L'Alt i el Baix Empordà activen l'alerta antiincendis en un estiu extrem

Protecció Civil fa una crida a la col·laboració de tothom per evitar situacions de risc en l’entorn forestal i, especialment, evitar llençar qualsevol burilla des d’un vehicle, encara que sembli apagada. Cal reforçar la prevenció i evitar qualsevol situació de risc i trucar al 112 en cas de veure una columna de fum.

La directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat, ha presidit aquest divendres la reunió del comitè tècnic de l’INFOCAT, en la qual van participar el Servei Meteorològic de Catalunya, Protecció Civil, Bombers, Servei de Prevenció d’Incendis, Agents Rurals, Secretariat d’ADF de Catalunya, SEM, Mossos d’Esquadra, Telèfon d’Emergències 112, Servei Català de Trànsit, Creu Roja i Diputació de Barcelona.

Les previsions del Servei Meteorològic indiquen que es podrà superar la temperatura màxima extrema a les hores centrals del dia durant el cap de setmana: al llarg d’avui a les comarques del quadrant nord-est i diumenge es podria superar a les comarques del Pirineu Occidental. L’episodi es preveu que finalitzi dimarts amb l’entrada d’un front que escombrarà la massa càlida.

Segons el Meteocat, no s’espera que s’arribin a superar rècords, però dissabte i diumenge es pot arribar a valors de 38 graus a Ponent i 32 al litoral. Dilluns la tendència serà a baixar. A més, els tres dies i a les hores centrals, la marinada podrà afectar tot Catalunya amb ràfegues d’entre 20 i 30 km/h. Durant els migdies i les tardes les humitats a la Catalunya Central, Ponent i nord-est poden estar al 30% o per sota, i la humitat no es recuperarà a les zones del nord de ponent i nord de la Catalunya central la nit de dissabte a diumenge. Dilluns pot entrar el vent de tramuntana, fet que pot fer augmentar el risc d’incendis,sobretot a l’Empordà.

En una escala imaginària de l’1 al 5, en què 1 simbolitza un estat de la vegetació òptim per contenir els incendis forestals i 5 representa una situació de màxim risc de cremar, els boscos de la corona metropolitana de Barcelona i de l’Alt i el Baix Empordà es troben aquest juliol, a les portes d’una onada de calor, «ja al nivell 4», il·lustra Xavier Castro, tècnic del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Conselleria d’Acció Climàtica. «Que ascendeixin fins al 5 dependrà dels pròxims dies, de si plou o no», avisa.

L’escenari de l’estiu del 2021 és diferent al d’anys anteriors, però no és pitjor. Que la vegetació mediterrània pateixi al juliol «és el normal», raona Castro. «Ni aquesta primavera ha sigut molt dolenta quant a precipitacions ni tampoc les temperatures han sigut massa elevades», afegeix. El que ha canviat és que Catalunya s’havia acostumat a témer el foc a la zona sud, a les Terres de l’Ebre i de Camp de Tarragona, i ara el perill recau sobretot en un lloc habitualment tranquil, l’anella de Barcelona, que afegeix un problema: és el lloc més poblat.

L’aigua que ha caigut en aquestes zones, tradicionalment molt seques durant l’estació més calorosa, ho ha fet en les últimes setmanes, i aquesta sort ha deixat la vegetació més preparada per a les altes temperatures. En boscos de l’àrea metropolitana ha succeït el contrari: fa molts dies que no plou en condicions i si no cauen aviat un bon grapat de litres per metre quadrat la cosa es complicarà si arriben onades de calor.

«Les plantes d’aquestes zones saben que hi ha dèficit hídric», remarca Castro. Amb la pujada de temperatures, «alleugereixen el seu contingut hídric», explica. Per suportar les altes temperatures, es desvesteixen perdent fulles, desposseint-se de material vegetal, que és el gran consumidor d’aigua. O enfonsant a gran profunditat les seves arrels. Cada espècie té un pla. Els Agents Rurals estan atents al seu comportament per saber com estan d’aigua. Si els en queda poca, hi ha més risc de gran incendi forestal, perquè el foc podrà avançar a més velocitat. Les flames, per cremar teixits vegetals, primer necessiten evaporar-ne la humitat. Com més deshidratats estiguin, més aviat cremaran. «El foc comença sempre a les parts mortes del bosc, però per propagar-se necessita les plantes verdes –la majoria de la biomassa–, i si aquestes contenen una baixa concentració d’aigua ho aconsegueix abans, perquè no només no obstaculitzen el seu avenç sinó que li entreguen combustible», detalla Castro.

Els Agents Rurals presten atenció a plantes diferents a cada regió per deduir l’estrès hídric que pateixen i com de predisposades estan per cremar. A les comarques de l’Alt i Baix Empordà es fixen en el romaní, el pi blanc i en l’estepa negra. Les mostres que han pres enguany són tan preocupants com ho eren els estius anteriors als boscos de Terres de l’Ebre o Tarragona.

Grans incendis forestals

«Els incendis forestals són normals i ni tan sols pot dir-se que siguin sempre nocius». Pep Pallàs no parla per parlar. És l’únic supervivent de l’equip del GRAF Lleida que va treballar en el fatídic incendi d’Horta de Sant Joan el juliol del 2009. Els seus cinc companys van morir abrasats al ser envoltats per les flames d’un foc que es va convertir en l’episodi més traumàtic que ha patit el cos dels Bombers de la Generalitat. Les sigles de GRAF es corresponen amb les paraules Grup de Reforç d’Actuacions Forestals, i els seus membres són bombers especialitzats en aquest tipus d’incendis. Pallàs, després d’anys de recuperació física i psicològica, treballa de GRAF 01, guiant des de la sala de control els companys que estan sobre el terreny. El bomber, prosseguint la seva reflexió sobre la gravetat objectiva dels focs, remarca que el que resulta perjudicial per a l’entorn són «els grans incendis forestals, per la seva elevada capacitat destructiva». Com el que a finals de juliol del 2012 va devorar més de 13.000 hectàrees a l’Empordà i va costar la vida a quatre persones. «Els incendis al bosc són habituals i, si no són grans incendis, permeten obrir espais de terreny cremat que en el futur funcionaran de tallafocs, o ajuden a renovar la vegetació i a equilibrar ecosistemes, o, des d’un punt de vista estrictament professional, permeten aprendre», enumera.

Un gran foc forestal és un esdeveniment anòmal, cosa que significa que han de coincidir diversos factors perquè es produeixi, recorda Castro. No n’hi ha prou que la vegetació estigui molt seca, sinó que les flames han de coincidir amb un vent fort, com el de la tramuntana o amb algunes marinades. També cal que la humitat relativa descendeixi molt per les altes temperatures. «Per aquest últim motiu els focs tiren més al migdia que a la nit i més al centreque al litoral, on la proximitat del mar acostuma a mantenir la humitat relativa més alta».