Alfons Martínez Puig, doctor en Història de l'Art, és el responsable de les àrees de Cultura i Turisme de l'Ajuntament de Figueres. És la seva segona etapa en el Govern municipal. Parlem amb ell sobre el present i el futur turístic de la ciutat quan la pandèmia encara és lluny d'haver-se acabat.
Aquest 2020 que hem deixat enrere haurà estat un any per oblidar, turísticament parlant. És un avís per a iniciar una reflexió pensant en el futur?
Sí, el sector turístic, arreu, ha iniciat un procés de canvi el qual no podem obviar. La tendència va canviant cap a un turisme més vinculat a l'experiència i el benestar. Això també ens ha de fer pensar en el model de Figueres, en el potencial i també en les mancances que pugui tenir per corregir-les. Així i tot, el nostre model de turisme és el cultural i aquest és un model amb molt de futur. En aquest sentit, estem prenent la iniciativa i planificant bé.
Hi ha hagut alguna iniciativa amb balanç positiu, des del punt de vista de la seva regidoria?
Sí, força. Tot i que els resultats de visitants no han estat bons, i no podien ser-ho en el context que vivim, el cert és que hem posat les bases per quan es vagi normalitzant la situació. Finalment hem entrat sense complexos a potenciar els visitants a través del ferrocarril, primer amb un conveni amb Renfe i després entrant a formar part de la Red de ciudades AVE. Això suposa promoció de Figueres arreu de l'Estat. També hem aprofitat la pandèmia per posar al dia les infraestructures turístiques: Figueres Convention Bureau, senyalització, nova web, productes turístics, visites, aparcaments, etcètera.
Hi ha excés de dependència del Museu Dalí, vist l'impacte del seu tancament o la perspectiva ha de ser una altra?
El Museu Dalí rep, en circumstàncies normals, prop d'un milió de visitants i som una ciutat de 47.000 habitants; la dependència hi és, i hi serà, no ens enganyem. La qüestió és si sabem aprofitar aquest flux de visitants per oferir un producte complementari a la visita al Museu i que això inclogui altres sectors vitals de la ciutat com el comercial, d'oci o gastronòmic. Tenim molt per oferir. Esperar que els visitants estiguin aquí per començar a treballar és un error, hem de ser dinàmics abans, i hem d'estar presents en els llocs d'origen del nostre target turístic habitual.
També hi ha hagut una afectació gran per l'absència de visitants francesos. Caldrà convidar-los a tornar quan sigui possible.
No hem deixat de fer-ho, els visitants francesos habituals a casa nostra cal que sàpiguen que quan tot això passi els esperem, Figueres els espera. Sabem que els visitants potencials de França provenen del Migdia, des de Tolosa de Llenguadoc fins a Montpeller, i és una franja molt àmplia que ve a l'Empordà i Figueres buscant tota l'oferta comercial, cultural, d'oci i gastronomia que oferim, que és de gran qualitat; estem presents a través de les campanyes que es fan al llarg de l'any. No és només una qüestió de visita turística, que també, sinó que d'alguna manera Figueres és un espai més de la realitat dels habitants del sud de França, això ens fa veure que no només som destí turístic, sinó quelcom més. Aquest «quelcom més» és un afegit que des de la política turística de l'Ajuntament tenim en compte a l'hora d'afrontar la imatge i percepció que donem de la ciutat a l'exterior.
Les visites guiades han anat guanyant pes aquests darrers anys. N'hi haurà de noves?
Sí, estem ordenant l'oferta turística de la ciutat. I volem passar de les propostes esporàdiques a una oferta turística estructural. Ho hem fet amb les visites i aviat ho farem amb l'enogastronomia. Per fer-vos una idea, estem treballant per poder fer, també, visites guiades en llenguatge de signes, crec que l'accessibilitat implica intentar atendre, en la mesura que es pugui, a tothom i que tothom se senti inclòs.
Cap on plantegen la promoció turística de la ciutat, un cop superada la pandèmia?
Estem enllestint una renovació total de la web de turisme de l'Ajuntament. Som conscients que tot passa per ser presents allà on es troba el mercat turístic, i a més hem de fer-ho cap a aquells sectors que sabem que ens acompanyen en l'activitat quotidiana a la ciutat. Volem actualitzar, també, la imatge de la ciutat, posar-la al dia; hem començat a fer-ho amb les lletres instal·lades davant de la Torre Galatea, l'espai més fotografiat de Figueres i que ens fa visibles arreu del món. No totes les ciutats tenen un espai així. Hem de treballar amb nous productes turístics que enllacin, també, amb les característiques comarcals vinculades al món del vi, la gastronomia, el patrimoni o, si es vol, la cultura en general. La nostra aposta és intensificar la marca «Figueres, la ciutat de l'Empordà» i insistir en els nostres mercats naturals.
Hi ha una bona entesa entre Figueres i la resta de municipis turístics de la comarca?
Per descomptat que sí. De fet, recentment hem signat un conveni pel qual l'oficina de turisme de l'estació de l'AVE perquè també pugui fer servei a Empordà Turisme. A més, estem dins de les diverses iniciatives que s'hi duguin a terme, evidentment; no només amb la comarca, amb la qual hem d'interactuar, sinó amb altres ens supramunicipals com el Patronat de Turisme Costa Brava; hem impulsat el Figueres Convention Bureau precisament perquè Figueres tingui un perfil propi en un àmbit, el turisme de congressos i convencions, que pot ser molt atractiu per a la comarca. Interactuar entre els diferents sectors turístics de la comarca és bàsic, tot i que hem de tenir clar quina és la nostra línia d'actuació municipal per atraure visitants.
S'acosta l'obertura d'un nou actiu, la Casa Natal de Dalí. Quin paper jugarà en aquest context turístic?
Serà un atractiu més de la ciutat que haurem d'incorporar-lo a l'oferta turística. La Casa Natal és un projecte amb un marcadíssim accent cultural i això també ho hem d'aprofitar perquè la perspectiva de turisme cultural és un dels atractius a potenciar. Tindrem un triangle cultural molt potent que serà el Museu de l'Empordà - Casa Natal - Sala l'Escorxador, i al costat l'Oficina de Turisme. Aquesta circumstància l'hem d'aprofitar, per exemple, amb interaccions amb el sector cultural de la Catalunya Nord.
Sempre esmentem el Castell com a diamant en brut. La millora de l'aparcament exterior és el pas previ a alguna iniciativa nova al respecte?
El Castell és un diamant en brut que estem potenciant, i continuarem fent-ho. La millora de l'aparcament exterior és un al·licient més. Aquesta fortalesa ja té un servei de visites excepcionalment bo amb un gran potencial quan les coses millorin, a més, és un espai que també cal entendre'l com espai de salut on practicar esport o simplement anar a passejar. Això també pot ser, i de fet és una de les tendències que sembla que es consolidaran, en un atractiu turístic. I no hem d'oblidar que el Castell ha pres en els darrers anys una perspectiva en la qual la Cultura hi és molt present, no només com a patrimoni arquitectònic. Treballar amb el Consorci i amb la Fundació Fortaleses Catalanes per incrementar les visites al castell, incloure'l com una parada cultural a la ciutat i sempre respectant tant la idiosincràsia de la fortalesa com el patrimoni arquitectònic i històric que representa.
