Aquest 11 de setembre de 2021 es compleixen vint anys dels atemptats que van patir els Estats Units. Un atac terrorista que va tenir ressò d’abast mundial, especialment per l’impacte consecutiu de dos avions a les Torres Bessones, provocant milers de víctimes. Recordem aquell moment com un fet històric que va alterar la vida quotidiana de tot el món.
Vint anys han passat d’ençà que la història del món va canviar. Dos-cents quaranta mesos han transcorregut des que l’estupefacció generalitzada, la sorpresa extraordinària, la incredulitat i la commoció predominava en l’ambient de cada casa. Set mil tres-centes cinc postes de sol s’han contemplat des del punt més alt de l’Empire State Building sense la presència d’aquelles dues grans torres que gairebé acariciaven els núvols. L’onze de setembre de 2001 és una d’aquelles dates assenyalades al calendari. Un d’aquells dies que tothom recorda i hi pensa. I és que el que es va viure aquell fatídic dia encara avui perdura a la retina i a la ment de tots nosaltres.
Era festiu i dinava a casa de la meva mare. Recordo que m'estava servint i, en veure-ho, vaig parar de cop
A les 8.46, hora local, el malson només feia que començar a la ciutat de Nova York. Un avió de passatgers amb destinació Los Angeles fou segrestat per estavellar-se contra la part més alta de la Torre Nord del World Trade Center. Instants més tard, la notícia corria com la pólvora en emissores i canals d’escala mundial. Durant uns instants el món es va paralitzar. L’impacte fou mundialment tan fort que avui, vint anys més tard, tothom té present que és el que estava fent abans d’apujar el volum de la ràdio o bé, seure’s davant del televisor per conscienciar-se que el món acabava de canviar.
«Era festiu i com de costum dinava a casa la meva mare. Recordo que m’estava servint el dinar i en veure-ho vaig parar de cop» «tornava d’Andorra amb el meu marit i estava embarassada de la meva primera filla. Teníem la ràdio posada i en sentir les terribles paraules que informaven del succeït vaig anar canviant d’emissora per comprovar que era cert. I sí, el que estàvem escoltant era veritat» afirmaven Susanna Carreira González, empleada de l’administració pública, i la funcionaria Irene Prat Pou, respectivament.
El primer que vaig pensar fou que allò era l'anunci d'alguna novetat que s'estrenava al cinema
Amb aquesta mateixa sorpresa la informació va arribar a Nico Sáez Montoro, Guàrdia civil en reserva, el qual estava dinant amb uns amics a un mirador o bé, l’actual assistent del director de la policia de tràfic de la ciutat novaiorquesa, Luis Barberii, de visita recent per Figueres, que en el moment de la catàstrofe no es trobava de servei a la ciutat dels gratacels, sinó que es disposava a celebrar una reunió professional a Veneçuela.
El cas de la periodista Maria Rosa de Diego Masdevall fou diferent, ja que el que per a ella es presentava com un dia tranquil es va convertir en una jornada plena d’emocions i adrenalina. «Dinava al cafè de l’emissora amb dues companyes quan vaig veure per la petita pantalla que decorava una cantonada del bar un avió xocar contra l’edifici», exposa commoguda la periodista de Ràdio4. A més a més, ha volgut afegir que «després de veure que no es tractava d’un accident, sinó d’un atemptat terrorista les tres vam marxar de l’establiment per poder donar pas a un programa radiofònic, de caràcter informatiu i amb temàtica del succeït, que traspassaria la meta de les vuit hores».
En un primer moment no em va passar pel cap que es tractés d'un entretniment, sinó d'un accident a l'edifici
Documentals, reportatges i pel·lícules se n’han anat estrenant durant aquests anys per commemorar el que va viure durant diversos dies la ciutat de Nova York. Les imatges que ofereixen als espectadors són dignes d’un film d’acció. No obstant això, mai podran superar l’impacte que van causar les primeres que es van difondre aquell mateix dimarts en els mitjans de comunicació.
«El primer que vaig pensar fou que allò era l’anunci d’alguna novetat que s’estrenava al cinema», «el meu cap deia que allò era impossible, que el que estava veient era una producció que començava» afirmen el Guàrdia Civil en reserva i la funcionària. Per altra banda, la periodista ha volgut afegir que «en un primer moment no em va passar pel cap que es tractés d’un entreteniment, sinó d’un accident a l’edifici. Així i tot, en veure el segon avió estavellar-se el pensament va canviar».
On es posa bastant d'èmfasi en la seguretat és al carrer i als llocs més emblemàtics de la ciutat
L’11-S és sinònim de canvi, d’un abans i un després, de punt d’inflexió…, ja que d’aquests atemptats en deriven de forma directa moltes conseqüències a escala mundial, dintre de les quals destaca la seguretat.
Respecte al tema, Luis Barberii ha explicat el següent: «Des d’aleshores s’ha duplicat. Ha augmentat en aeroports i grans esdeveniments, però on s’està posant bastant d’èmfasi és al carrer i als llocs més emblemàtics de la ciutat com són Top of the Rock, MoMA, Flatiron, entre altres». Malgrat tot, és evident que l’àmbit social també ha estat i continua sent víctima, ja que com bé ha opinat Carreira «socialment ens hem tornat més desconfiats els uns amb els altres». A més a més, l’empleada de l’administració pública ha complementat la intervenció exposant que en general, arran del que va succeir, avui en dia mirem a una persona d’origen musulmà «amb més recel». L’home és així, l’home és cruel i desconfiat.
Veníem d'Andorra amb la ràdio posada i en sentir el fet vaig anar canviant d'emissora per comprovar que era cert
Les paraules llibertat i poder sempre han definit l’essència dels Estats Units d’Amèrica, però sobretot de la ciutat novaiorquesa. És per aquest motiu que ningú hagués imaginat mai que una catàstrofe d’aquesta magnitud pogués arribar a la ciutat que mai dorm i provocar tant de mal a escala mundial. Un mal que avui en dia perdura en forma de record, un mal que mai s’oblidarà. Aquest 11-S ho comprovarem.
