07 de abril de 2020
07.04.2020
L'Empordŕ
Roses

La incertesa del dia a dia posa a prova les residčncies de gent gran de la comarca

El director de la Residčncia Pi i Sunyer de Roses explica el moment delicat que estan vivint

06.04.2020 | 19:29
Una de les sales de la residčncia

L'elevat nombre de persones mortes a diferents residències de gent gran del país a causa del coronavirus ha fet que aquests centres passessin, malauradament, a ser notícia. Això ho lamenta el director de la Residència Pi i Sunyer de Roses, Josep Marés. «Fins fa quatre dies tot era silenci al nostre entorn i ara, per aquest virus, sembla que reaccionin», reflexiona. Malgrat que no han patit cap pèrdua, el centre està vivint una situació «estranya», ja que una de les cuidadores va anar a treballar amb símptomes i tot i anar a casa i sol·licitar, tant ella com la direcció de la residència, que se li fessin les proves ha estat, fins al moment, impossible.

Aquest suposat cas va obligar el centre a seguir els protocols prèviament ja assajats però, com diu Marés, va crear «una gran angoixa». «Tenim incertesa perquè ara –per dimecres passat– ella haurà fet els 14 dies de confinament i es troba bé però, pot venir a treballar?, doncs no, fins que algú li faci la prova», confirma el director. El cas, però, va obligar a sectoritzar els 109 residents, que tenen entre 68 i 101 anys, i els serveis habituals. Així, la gent gran estava a les seves habitacions i quan tocava sortir es respectaven les distàncies, quelcom que encara es manté. De fet, dos residents que van presentar simptomatologia van ser traslladats a l'Hospital de Figueres i allà sí que se'ls va fer la prova que va donar negativa.

En aquests moments, el dia a dia en aquesta residència de Roses segueix amb normalitat, però mantenint els residents a les seves plantes i evitant molt el moviment del personal, amb la idea que aquest es mantingui a les mateixes sales. Josep Marés reconeix que els residents «estan acceptant prou bé la situació». «Molts d'ells han viscut una guerra i saben què representa el fet de quedar-se a casa», comenta el director qui afegeix que mantenen, en tot moment, la comunicació amb les famílies, sigui per videotrucades amb Whatsapp o Skype gràcies a la donació que se'ls va fer d'una tauleta.

Una resident entretenint-se i exercitant la memòria. Foto: Residència Pi i Sunyer



L'agraïment de les famílies

«La gent és molt agraïda amb la feina que fem aquí», diu el director, que en tot moment ha fet partícips les famílies de la situació. A més a més, el personal, a qui Marés agraeix la seva «predisposició», ha volgut enviar-los ànims realitzant un vídeo musicat on apareixen bona part dels residents i els seus cuidadors. Les rutines de la gent gran segueixen sent, més o menys, les mateixes tot i que les activitats grupals han desaparegut. «Totes les propostes que fèiem no es poden mantenir, però ara tendim per activitats més individuals a planta o a les habitacions, estant amb cadascun d'ells», explica.


Publicada por Pi Sunyer Residència en  Sábado, 28 de marzo de 2020




L'altra cara de la moneda, és clar, són les famílies que, aquests dies, resten separades. És el cas de Dolors Palahí qui té a la mare a la residència Pi i Su­nyer i fa setmanes que només hi parla via telefònica. Elles estaven avesades a veure's tres cops a la setmana i a sortir a passejar. Com la majoria de familiars, agraeixen infinitament les atencions de les persones que en tenen cura, però pateixen la distància i la minva que puguin tenir. «Estan molt ben atesos i fan molt bona feina, això tranquil·litza, però és molt dur», conclou Palahí. 


I quan acabi la pandèmia...

Cada dia, a primera hora fan una reunió per valorar en quin estat es troben. Arran d'escoltar a les notícies que els majors de 80 anys no se'ls atendria als hospitals si aquests col·lapsaven, això els va alarmar. «Si la persona s'ha de quedar aquí, haurem de veure com la podrem atendre», manifestava. Cal dir que aquesta residència compta amb metge i servei d'infermeria, quasi 24 hores, però no és un sociosanitari tot i que «cada vegada ho semblem més». «A les residències, malauradament, no et ve gent autònoma i molts tenen patologies», afirma Marés que afegeix, però, que estan preparats per atendre'ls. «Ho intentarem fer el millor que puguem, però treballem amb la incertesa del dia a dia, és molt complicat tot», resumeix el director que tem quan acabi la pandèmia. «El virus seguirà aquí i amb el risc que implica», es lamenta.

Per donar-se escalf fa uns dies es va enregistrar aquest moment tan emotiu d'ànims cap a tots els treballadors de la residència i que es va difondre a través de les xarxes socials. Un missatge que els animava a seguir.


Moments bonics que, malgrat tot, tens ocasió de viure en temps complicats. Avui, un merescudíssim homenatge dels cossos...

Publicada por Joan Plana Sagué en  Viernes, 3 de abril de 2020



Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent