A dos quarts de set de la tarda d’un dimarts de final d’agost, sembla que no hi ha gaire gent fent la volta al castell de Sant Ferran. Tanmateix, un cop t’hi enfiles, descobreixes que sí que n’hi ha. Alguns han vingut a fer esport, i per aquest motiu passen de pressa, amb el volum dels auriculars ben fort i seguint el ritme de la música. D’altres acaben d’arribar amb el fill per caminar-hi una estona, i encara uns altres baixen de la fortalesa després d’haver-la visitat per dins. Perquè, tot i que tothom hi fa la mateixa volta, hi ha qui la fa sol, o qui la fa acompanyat per la família o per la seva mascota.
La ruta pel castell, encara que pugui no semblar-ho, és versàtil i té múltiples opcions. Es pot optar per diferents tipus de velocitat i, també, per un nombre distint de voltes. Quan s’hi passeja, es veu clarament qui en fa només una perquè decideix caminar i gaudir del paisatge, i qui en porta unes quantes, ja sigui perquè s’està entrenant –diversos equips de la ciutat utilitzen aquest espai precisament per a això– o perquè ha sortit a córrer.
Amb l’encant del castell, i fixant-nos concretament en els camins que l’envolten, el que proposa la volta és un itinerari curt per una de les zones més naturals i històriques de la ciutat, però a la vegada una de les menys reconegudes, ja que, sovint, Figueres queda eclipsada per la figura de Salvador Dalí.
Encara que hi ha gent que fa únicament la volta al castell, literalment, la ruta del colesterol sencera s’inicia a l’Oficina de Turisme de la capital alt-empordanesa, que es troba a la plaça de l’Escorxador. Se segueix cap amunt, passant per la plaça de la Palmera, el carrer Monturiol, la Rambla i el carrer Lasauca, fins a arribar a l’avinguda Salvador Dalí, la qual ja permet començar a enfilar-se cap al castell. De fet, un cop allà, s’agafa l’encreuament amb la pujada d’aquest. Es continua pujant i s’hi arriba amb poc més de 15 minuts.
Encara que hi ha gent que fa únicament la volta al castell, literalment, la ruta del colesterol sencera s’inicia a l’Oficina de Turisme de la capital alt-empordanesa, que es troba a la plaça de l’Escorxador
Un cop allà, hi ha el mirador del castell, amb Reflexions sobre l’Empordà, un text de Josep Pla, des d’on es pot gaudir d’unes vistes magnífiques de la ciutat. D’altra banda, també hi ha una placa que explica la funció i la importància que va tenir la fortalesa durant la guerra civil espanyola.
Si es decideix seguir tota la ruta del colesterol, la durada aproximada és d’una hora i vint-i-cinc minuts, mentre que fer només la volta és de quaranta-cinc. Es completi una ruta o l’altra, són dues bones opcions per fer esport a l’aire lliure sense sortir de la ciutat. El fet que la fortalesa estigui elevada, que és un dels grans punts que té a favor, permet que, mentre s’hi camina o s’hi corre, es puguin observar la plana de l’Empordà, la badia de Roses i les muntanyes de l’Albera, entre d’altres.
La veu de la ciutadania
El castell gaudeix d’un entorn i d’unes vistes privilegiades que el diferencien dels altres atractius turístics de la ciutat. Per aquest motiu, no és només la gent de Figueres la que s’hi apropa per tal de fer-hi algun tipus d’activitat. La seva versatilitat permet, als aficionats de l’esport, practicar-ne, i a aquells que volen començar a fer-ne, iniciar-se. Aquest podria ser el cas de Nerea Porras, una jove estudiant de 18 anys, que ha decidit fer la volta al castell per començar a engrescar-se amb el fet de fer esport.
Un altre relat, ben diferent, és el de Gael Herman i Jessica Tirado, de Vilassar de Mar, que s’han apropat al castell amb motiu de fer-hi una visita més aviat turística. De la fortalesa, en destaquen la seva «mida» i els ha sorprès positivament un edifici que, segons ells, «no té la repercussió que es mereix».
Joan Port i Teresa Aubach són un matrimoni d’Olot que venen a Figueres, concretament al castell, a passejar «de tant en tant». Expliquen que és un espai que els agrada per la seva tranquil·litat i perquè és un lloc planer, tot i que reconeixen que el camí podria estar una mica més ben cuidat. En la mateixa línia s’expressa Helena Gironella, figuerenca, que intenta anar a fer la volta un parell o tres de cops cada setmana perquè al castell troba moments de pau sense contaminació. Tanmateix, també exposa que, tot i que a ella li està molt bé, el camí no està preparat per a gent gran com la seva mare.
En aquest sentit, Carme Blasco, també figuerenca, hi està molt d’acord: «Hi ha un inconvenient, el camí està molt mal cuidat. M’agrada molt venir, però l’estat en què es troba m’ho dificulta tot molt», relata.
En canvi, la Lina, que és colombiana i viu a Figueres, tot i que pensa que sí que podria estar millor, defensa el castell com un bon lloc on poder fer esport i desconnectar.
Per altra banda, Eva Marquès, que s’ha tornat a enganxar a córrer recentment, fa la volta acompanyada del seu fill. Sempre que poden hi van junts perquè consideren que és «un espai tranquil de la ciutat, lluny dels cotxes i del trànsit», que els permet estar en silenci i gaudir del paisatge. Per a ells, és «l’espai ideal».
La resposta de l’Ajuntament
Davant d’algunes veus de ciutadans que mostren el seu descontentament amb l’estat del camí, marcat per desviaments d’obres provisionals, Xavier Amiel, regidor d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Figueres, exposa que, com a representants del municipi, tot i que poden dir que aplanaran el camí i en tallaran les herbes, no ho poden fer sense l’aprovació prèvia del Ministeri de Defensa. «Tant la muralla com el camí de sota es troben dins del parc del castell de Sant Ferran i estan inclosos al POUM. Per tant, entraran dins d’un futur pla espacial que s’haurà de redactar dins del conjunt del pla general», explica Amiel.
Tanmateix, el regidor defensa l’espai com «un dels pulmons verds de Figueres» i insisteix en la seva preservació i conservació «tant pel present com pel futur».
