 de 8 del vespre, de dilluns a divendres. Quan una dona arriba per primer cop al SIE se li fa una entrevista de benvinguda per conèixer quina és la seva demanda i s’avalua el nivell de risc. També se li explica el funcionament del servei. «El procés d’acollida dura unes setmanes. Després es fa un pla de treball que pot incloure una teràpia psicològica, depèn de cada cas».
El suport de la jurista és transversal i acostuma a estar sempre present en gairebé tots els casos, ja estigui la dona en procés d’acollida o de tractament i hagi interposat denúncia o no. Explica la directora del servei: «Tant en casos de divorci, de regulació de guàrdia i custòdia dels fills/filles, com de dissolució del patrimoni en comú amb l’agressor. Els temes legals sempre pesen molt i són una font de patiment afegit per les dones ja sigui pel desconeixement dels procediments judicials, pel llenguatge utilitzat pels operadors jurídics o bé perquè el sistema jurídic no sempre té aquesta mirada de gènere».
Segons apunta Ballester, tot i que s’estan fent petits avenços en el món de la justícia, encara falta molt d’aprenentatge i formació per l’enteniment de la violència masclista. Per això moltes vegades es posa en dubte el testimoni d’una dona si no hi ha elements perifèrics que ho corroborin, «si el discurs d’una dona no és coherent, perquè està en xoc o té estrès posttraumàtic, com és molt habitual».
El delicte de violència de gènere sovint es dona en la intimitat de la llar, on no hi ha proves, per això de vegades costa molt de demostrar, apunta Ballester i «el jutge no sempre emetrà una sentència favorable cap a la dona». Per això «denunciar no sempre és la millor solució. El procés en si no és fàcil i s’ha de valorar cada cas i que la dona, coneixent els seus drets i el procediment, decidirà si vol denunciar o no». Si la vida de la dona corre perill, «evidentment hem de denunciar perquè demanarem una ordre de protecció. S’ha de mirar cas per cas i valorar el risc que té la persona si no denuncia i els beneficis que pot tenir; potser divorciant-se ja n’hi ha prou». En casos greus, on la vida de la dona corri perill, des del servei es pot demanar un recurs d’acollida residencial a la Generalitat.
Precisament una de les mancances que s’apunten des del SIE és que «no es donen totes les ordres de protecció que serien necessàries». Igualment «també hi ha casos de maltractament, on es continua amb el règim de visites no supervisat, i no tots els casos s’envien al punt de trobada. Ara es parla molt de la violència vicària, però han de passar coses greus com un assassinat perquè se’n parli, però sempre ha existit el fet d’utilitzar els fills per danyar la mare».
