L'escalenc Joan Olivet ha documentat amb desenes de fotografies guants i mascaretes llançats per terra, a prop dels supermercats, als carrers i a les platges del seu poble. És el responsable de la Brigada del Salabret, un col·lectiu organitzat per anar a recollir els residus que ciutadans incívics abandonen en espais públics, i es mostra preocupat per l'excés de material de protecció sanitària que troba quan passeja.
«Al principi del confinament, quan anava a comprar al súper, observava els guants que hi havia per terra. Fins i tot, un cop hi havia l'alcalde fent cua per entrar. Vaig pensar que l'alcalde, sent una autoritat, seria el més indicat per avisar-los. Ell tenia els plàstics a prop i no va fer res. Vaig escriure a atenció al client quatre vegades. Em van contestar dos cops que ho comentarien a l'encarregat», lamenta Joan Olivet.
Guants i mascaretes d'ús limitat constitueixen una nova mena de residu, amb un volum cada vegada més abundant. Aquest residu sanitari, que sempre havia estat gestionat per hospitals i centres especialitzats, ha passat en poc temps a mans de tota la població i a convertir-se en un nou focus d'infecció i de contaminació, no només sanitari, sinó també mediambiental. «Amb la quantitat que s'està utilitzant, provoca un gran problema de generació d'aquests residus», explica el tècnic i assessor mediambiental del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Marc Casanovas.
On cal llançar aquest material
A més de la quantitat, l'incivisme i el desconeixement d'on llançar-ho correctament porta els responsables de Medi Ambient a fer pedagogia sobre què cal fer amb aquest material d'un sol ús quan ja no el necessitem. Marc Casanovas és contundent: «Ha d'anar al contenidor gris, al de fracció resta, ben tancat, i si és d'una persona infectada, amb doble o triple bossa».
GMv2|pTipoComp=fotos&pIdGaleria=5ebba57ea413931d862288a8|GMv2
Alguns ajuntaments, com el de Roses, des del principi de l'estat d'alarma van difondre cartells informatius perquè la població tingués coneixement de l'ús correcte i la bona gestió d'aquests residus a les seves llars. Un dels problemes que Marc Casanovas veu és que «molta gent potser llança aquest material lleuger a les papereres del carrer; quan fa vent, es desborden, i pot ser que aquests residus, que també podrien estar contaminats, acabin al mar, com està passant amb els envasos i els plàstics».
«Els guants i les mascaretes estan fets majoritàriament de materials plàstics, i podem parlar d'una degradació de més de 100 anys, depenent del material. En el cas dels guants, que són molt fins, serà més curta, però amb molts talls, que provoca el gran problema dels microplàstics», diu el tècnic de Medi Ambient del Consell, alhora que lamenta: «Això suposa que se'ls poden menjar els peixos i altres espècies marines i que acabin als organismes humans, ens contaminem nosaltres i poden provocar greus problemes de salut».
La por al contagi
El regidor d'Infraestructures i Serveis Públics de l'Ajuntament de Roses, Juan Manuel Fernández, assegura que al municipi s'han trobat pocs guants i mascaretes llançats on no corresponien, però alerta d'un problema d'incivisme que s'estan trobant darrerament. «La gent deixa les escombraries fora del contenidor, sobretot dels soterrats». Segons ha pogut analitzar amb l'empresa responsable de la neteja i recollida de residus, que ha hagut de doblar la feina per aquests casos, és la por al contagi, «la gent no vol tocar les nanses i no sé per què, perquè l'empresa de neteja ho neteja cada dia».
L'ONG ambiental SEO/BirdLife i l'entitat sense ànim de lucre Ecoembes, a través del seu projecte Libera, fan una crida pública «al respecte i la responsabilitat absoluta a la impossibilitat de reutilitzar els guants i les mascaretes de protecció». «En les actuals circumstàncies hem d'insistir en un missatge molt clar: els guants, les mascaretes i altre material de protecció han d'anar sempre al contenidor gris, mai al groc. Igual que les escombraries que es generen en una casa amb algun membre contagiat: sempre al gris. I en la resta de llars, seguir reciclant com sempre», conclouen els representants del projecte Libera.
