La notícia que la vila de Roses vol promoure un centre de recerca de biodiversitat marina i salut humana lligada al mar és sens dubte motiu de goig, ja que per una banda prestigiarà la localitat i també comportarà un incentiu per a la població, especialment per als joves, que s’hauran d’enfrontar a diversos reptes ambientals, molts d’ells lligats al mar: l’augment del nivell, l’acidificació de l’aigua, la regressió de la línia costanera, l’increment d’espècies invasores i la sostenibilitat econòmica i social de la pesca, entre d’altres.
Un espai proposat per a la seva ubicació és el terreny de l’antiga depuradora de mariscs, entre el segon moll i el far. Aquest establiment d’aqüicultura havia estat un centre d’expedició de mariscs, que a la vegada permetia activitats educatives; de fet, hem d’agrair a Pere Gotanegra que ens acollís, dins de les seves instal·lacions, en una sessió formativa adreçada al professorat en un curs organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà. Un cop aquesta activitat comercial va cessar, la infraestructura va romandre un temps dempeus, però en degradació, fins que es va demolir. A hores d’ara, els terrenys esperen una decisió per al seu futur.
És pertinent recordar que aquesta esplanada, amb vistes privilegiades al golf i a la sardana de muntanyes de l’horitzó, es va oferir a Ferran Adrià per tal que ubiqués el nou Bulli, tot i que el cuiner universal va declinar, ja que volia romandre a cala Montjoi, el lloc big bang de la nova gastronomia mundial. La proposta apuntava cap a una vocació cosmopolita, de proveir Roses d’una etiqueta global per a aquest espai, bàsica per al turisme del futur.
En aquesta línia de potenciar referències que resultin atractives i que ens portin visitants d’arreu del món, cal reflexionar sobre aquest indret de la punta de la Poncella i el seu entorn immediat. Així, un dels actes de la festa major d’enguany ha estat la visita guiada a l’espai geològic del rocam del far per part dels geòlegs Jordi Carreras i Elena Druguet, autors de la fitxa que inclou aquest espai en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, els quals confirmen que aquest aflorament té importància mundial, per les seves zones de cisalla, i és objecte de visita per part d’estudiants universitaris i d’investigadors.
També, la punta de la Poncella és un espai excepcional des del punt de vista històric i paisatgístic. El castell de la Trinitat, el far i els búnquers són elements claus per a la descoberta de valors culturals compresos entre l’època moderna i l’actualitat. Són remarcables els esforços en la restauració i museïtzació de la fortalesa i d’un dels búnquers contigus. Des del punt de vista paisatgístic, la panoràmica és tota una lliçó de geografia, a més dels valors estètics que aporten les postes de sol, enaltides per l’escriptor Josep Pla.
Un club d’abast mundial
A la vegada, la punta de la Poncella és el vèrtex geogràfic que relliga el golf rosinc amb un rerepaís de gran interès. Així, la badia de Roses està inclosa en el club de les badies més belles del món des del 2011, per l’elegància del seu traç, d’una bellesa geomètrica perfecta, que fou descrita matemàticament per l’enginyer Frederic Macau Vilar en el seu celebèrrim article «L’Alt Empordà geometritzat per la tramuntana», publicat el 1964.
Cap al nord-est, la punta de la Poncella s’obre cap a un territori megalític, on destaca el dolmen de la Creu d’en Cobertella, que és el més gran de Catalunya. El terrer és un edèn per als vinyerons, amb el vinyar del mas Marés, que produeix vins que el celler Espelt exporta a diversos països, i els ceps de cala Jóncols, la vinya més petita de Catalunya i un dels millors exemples de vi de proximitat. Tanca el paisatge el cap Norfeu, espai inclòs dins del parc natural de cap de Creus que, recordem-ho, va ser salvat de la urbanització i construcció d’un port per l’oposició popular de molts rosincs.
Apuntar cap a propostes ambicioses, de prestigi que situïn Roses en la cartografia mundial de destinacions turístiques que treballen al màxim per l’excel·lència ambiental, la ciència i la conservació de la natura
Així, els terrenys de l’antiga depuradora de marisc poden sumar-se a aquesta tendència de posar en valor el patrimoni que fa de Roses un indret únic i apuntar cap a propostes ambicioses, de prestigi que situïn Roses en la cartografia mundial de destinacions turístiques que treballen al màxim per l’excel·lència ambiental, la ciència i la conservació de la natura. Possiblement, planejar-hi equipaments lligats a la recerca i divulgació marines, en la qual la Càtedra Oceans i Salut Humana hi tindria molt a dir, seria el millor camí a seguir. Tanmateix, Roses necessita un espai per a mostrar la cultura i tradició dels pescadors locals, que hauria d’incloure l’exposició d’una selecció del llegat de Joan Ortensi, i es oportú recordar-ho ara, ja que enguany el pòsit de pescadors celebra el seu primer centenari.
