Una pandèmia a escala global; un confinament sense precedents; la incertesa al futur; una crisi econòmica quan encara no ens hem recuperat de la de l'any 2008; atur en augment... Són molts els factors que poden alterar la salut mental de la població i, en els casos de les persones amb un trastorn previ, es torna més greu encara. «Ningú s'esperava una cosa així, una situació de pandèmia que també comporta una crisi, com a mínim, econòmica important. És un estrès, ens fa conscients de la nostra vulnerabilitat, una situació així ens posa davant el mirall», descriu el psiquiatre cap de sector de Salut Mental de l'Alt Empordà, Lluís Jordà, tot i que es vol mostrar optimista, «hem d'esperar que ens en sortirem», és conscient que la situació provocarà un augment de la demanda de professionals de la salut mental.
El Centre de Salut Mental (CSM) d'adults a l'Alt Empordà ha registrat en aquest període de confinament (dades provisionals del 9 de març al 30 d'abril): 1.080 visites al centre; 4.240, telemàtiques; 81 pacients nous; i 1.456 atesos. Pel que fa a infants i joves, han estat 64 visites al centre; 1.024 telemàtiques; 47 pacients nous; i 630 atesos.
El Consell General de la Psicologia pel que fa a l'estat espanyol va alertar en un comunicat que s'estaria parlant de «més de deu milions d'espanyols en risc de presentar problemes derivats de la pandèmia de la Covid-19» i demanaven reforçar el sistema sanitari amb més professionals de la psicologia. «La Salut Mental és la gran oblidada i no se li ha donat gran ajuda, ja tenim molts casos entre la població, i ara augmentaran», lamenta la psicòloga Maika López.
Des de la seva consulta de Figueres, explica com n'és de necessari donar suport psicològic a la població i la manca de recursos que hi ha. «Hem de procurar donar una assistència de qualitat. Si tenim la Xarxa de Salut Mental [pública] desbordada i la gent no es pot costejar anar a la privada, no es pot donar una bona assistència», indica López.
Com sempre, els més vulnerables són els que més pateixen aquestes mancances. No ha estat el mateix passar el confinament en una casa amb totes les comoditats que en un petit pis sense ventilació o no tenir les necessitats bàsiques cobertes. Així i tot, no hi ha una relació clara amb el fet que el confinament pugui afectar més per tenir un problema de salut mental previ. «Un agorafòbic, per exemple, no ha tingut cap problema. Hi ha gent que s'ha sentit molt segura a casa i li ha anat bé i gent que ha tingut molt estrès», explica López. La psiquiatra Marina Niubó afegeix que «moltes persones amb problemes de salut mental estan molt tancades a casa, tenen poca xarxa social, no tenen moltes aficions... i potser el confinament no l'afecta tant».
En general el que es preveu és que augmentin els casos posttraumàtics. «Dols que no s'han resolt perquè no s'ha pogut fer l'acompanyament; situacions econòmiques de la feina; convivència a la qual no estem acostumats; trencaments de parella?», indica López. La psicòloga té clar que «ara hem estat fent una gestió de contenció, emocional i suport però totes les conseqüències de com anirà ens les trobarem ara», afegeix.
Sense xarxa familiar
L'Olivier [nom fictici] de l'Escala, té 50 anys i una malaltia mental diagnosticada. És una persona descompensada, que fa anys que no va al psiquiatre, no pren la medicació, etc. El jutge va ordenar a la Fundació Support «curadora» de l'Olivier i ara és aquesta qui pot gestionar la seva economia. «Tenim un mecanisme per controlar els seus diners, però és millor posar-nos d'acord i, normalment, la gent acaba entenent que, si tens un nombre de diners justos, primer s'haurà d'assegurar que menjaràs cada dia, que tindràs sostre, que tindràs llum i aigua calenta», explica el director de la Fundació, Josep Maria Solé.
Com l'Olivier, hi ha fins a 99 persones a l'Alt Empordà que reben el suport d'aquesta Fundació. Durant el confinament, han hagut de reestructurar la seva activitat i les complicacions han estat per a aquells usuaris de centres de dia que s'han quedat sense el recurs de cop, «hem hagut de substituir els serveis socials diürns que es van tancar i fer assistència domiciliària: des de posar-hi un suport, algú que ajudi a cuinar fins a parlar amb una veïna que cuinés per a un més i li paguem», diu Solé. El que tenen clar des de la Fundació és apostar perquè aquestes persones visquin soles, ja que «és un dret, però s'incompleix».
