13 de agost de 2020
13.08.2020
L'Empordà
Llers

Dues entitats ecologistes alerten de l'ampliació d'una pedrera a la Garriga de Llers

La Plataforma per la Garriga i la IAEDEN-Salvem l'Empordà demanen a l'Ajuntament que "aposti per la conservació en comptes de la destrucció"

13.08.2020 | 12:56
Acció de l'entitat ecologista IAEDEN a Llers

La Plataforma per la Garriga i la IAEDEN-Salvem l'Empordà han emès un comunicat en relació a l'inici dels tràmits administratius de l'Ajuntament de Llers per modificar el Pla General d'Ordenació Urbanística del municipi de Llers amb l'objectiu de permetre una nova pedrera anomenada "Ampliació Tramuntana" de 74.000 m2 a la Garriga del seu municipi.

En el comunicat, expliquen que " Es pretén que una part de la pedrera es mengi, literalment, una part de la zona protegida per la figura europea Xarxa Natura 2000" i ambdues entitats consideren que "ja n'hi ha prou d'agressions a La Garriga. Fa massa anys que pateix l'agressió de pedreres i la seva capacitat de càrrega ja està exhaurida. Ara toca conservar, en comptes de destruir".

La Garriga d'Empordà s'estén pels termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós i Vilanant. És un paratge d'alt valor natural, paisatgístic i cultural, testimoni de l'aprofitament tradicional de les zones entre plana i muntanya empordaneses mitjançant feixes formades amb parets de pedra seca. Segons les entitats "no es tracta només de parets de pedra seca sinó de l'estructuració d'un territori a través de parets, camins i recs i d'un excepcional nombre de barraques de pastor". A més, en aquest territori hi ha també construccions com el Mas Molar i l'església preromànica de Sant Quirze d'Olmells, catalogada com a bé cultural d'interès local per l'ajuntament de Llers. La Garriga està formada bàsicament per la planta arbustiva garric que per la seva impenetrabilitat dóna refugi a molts animals, en especial l'Esparver cendrós, rapinyaire protegit que troba el seu hàbitat a la zona. Tot i això, aquest ecosistema és un mosaic de diferents ambients amb característiques comunes, un espai obert amb una diversitat d'espècies molt elevada.

Tal i com s'explica en el comunicat, l'any 2008 la IAEDEN-Salvem l'Empordà i la plataforma per La Garriga van aconseguir l'aturada de la pedrera Les Clotes que s'ubicava al bell mig d'aquest paratge. Fruit d'aquesta reivindicació es va aconseguir que part de La Garriga fos conservada mitjançant la figura europea Xarxa Natura 2000. A més, va ser inclosa al Pla Director Territorial de l'Empordà com a sòl de protecció especial -sòl de valor natural i de connexió-, la màxima categoria de protecció.

Les dues entitats consideren "molt greu que la política territorial local de Llers se centri a augmentar la superfície de pedreres a La Garriga" i que "aquesta zona protegida ja ha patit prou agressions i que ara toca conservar, i no tan sols la zona protegida sinó, a més, tot el seu entorn". En aquest sentit aposten perquè "tot l'àmbit territorial de La Garriga hauria de ser protegit de noves agressions territorials" ja que, segons manifesten "la capacitat de càrrega ambiental de La Garriga ja ha estat superada i ara tan sols queda poder realitzar les tasques de restauració que la normativa vigent obliga i deixar reposar l'entorn natural perquè descansi de sorolls, pols i desestructuració total de tots els sòls i el dany edafològic".

D'altra banda, l'ampliació Tramuntana afecta a gairebé 3 hectàrees de zona protegida XN2000 i el 100% es troba en un hàbitat prioritari per la UE [6220*: prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)] i que estan protegits per la Directiva Hàbitats 92/43

Per aquesta raó, la Plataforma per la Garriga i la IAEDEN-Salvem l'Empordà sol·liciten a l'ajuntament de Llers "que comenci a apostar per la conservació en comptes de la destrucció". Les organitzacions defensen que "cal trobar les eines perquè La Garriga d'Empordà, com a exemple de la reivindicació social sobre un territori per a recuperar-lo i conservar-lo, trobi els mecanismes per garantir una gestió natural i cultural que el podria convertir en un exemple sostenible de paisatge cultural, dinamitzant el territori amb propostes de gestió cultural, agrària i turística sostenibles, potenciant els valors i la identitat local".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent