09 de març de 2021
09.03.2021
L'Empordà
Un any de pandèmia

«No només lluitem contra el virus, també contra les adversitats»

Defensen que «la cultura és segura, necessària i essencial» i el sector de la formació agraeix al professorat i les famílies

08.03.2021 | 19:01
L'Aula de Teatre Eduard Bartolí de Figueres també s'ha reinventat davant les dificultats

Si hi ha un sector que ha estat damnificat durament per aquest any de pandèmia, és el cultural perquè, a banda de les restriccions i tancaments que ha hagut de patir com molts altres sectors, també se li ha de sumar amb la precarietat i fragilitat amb la qual ja vivien, abans de tot això, molts d'aquests professionals el seu dia a dia.

El món del teatre i el cinema és un dels que suma més greuges. Aquells que en formen part han vist minvats els seus recursos a extrems d'haver de recórrer a ajudes socials. El món del teatre amateur no ha arribat a aquest punt perquè la majoria dels que li donen vida tenen una feina paral·lela que és el seu ingrés principal. Tot i això han viscut moments surrealistes com els components de Tequatre que han ajornat fins a cinc cops l'estrena del seu darrer muntatge a Figueres. «Ha estat un Via Crucis, una gimcana», diu Jaume Pujadas. A més, el fet que el teatre amateur entri dins l'apartat de cultura popular també els limita assajar i actuar, a diferència dels professionals. Sota el paraigua de la contractació d'alguna administració ho han pogut fer. Pujadas explica que ells han hagut de canviar el format del seu espectacle, passant de tenir el públic a l'escenari a fer-ho a la italiana. La distància, però, genera «molta fredor». No utilitzen mascareta perquè seria impossible projectar la veu i l'expressió del rostre quedaria amagada. Per ell, la lliçó que s'extreu és que «la cultura és segura, necessària, vital i essencial, hi ha molta cultura de base i no podem defallir perquè ho podem perdre».

Aquest any ha estat un malson també per al món de la música en general. «Un any pràcticament en blanc en el qual hem viscut de bones paraules, però poques realitats a l'hora d'articular unes ajudes que han estat escasses i de molt complicat accés» assenyala la directora artística de l'Orquestra Costa Brava, la rosinca Mónica Lucena. «Esperem que amb l'arribada de les vacunes torni una mica la confiança en poder programar actes que, per altra banda, prenent totes les mesures que estaven establertes, es va demostrar àmpliament que es podien realitzar de manera totalment segura».

Les orquestres han patit els darrers mesos veient com «s'han cancel·lat el 90% dels bolos, la majoria anaven caient d'una setmana per l'altra, com una filera de fitxes del dominó. Ha estat una situació molt desesperant. Hi ha components que han pogut anar sobrevivint fent classes o altres activitats, però també n'hi ha que es refiaven totalment dels bolos de l'orquestra i han quedat ben desemparats».

La formació privada

El sector de la formació privada també està patint severament perquè, tot i seguir tots els protocols, els han mantingut les restriccions d'obertura només oferint-los alguna escletxa, cosa que no acaben d'entendre tenint en compte que les escoles i centres oficials han estat sempre oberts. «La primera setmana de tancament va ser un caos però aviat ens vam espavilar, les professores van treballar moltes hores fent un aprenentatge accelerat en el tema online», rememoren des dels Cendrassos English School, de John Laboria, centre que dona veu també a quatre acadèmies més d'anglès de Figueres que es donen suport mútuament: English Empordà, World Academy English, Idioms Marignane i Anglès a la carta. Les acadèmies han patit moltes baixes d'alumnat, en alguns casos entre el 30 i el 50%. A tot Catalunya hi ha molts centres que han tancat. Ells expliquen que no tots els estudiants aprenen al mateix ritme i per això reivindiquen el seu paper essencial, «no fem competència». «Els grups petits donen confiança, ens pregunten, estem tant pels que necessiten més ajuda com fem volar els que poden per treure's tots els títols», comenta Laboria qui vol agrair vivament el paper que han tingut tot aquest temps professores, pares i alumnes.

Des de l'Acadèmia Les Forques de Vilafant destaquen com ha estat gràcies a la implicació de les famílies que el centre no ha de lamentar en gran mesura els estralls de la pandèmia i la majoria d'alumnes han seguit amb les seves activitats. «No puc queixar-me perquè en el meu cas tenia alternatives i estem molt contents per la resposta dels pares i mares i també dels alumnes que s'han adaptat bé a les classes en línia» remarca Xavier Colomer, director del centre. Quan va esclatar tot, «no estàvem preparats i quan ens vam adonar de la situació vam fer un pla d'actuació que ens ha permès funcionar per grups complint els mateixos horaris que teníem al centre». Aplicar les mesures de seguretat ha donat els seus fruits: distància de seguretat, mascaretes, gel hidroalcòlic i grups reduïts de sis alumnes «han convertit l'espai de l'aula en un lloc segur», assegura Colomer que extreu fins i tot una part positiva. Ara que les restriccions s'han reduït i tant alumnes de primària com de secundària poden tornar a fer activitats extraescolars de forma presencial: «Hi ha famílies que volen seguir fent classes en línia, sigui per evitar els desplaçaments o perquè tenen una persona de risc a prop i volen minimitzar riscos».

En el cas de l'escola de música del Casino Menestral Figuerenc, reconeixen que ells no han patit moltes baixes. Mantenen també tot el professorat. «Allò que ens preocupa és la incertesa que priva que molta gent que vindria no ve per la por, tot i que ho tenim tot molt controlat», afirma Ismael Suñé, director de l'escola. Actualment fan classes d'instrument individual i les col·lectives amb grups de sis separats. Durant el confinament van fer classes en línia, tant d'instrument com de llenguatge, i un seguiment continuat als alumnes. «El problema greu és la cobertura que tenen els alumnes a casa perquè jo els puc oferir el servei i ells potser no el poden rebre», explica Suñé tot confirmant que hi ha coses que no es poden fer en línia, com ara tocar en grup. A més, rere una classe en línia hi ha molt temps de preparació prèvia que no es veu, però que hi és. Per exemple, perquè un alumne pugui tocar una peça haurà de rebre un vídeo del mateix mestre tocant. «Però ho fem», conclou el director, que reconeix que «no només lluitem contra el virus, també contra les adversitats, que són moltes».

Marià Llop, director de l'Aula de Teatre Eduard Bartolí de Figueres, recorda com «quan va esclatar tot, vam creure que seria cosa de 15 dies, per això no vam pensar en cap alternativa online». Després «vam adonar-nos que no podíem sostenir l'activitat del centre i el professorat i l'equip va entrar en ERTO». Més tard, des de l'Aula es va intentar sense èxit fer un casal d'estiu. A partir d'aquí van preparar-se per reprendre les classes del curs del 2021 amb tots els protocols de seguretat necessaris i subjectes a la normativa i el pla d'obertura del Teatre Jardí on realitzen classes. Llop lamenta com «la incertesa del moment que vivim així com les dificultats econòmiques de les famílies han comportat una reducció important de l'alumnat als cursos i les extraescolars que oferim a les escoles es van quedar a zero. Econòmicament no creixem i ara el centre s'agafa amb pinces».

Necessitat de contacte

L'Aula va fer un esforç per oferir formació en línia amb bons resultats «tot i que fer teatre online és de tot menys normal i, a part, existeix una bretxa digital que fa que no tothom pugui seguir l'activitat». Pel camí s'han anat trobant moltes dificultats, ja que no hi ha reglament per a les escoles de teatre i han hagut de tancar quan escoles i centres oficials han estat sempre oberts.

Una visió similar comparteix Sandra Pallissera, codirectora de l'escola La Nau Oliva de Figueres: «Esperem poder recuperar una mica de normalitat i que hi hagi una mica de coherència pel que fa a les activitats extraescolars», ja que considera que s'ha viscut una situació injusta en haver hagut de romandre tancats, després de tots els esforços realitzats per adaptar-se a la normativa de seguretat. Durant aquest temps, han anat fent classes en línia el màxim de personalitzades, reinventant-se per poder seguir amb la formació. Però «per fer dansa o teatre necessites trobar-te, sinó falta humanitat, contacte visual» conclou, tot agraint que pares i alumnes hagin seguit donant el seu suport al centre i resistint davant les dificultats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent