La primavera passada ens va tocar viure, a tots plegats, un llarg confinament que va allunyar els humans de la natura. Aquest fet va ser aprofitat per la resta d'animals i la vegetació per a recuperar terreny perdut. L'època de cria va ser més tranquil·la per a la fauna, en general, i en el medi marí es van produir albiraments ben poc habituals, arran de costa, de diverses espècies de taurons i altres peixos i cetacis. Els experts consultats reconeixen que la fauna ha viscut amb «desconcert» aquesta nova situació, que ha tingut la seva creu en l'allau posterior de visitants en els espais naturals.
Per al biòleg i professor de la Universitat de Vic, Lluís Benejam, aquest fet ha estat «una mostra del potencial que tenen certes espècies per recuperar ràpidament el seu espai vital. Aquest fet demostra que no només la destrucció directa de l'hàbitat fa reduir les poblacions de fauna, sinó que la freqüentació també redueix els seus dominis vitals. Quan deixem de circular i visitar certes zones, la fauna les pot tornar a utilitzar ràpidament. Aquest és un altre motiu del perquè és important la regulació d'accessos i quantitat de visitants».
L'investigador de la Universitat de Girona i director de la Càtedra dels Oceans i Salut Humana, Josep Lloret, comparteix opinió amb Lluís Benejam: «Durant el confinament la fauna va ocupar els seus llocs naturals on no podia fer-ho abans perquè hi havia els humans. Però aquesta reocupació ha estat en general efímera. Amb dos mesos d'un confinament no es pot parlar d'una recuperació de la fauna generalitzada... per a una recuperació, depenent de l'espècie, caldria ara mateix anys (per al corball, per exemple) i per a altres ja estem arribant tard perquè estan gairebé extingits (per exemple la cabra de mar)».
Arribats a aquest punt, Josep Lloret va un incís per recordar que «el nou projecte de decret de Fauna Amenaçada de la Generalitat, no inclou la majoria d'espècies marines que són vulnerables».
En el postconfinament, la gent va voler tornar a la natura per fugir de les aglomeracions, però aquesta situació va produir l'efecte contrari i es van donar casos clars de massificació en diversos indrets protegits, sobretot en zones del cap de Creus.
Lluís Benejam considera que ha estat «una reacció lògica després que milions de persones del nostre país han estat tancades a les seves llars durant molts mesos. La necessitat d'aire lliure i horitzons nets la trobo absolutament comprensible. En bona part, m'alegro que la gent del país conegui, visiti i estimi els seus espais naturals».
Cara i creu
El biòleg figuerenc no amaga que aquesta situació també el preocupa, «ja que aquesta massificació pot perjudicar la conservació dels espais naturals i les espècies de flora i fauna que hi estan associades. A la vegada, la massificació tampoc permet que els visitants en gaudeixin plenament. Per tant, la massificació no acaba sent positiva per cap de les parts i per això penso que s'han de regular els accessos i la quantitat de visitants, com fan a molts llocs del món».
Josep Lloret també opina que va ser «una reacció esperada de la gent que, després d'un període d'estrès com el que va suposar el confinament, necessita gaudir més que mai dels espais naturals, on troba seguretat i aixopluc. Els parcs naturals han esdevingut refugis per a molts. Ara bé, s'han evidenciat els problemes crònics que sofreixen aquests parcs des de fa anys -manca de personal tècnic i de vigilància suficient, manca de suficient regulació, etcètera-, sobretot alguns molt freqüentats com ara el de cap de Creus, on enguany s'ha vist a mar una allau nàutica, cosa que ha demostrat la insuficient preparació dels parcs».
Sense PRUG a cap de Creus
«A cap de Creus -afegeix Lloret, no hi ha normativa específica marina (PRUG) des del 1998, i tant la vigilància marina com l'administració es fa amb unes condicions molt pobres, amb uns agents rurals i uns tècnics molt escadussers, mancats de recursos. Cal que l'administració adopti urgentment els plans de gestió allà on encara no s'ha fet, com a cap de Creus, i posi tots els mitjans tècnics i de vigilància i de divulgació ambiental necessaris».
La també biòloga Anna Serra posa l'accent en «el desconcert positiu que han viscut molts animals en trobar camp lliure per expandir-se, però això també ha suposat molt perill en la seva mobilitat, ja que tots hem pogut detectar molts atropellaments a peu de carretera per aquest motiu». Serra considera que «la presència de gent a la natura és bona, si l'accés es fa amb mesura, però tots sabem què passa en moments puntuals en alguns indrets molt demandats, com les gorgues de la Muga a la zona d'Albanyà o a les muntanyes quan és temps de bolets».
«La situació que vam viure als Aiguamolls ens demostra que som un element de discòrdia»
Els itineraris i observatoris del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà van quedar tancats al públic des del primer moment de l'estat d'alarma. «Viure el parc sense visitants va ser molt impactant. Hi treballo des de 1992 i em recordava aquella primera època quan encara venia poca gent», explica el director Sergi Romero de Tejada. El confinament va coincidir amb el temps de cria «i com que la gent no els espantava, els ocells feien niu al costat dels itineraris. La situació que vam viure ens demostra que som un element de discòrdia. Els animals s'adapten molt ràpidament a l'absència humana».
Des del mig de la badia de Roses, Romero també ha viscut un moment dolç de la zona marítima: «Va coincidir que a causa del Gloria i de la segona llevantada que va venir després, els rius van aportar molts sediments al mar i va créixer el fitoplàncton de manera espectacular, la qual cosa va fer que la fauna marina també en sortís beneficiada». Sobre els atropellaments a les carreteres que travessen el parc, té clar que «cal repensar la connexió de la C-31 amb la primera línia de costa. Les carreteres actuals han de ser de baixa velocitat».
