08 de desembre de 2020
08.12.2020
L'Empordà
Roses

Enric Ferré: «Els principals reptes que tenim són, ara mateix, el voluntariat i el rober social»

«S'ha incrementat al voltant d'un 50 per cent la recerca de serveis», diu el president de Càritas de Roses

07.12.2020 | 19:44
Enric Ferré és l'actual president de Càritas Diocesana de Roses.

Nascut a Barcelona (1949), Enric Ferré presideix Càritas de Roses des del 3 d'octubre del 2017. Estava vinculat a aquesta organització des del 2016.

Càritas Diocesana de Roses ha vist com la pandèmia ha agreujat, aquests últims mesos, les dificultats de persones individuals i famílies senceres, alhora que se li acumulaven els serveis i li disminuïen els ingressos. El seu actual president, Enric Ferré, posa a sobre de la taula, en aquesta conversa, els principals problemes que té copsats i, alhora, enumera els reptes que tenen per al futur.


Quin és l'estat actual de Càritas de Roses enmig d'aquesta pandèmia?

Pel que fa a les necessitats, s'ha incrementat al voltant d'un 50 per cent la recerca de serveis i això ha fet que haguéssim d'ampliar alguns serveis. Per un l'altre cantó, a nosaltres, amb els nostres propis voluntaris, ens ha representat que un 80 o 90 per cent fos personal de risc i ens hem quedat sense voluntariat per atendre directament en els diferents serveis. Això ens representa que tenim una necessitat interna de voluntariat, no de risc, sinó més jove. Estàvem acostumats que els voluntaris joves eren els que no tenien temps, mentre que els que tenien temps eren els que s'acabaven de jubilar. Costa que vingui personal jove. Aquí, tenim un centre de distribució d'aliments, el CDA, que gestionem amb l'Ajuntament, i hem hagut d'incrementar el servei un dia més a la setmana, amb un tercer dia. Les necessitats es van incrementant i encara no hem assolit el punt àlgid. Necessitem més gent, allà, i la tasca que fan és de més esforç, perquè el que fem allà és preparar lots d'aliments. Hem fet alguna crida, a través de les xarxes socials, però no ha tingut massa èxit.

Són temps difícils i no hi estàvem acostumats...

Sempre estava tot molt controlat amb uns voluntaris fixos, cadascú tenia una feina i tot això es va trencar el març passat, quan el Govern va decidir que les persones de risc no podrien oferir un servei directe. Algun servei l'hem hagut de tancar i el CDA és un servei obligatori i importantíssim per a la gent. Nosaltres, aquí, estem repartint, gairebé, unes 900 cistelles cada mes. Ara som unes 400 persones i com que fem dos lliuraments cada mes, això va pujant. Abans era molt menor i ho teníem tot controlat.

Aquest novembre, s'hi ha afegit el Gran Recapte. Va bé?

Això és molt important per a nosaltres. L'any passat, aquí, vam recollir onze tones d'aliments, només a Roses. Aquest any, ens hem quedat sense voluntaris, perquè han limitat l'actuació de voluntariat, a l'àmbit dels supermercats, i, en lloc d'aliments, han hagut de fer un ingrés econòmic. La gent no hi està massa acostumada, però. Al final, això repercutirà en aliments. Confiem que ens tractaran bé, però és una part a ressaltar. És una recollida important, dintre d'aquest any. El Gran Recapte de l'estiu ja no el vam fer i, ara, va bé que s'hagi fet.

Aquest és un dels reptes que tenen per als pròxims mesos, però quins serien els altres?

El repte del voluntariat és important. En els serveis, hem hagut d'adaptar els drets socials, que és un servei dintre de l'àrea d'acollida, que consisteix a demanar cites prèvies, documents a escala telemàtica, perquè la gent que ve aquí, segurament, no té internet ni té coneixements ni parla, moltes vegades, ni el català ni el castellà. Si aquests documents els podem fer gratuïts, millor per a aquestes persones. El tema d'habitatge, també, és important, perquè les persones se sentin incloses. Per poder arribar a un habitatge, has d'estar aquí, amb papers, i has d'estar empadronat. Si no fas el primer pas d'empadronament, els següents passos seran difícils, per no dir gairebé impossibles. Hem d'anar a la part de l'arrel per poder anar fent altres coses.

Tenen una problemàtica amb la immigració?

És en general, però, potser, l'increment és amb gent local. L'idioma és important, ja que et permet acompanyar per saber el que necessita. Nosaltres, en aquesta acollida, fem l'acompanyament d'allò que a ells els angoixi i, normalment, no tenen una sola cosa. Reintegrar-la és un pas que hem d'anar fent de mica en mica. Costa molt d'esforç. Perquè aquella persona se senti digna ha de tenir un treball. Té unes necessitats que s'han de valorar i, a vegades, són necessitats normals. Per aquest any, també, tenim un altre repte, que és el rober. En quinze dies d'aquest mes, han tingut més derivacions de famílies que necessiten roba que en tot l'any passat. Nosaltres, el rober, a causa del personal de risc, el tenim tancat, però oferim tots els ajuts a aquells que tenen necessitats severes. Només per aquestes coses urgents, en tenim més que durant tot l'any. I això es complica, perquè hem de preparar sense que els beneficiaris hi puguin accedir per seleccionar la roba i les sabates, emprovar-s'ho, ja que els ho preparem. El nostre repte seria poder obrir el servei i necessitem gent, no de risc, que estigui al capdavant per gestionar la botiga, seleccionar la roba i acompanyar les persones. Les necessitats, quan venen, venen totes juntes i encara és més complicat.

S'han plantejat el creixement d'instal·lacions, per oferir més serveis, amb l'Ajuntament de Roses?

Estem ben sincronitzats amb ells i, fins i tot, en les subvencions, a més, també s'està replantejant. Es demana una compensació per poder donar una cobertura millor a tots els que venen. Amb els espais que tenim, que ja n'hi ha de compartits amb l'Ajuntament, no en necessitem més. Tenim el magatzem i la botiga per als aliments i anem fent. A les altres àrees, els serveis als infants es fan a la parròquia, on hi ha diferents aules, com aquí, i allò està ben condicionat. No en tenim massa, d'infants, tampoc, com per tenir una necessitat. Tenim bona relació amb l'Ajuntament per tots aquests temes. Darrerament, ens hem reunit un parell de vegades amb ells. El mes de març, tots els regidors van participar en l'àrea d'aliments, preparant lots i distribuint-los. Ells van ser els primers que van estar al capdavant.

Què ens deixem a dintre del calaix?

He de dir que, per poder fer coses, malauradament, totes costen diners. Pel que fa als d'ingressos, com que no hem fet activitats, com ara campanyes, doncs els ingressos s'han reduït. En els serveis, hi ha tècnics que cobren unes nòmines. Tenim molts voluntaris, però, d'aquests, potser un vint per cent són efectius per fer atenció directa. Però, molts d'ells, des de casa, fan trucades, que també és una gestió important. Fan falta donatius directes per part de socis.

Es preveu fer alguna mena de campanya?

Tenim una captació de fons econòmic, que està centralitzada. Per a nosaltres, per poder fer els serveis, és important tenir diners. Si no, arribes a final d'any i tots els números són negatius. Amb les subvencions que venen de l'Estat, no cobreixen el forat que nosaltres, a escala local, fèiem directament. Una forma de reomplir-lo és amb donacions directes. El repte aquest també és importantíssim. Necessitem omplir això amb nous ingressos. Per començar, necessitem donatius. Igual com tenim unes necessitats de voluntariat, tenim una necessitat de captació de fons. Totes són benvingudes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent